Ortòus, Serinhac e Quilhan

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Flag of Occitania (with star).svg Vilatge d'Occitània Blason Languedoc.svg

Ortòus, Serinhac e Quilhan
Orthoux-Sérignac-Quilhan

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Orthoux-Sérignac-Quilhan-20120905.jpg
Vista generala de Serinhac.
Blason de la ville d'Orthoux-Sérignac-Quilhan (30).svg
Armas
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 43° 53′ 34″ N, 4° 03′ 27″ E
Superfícia 13,98 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
206 m
100 m
44 m
Geografia politica
País Lengadòc Armas de Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània Blason région fr Occitanie.svg
Departament
30
Gard Armas deu Departament de Gard
Arrondiment
303
Lo Vigan
Canton
3021
Quissac
Intercom
243000783
Coutach Vidourle
Cònsol Éliane Coste
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
422 ab.
Evolucion de la populacion

434 ab.
Densitat 28,9 ab./km²
Autras informacions
Còde INSEE 30192
Pagina d'ajuda sus l'omonimia Pels articles omonims, vejatz Serinhac (omonimia).

Ortòus, Serinhac e Quilhan (fòrma etimologica; prononciacion identica o similara), Ortons, Serinhan e Quilhan, Ortons[1] o mens probable Orton e Serinhan e Quilhan[2] (oficialament en francés Orthoux-Sérignac-Quilhan) es una comuna lengadociana situada dins lo departament de Gard e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Geografia[modificar | modificar la font]

Toponimia[modificar | modificar la font]

Las atestacions ancianas son, per luòc:

  • Ortòus - Ortoli en 1239; Hortols en 1517; Ortoux en 1549; Notre-Dame d'Hortolz en 1555; Le prieuré Notre-Dame d'Orthoux en 1612[3].
    Del latin hortus amb un sufixe diminutiu[4], ò de l'occitan ort amb lo sufixe diminutiu plural -ols, vocalizat en -ou(x)[5].
  • Serinhac - H. de Cirinhaco en 1254; Sereinhacum, cum mandamento en 1384; Locus de Serinhaco en 1461; Portale fortalicii de Serignaco en 1463; Civignac en 1568; Le prieuré Sainct-Martin de Sarinhac en 1620; Sérignac en 1715[6].
  • Quilhan - In terminium de villa Quiliano, in Valle-Iufica, in fluvio Vidosoli en 938; In terminium de villa Quillano, in Valle-Iufica, in pago Uzetico, ecclesia que est fundata in honore… en 963; Ecclesia de Quillano, in Uticensi episcopatu en 1156; La communauté de Quilhan en 1636; Le prieuré Sainct-Firmin d'Aquilhan en 1693; Le prieuré Sainct-Firmin d'Aguilhan en 1696; Quillan en 1789[7].
    De Quelius amb lo sufixe latin -anum[8].

Istòria[modificar | modificar la font]

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març 2014 2020 Éliane Coste PS retirada foncion publica
març 2008 2014 Véronique Sakiz    
març 2001 2008 Jacques Coulon divèrs esquèrra  
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 404, totala: 411
Picto infobox character.png


1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008




Cercar
Cercar
371
384
390
397
2009 2010
396
403
402
409
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008



Luòcs e monuments[modificar | modificar la font]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | modificar la font]

Veire tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. https://www.oocities.org/toponimiaoccitana/30d.html
  2. Comission Toponimica Occitana de l'Institut d'Estudis Occitans. Luòcs, basa de donadas de toponimia occitana.
  3. « Dictionnaire topographique de la France »
  4. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 282
  5. Ernest nègre, Toponymie générale de la France - Volume 2 - Page 1311
  6. https://dicotopo.cths.fr/places/P65332716
  7. https://dicotopo.cths.fr/places/P53641062
  8. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, pp. 125-126