Ortòus, Serinhac e Quilhan

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vilatge d'Occitània
Ortòus, Serinhac e Quilhan
Orthoux-Sérignac-Quilhan
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vista generala de Serinhac.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 53′ 34″ N, 4° 03′ 27″ E
Superfícia 13,98 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
206 m
100 m
44 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
30
Gard Armas deu Departament de Gard
Arrondiment
303
Lo Vigan
Canton
3021
Quissac
Intercom
243000783
Coutach Vidourle
Cònsol Éliane Coste
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
422 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

434 ab.
Densitat 28,9 ab./km²
Autras informacions
Còde INSEE 30192
Pels articles omonims, vejatz Serinhac (omonimia).

Ortòus, Serinhac e Quilhan (fòrma etimologica; prononciacion identica o similara), Ortons, Serinhan e Quilhan, Ortons[1] o mens probable Orton e Serinhan e Quilhan[2] (Ourtous en grafia mistralenca[3]; Orthoux-Sérignac-Quilhan en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament de Gard e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

Las atestacions ancianas son, per luòc:

  • Ortòus - Ortoli en 1239; Hortols en 1517; Ortoux en 1549; Notre-Dame d'Hortolz en 1555; Le prieuré Notre-Dame d'Orthoux en 1612[4].
    Del latin hortus amb un sufixe diminutiu[5], ò de l'occitan ort amb lo sufixe diminutiu plural -ols, vocalizat en -ou(x)[6].
  • Serinhac - H. de Cirinhaco en 1254; Sereinhacum, cum mandamento en 1384; Locus de Serinhaco en 1461; Portale fortalicii de Serignaco en 1463; Civignac en 1568; Le prieuré Sainct-Martin de Sarinhac en 1620; Sérignac en 1715[7].
  • Quilhan - In terminium de villa Quiliano, in Valle-Iufica, in fluvio Vidosoli en 938; In terminium de villa Quillano, in Valle-Iufica, in pago Uzetico, ecclesia que est fundata in honore… en 963; Ecclesia de Quillano, in Uticensi episcopatu en 1156; La communauté de Quilhan en 1636; Le prieuré Sainct-Firmin d'Aquilhan en 1693; Le prieuré Sainct-Firmin d'Aguilhan en 1696; Quillan en 1789[8].
    De Quelius amb lo sufixe latin -anum[9].

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març 2014 2020 Éliane Coste PS retirada foncion publica
març 2008 2014 Véronique Sakiz    
març 2001 2008 Jacques Coulon divèrs esquèrra  
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 404, totala: 411


1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008




Cercar
Cercar
371
384
390
397
2009 2010
396
403
402
409
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008



Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Veire tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. https://www.oocities.org/toponimiaoccitana/30d.html
  2. Comission Toponimica Occitana de l'Institut d'Estudis Occitans. Luòcs, basa de donadas de toponimia occitana.
  3. https://books.google.com/books?id=yYx--JBqDX4C&pg=PA449&dq=%22Orthoux%22+and+felibrige&hl=en&newbks=1&newbks_redir=0&sa=X&ved=2ahUKEwjF74LUjbn4AhX0JH0KHeJkD3MQ6AF6BAgCEAI#v=onepage&q=%22Orthoux%22%20and%20felibrige&f=false
  4.  Dictionnaire topographique de la France.
  5. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 282
  6. Ernest nègre, Toponymie générale de la France - Volume 2 - Page 1311
  7. https://dicotopo.cths.fr/places/P65332716
  8. https://dicotopo.cths.fr/places/P53641062
  9. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, pp. 125-126