Vejatz lo contengut

Albon

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Albon
Arbon (arpitan)
Albon (fr)
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La Torre d'Albon.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 45° 14′ 47″ N, 4° 50′ 58″ E
Superfícia 25,62 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
365 m
134 m
Geografia politica
Region istorica  Daufinat
Estat França
Region
84
Auvèrnhe Ròse Aups
Departament
26
Droma Armas deu Departament de Droma
Arrondiment Valença
Canton Saint-Vallier
Intercom
242600484
Rhône - Valloire
Cònsol Philippe Becheras (2020 - 2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2013)
1 778 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

1 821 ab.
Densitat 69,4 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Albonnais, Albonnaises (en francés)
Còde postal 26140
Còde INSEE 26002

Albon en occitan (Arbon en arpitan, Albon en francés) es una anciana comunautat e una comuna arpitana dau Daufinat. Administrativament, es situaa dins lo departament de Droma e la region d'Auvèrnhe Ròse Aups de l'estat francés.

La grafia englobanta de l’occitan Albon pòt prene en compte las variantas de prononciacion [al'bu], [ar'bu], [aɾbu] e quitament [a'buⁿ] (aquela correspond a la dintrada del Tresòr dau Felibritge Aboun [1]).

Evolucion de la comuna d’Albon dempuèi 1790

Abans la revolucion, la comunautat d’Albon es compausaa de las parròquias d’Anairon, Andanceta, Champanha, Sant Filibèrt, Sant Martin, Sant Rambèrt e Sant Roman.[2]. La comuna reprend la comunautat, levat Champanha que ven comuna dins lo departament d’Ardescha, e es chaplòc d’un canton que caup tanben Mantalha. L’an VIII ven simpla comuna del canton de Sant Valièr.

En 1809, Anairon ven una comuna independenta (s’i annèxa la comuna de Mantalha).

En 1839, Sant Rambèrt ven una comuna independenta.

En 1891, Andanceta ven una comuna independenta.

Lo limit teoric entre occitan e arpitan passa entre Andanceta (occitana) e la rèsta de la comuna (arpitana). La microtoponimia es pertot clarament occitana.

Comunas vesinas

[modificar | Modificar lo còdi]
Distanças e posicion relativa
Distanças e posicion relativa
Albon Albon
Comuna amb 1261 abitants (2000)Beausemblant
(3,3 km)
Comuna amb 1242 abitants (2000)Andancette
(3,3 km)
Comuna amb 1119 abitants (2000)Andança
(3,9 km)
Comuna amb 3727 abitants (2000)Anneyron
(4,2 km)
Comuna amb 918 abitants (2000)Lavairon
(4,4 km)
Comuna amb 574 abitants (2000)Champanha
(4,9 km)
Comuna amb 758 abitants (2000)Sant Désirat
(5,0 km)
Comuna amb 155 abitants (2000)Fay-le-Clos
(5,8 km)

Administracion

[modificar | Modificar lo còdi]
Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 2026 Philippe Becheras    
2014 2020 Jean Pierre Payraud PS  
2008 2014 Michel Debost    
  2008      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 1778, totala: 1821

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
2 445 2 472 2 827 2 016 2 663 2 900 2 158 2 399 2 470

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
2 537 2 507 2 401 2 251 1 624 1 534 1 543 1 538 1 518

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1 503 1 390 1 328 1 193 1 225 1 255 1 235 1 153 1 157

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 173
1 206
1 136
1 313
1 543
1 573
1 682
1 694
1 722
1 761
2009 2010
1 729
1 771
1 727
1 768
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments

[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna

[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben

[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | Modificar lo còdi]
  1. Mistral, Frederic (1878–1886). Lou Tresor dóu Felibrige (TDF). Rafèla d'Arle: Cultura Provençala e Meridionala. 
  2. Justin Brun-Durand. Dictionnaire topographique du département de la Drôme. 1891. Legir sus GoogleLibres.