Arabia Saudita

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Tièra de 1000 articles que totas las Wikipèdias deurián aver


v · d · m
المملكة العربية السعودية
al-Mamlaka al-ʿArabīya as-Saʿūdīya
Bandièra de l'Arabia saudita Blason
(Detalhs) (Detalhs)
Devisa nacionala : I a pas de dieu qu'Allah e Mahomet es son profèta
Saudi Arabia (orthographic projection).svg


Lengas oficialas arabi
Capitala Riyad
Rei Abdallah ben Abdel-Aziz Al Saoud
Superfícia
 - Totala
 - Aiga (%)
Classat 14en
2 152 000 km²
Negligible
Populacion
 - Totala (2007)
 - Densitat
Classat 46en
27 601 038 ab.
12 ab./km²
Independéncia
 - Data
Unificacion
23 de setembre de 1932
Gentilici Saudian,
Saudiana
Moneda (rial saudian ‎‎)
- nom occitan [[]]
- nom officiau anglés [[]]
Fus orari UTC +3
Imne nacional Aash Al Maleek
Domeni internet .sa e السعودية.
Indicatiu telefonic +966

L'Arabia Saudita es lo principal país de la Peninsula Aràbia, a l'Orient Mejan. Confronta Iraq, Jordania, Kowait, Oman, Qatar, los Emirats Arabis Units e Iemèn e es bordada per la mar Roja e lo golf Persic.

Somari

[modificar] Istòria

L'estat saudita comencèt dins la Peninsula Aràbia a l'entorn de 1750. Un governador local, Muhammad bin Saud, jonhèt de fòrças amb un reformador islamic, Muhammad ibn Abd-a lo-Wahhab, creador de la secta religiosa del wahabisme, per crear una nòva entitat politica. Pels cent cinquanta ans seguents, las fortunas de la familha Saud emergiguèron e queigueren de divèrses còps mentre los governadors sauditas pelejavan amb Egipte, l'Empèri Otoman, e d'autras familhas aràbias pel contraròtle sobratz la peninsula. L'estat saudita modèrne foguèt fondat pel darrièr rei Abdelaziz bin Saud (o Bin Saud).

En 1902 Abdelaziz bin Saud prenguèt Riyad, l'anciana capitala de la dinastia Al-Saud, a la familha rivala Al-Rashid. En contunhant las siás conquistas, Abdelaziz ocupèt Al-Ahsa, Al-Qatif, la rèsta de Nejd, e Hijaz entre 1913 e 1926. Lo 8 de genièr de 1926, Abdelaziz bin Saud venguèt rei de Hijaz. Lo 29 de genièr de 1927, prenguèt lo títol de rei de Nejd (lo sieu títol anterior èra sultan de Nejdi). Mejançant lo Tractat de Jedda, signat lo 20 de mai de 1927, lo Reialme Unit reconeguèt l'independéncia del reialme d'Abdelaziz (alavetz coneguda coma lo reialme de Hijaz e Nejd). En 1932, aquestas regions foguèron unificadas coma lo Reialme d'Arabia Saudita.

La descobèrta de petròli en març de 1938 transformèt economicament lo país, e li a donat al reialme grand legitimitat en los ans. Lo rei Faisal foguèt assassinat per lo sieu nebot lo 25 de març de 1975 e li succediguèt Khalid. Uèi, Arabia Saudita gaudís d'una intensa relacion economica amb fòrça nacions occidentalas mercé al petròli.

[modificar] Politica

Lo país es una monarquia que, malgrat los esfòrces de modernizacion realizats, se manten encara coma un sistèma feudal que la dinastia dels Al-Saud govèrna en el en concentrant tota l'autoritat. A pas un regim democratic plen.

La Lei Basica adoptada en 1992 declara que los reis d'Arabia Saudita seràn los descendents del primièr rei, Abdelaziz bin Saud, e que l'Alcoran serà la Constitucion del país, es a dire que se regirà per la Lei Islamica o Sharia.

Existisson pas de partits politics, ni tanpauc d'eleccions, amb l'excepcion de las primièras eleccions municipalas realizadas en 2005. Lo rei es lo mandatari absolut, e lo sieu poder, almens teoricament, es limitat pels precèptes de la Lei Islamica e autra de tradicions sauditas. A de tanben manténer un consens amb d'autres membres de la Familha Reiala, amb los caps religioses (ulema) e amb d'autres d'importants membres de la societat.

[modificar] Geografia

[modificar] Economia

Veire l'article: Economia d'Arabia Saudita.

[modificar] Cultura

[modificar] Bibliografia

[modificar] Vejatz tanben

Commons-logo.svg
Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia sus Arabia Saudita.

[modificar] Ligams extèrnes


[modificar] Nòtas & refereéncias

Aisinas personalas
Espacis de noms

Variantas
Accions
Navigacion
Contribuir
Bóstia d'aisinas
Autras lengas