Sent Feliç de Palhièira

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vilatge d'Occitània
Sent Feliç de Palhièira
Saint-Félix-de-Pallières
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Lo centre de Sent Feliç de Palhièira.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 01′ 27″ N, 3° 55′ 59″ E
Superfícia 18,87 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
482 m
320 m
180 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània (region administrativa)
Departament
30
Gard Armas deu Departament de Gard
Arrondiment
303
Lo Vigan
Canton
3013
Lasalle
Intercom
243000809
Cevennes-Garrigues
Cònsol Jean-Louis Flattet
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
239 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

247 ab.
Densitat 12,14 ab./km²
Autras informacions
Còde INSEE 30252

Sent Feliç (de Palhièira)[1] o mens probable Sant Feliç de Palièrias[2] (Saint-Félix-de-Pallières en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament de Gard e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

Las atestacions ancianas son, per luòc:

  • Sent Feliç - Villa que vocant Patellaco, in vicaria Selindrinca, in castro Andusiense, in comitatu Nemausense… en 959; Sanctus-Felix de Paleria en 1384; Saint-Félix de Paillières en 1435; Locus Sancti-Felicis de Palheria, Nemausensis diocesis en 1461; R. Clareti, dominus Sancti-Felicis de Paleria, Nemausensis diocesis en 1463; Sanctus-Felix de Paleria en 1508; Sainct-Phelip (sic) de Palliere, balhage de Sauve en 1582; Mont-Félix de Paillières en 1793[3].
    Son nom es lo de tres papas canonizats, d'avesques e martirs, dont un martir a Girona en 304[4].
  • Palhièira - ?
    Los senses del mot son nombroses: palhièr; granièr per la palha, granja; cròc per transportar la palha sus l'esquina d'un muòl; tina, cuba; mesura de vin de 48 pechièrs o pintas: pompidor, repaus; paissièra[5]; es de mal causir.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2014 2020 Jean-Louis Flattet sense etiqueta retirat
març de 2008 2014 Gerard Rossignol    
març de 2001   Charles Desmeures divèrs esquèrra  
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton de La Sala; es ara del canton de Quiçac.
  • L'intercomunalitat es la comunautat de comunas du Piémont cévenol (en francés), doncas del Pèmont cevenòl.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 229, totala: 236

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
420 380 388 392 437 461 404 461 466

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
492 525 459 398 361 340 331 328 313

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
350 365 308 361 306 297 233 246 216

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
218
201
148
151
167
203
238
233
228
234
2009 2010
224
229
220
225
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 239 abitants.

Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

  • Glèisa Sant Feliç, romanica, del sègle XII, classada coma monument istoric dempuèi lo 11 d' abril 1967 [6].

Personalitats ligadas amb la comuna=[modificar | Modificar lo còdi]

Veire tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. https://www.oocities.org/toponimiaoccitana/30d.html
  2. Comission Toponimica Occitana de l'Institut d'Estudis Occitans. Luòcs, basa de donadas de toponimia occitana.
  3.  Dictionnaire topographique de la France.
  4. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 598, a St-Feliu-d'Amont
  5. Fr. Mistral, Lou Tresor dóu Felibrige, reedicion Culture Provençale et Méridionale, Raphèle-lès-Arles, 1979
  6. « Notícia n° PA00103204 » , basa Mérimée, ministèri francés de la Cultura