Filipinas

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
d · m
Filipinas
'Repúbliká ng̃ Pilipinas
Republic of the Philippines'
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Devisa nacionala : Maka-Diyos, Makatao, Makakalikasan, at Makabayan


Naissença
N. a
Decès
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Q17201
Religion
Membre de Organizacion de las Nacions UnidasASEANOrganizacion Mondiala del Comèrci e  Q170481
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta


Direccion relativa a la posicion
Continent Asia
Situacion
Designacion provisòria
Constellacion
Tipe d'objècte
Còs astronomic parent
Còs astronomic filh
Luòc de descobèrta
Grop d'objèctes menors
Sequéncia de Hubble
Sul còrs astronomic
Companhon de
Tipe espectral
Tipe espectral
Fus orari
Situat sus una isla
Embocadura
Tipe de lac
Lacs sus lo riu
Grop de lacs
Situat sul lac
Afluents del lac
Emissari del lac
Bacin idrografic
Massís de montanhas
Tipe de montanha
Arquitècte
Remplaçat per
Tipe de bastiment
Material
Mèstre d'òbra
Sistèma d'autorotas
Societat de mantenança
Pòl d'escambis
Linha ferroviària
Operator
Aligança ferroviària
Gara
Pista
Travèrsa
País
Compausanta de
Tipe de division administrativa
Exclava de
Enclava
Capitala Manila
Cap d'estat
Regim politic
Cap de l'executiu
Representant del partit
Cap del govèrn
Assemblada
Moneda Peso de las Filipinas (WikiData)
Lenga oficiala tagalòg e  Anglés
Imne Lupang Hinirang (WikiData)
Frontalièr de
Embessonatge
Subdivisions Ilocos (region) (WikiData)Cagayan (valada) (WikiData)Luzon centra (WikiData)CALABARZONMIMAROPABicol (region) (WikiData)Visayas de l'oèst (WikiData)Visayas centrala (WikiData)Visayas de l'èst (WikiData)peninsula de Zamboanga (WikiData)Mindanao del nòrd (WikiData)Davao (region) (WikiData)SOCCSKSARGENCaragaregion del Mindanao musulman (WikiData)Cordilhada (region) (WikiData) e  Metro Manila
Membre de Organizacion de las Nacions UnidasASEANOrganizacion Mondiala del Comèrci e  Q170481
Sant patron
Domeni internet .ph
Còde ISO 3166-1 alfa-2 PH
Còde ISO 3166-1 alfa-3 PHL
Còde ISO 3166-1 608























































.

Script error








































Identificants
Commons-logo.svg Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Filipinas.
Autres informacions


Capitala
populacion (an)
Manila
1 581 082 abitants (2000)
Vila pus granda Quezon City
Superfícia 300 000 km²
Populacion 92 337 852 (recensament filipin de 2010)
Independéncia
(d'Espanha)
dels Estats Units

12 de junh, 1898
4 de junh, 1946
Moneda Peso de las Filipinas
Ora UTC+8
Còde telefonic +63


Las Filipinas , o oficialament Republica de las Filipinas (Filipino: Republika ng Pilipinas), son un estat sobeiran d'Asia del Sud-Èst situat a l'oèst de l'Ocean Pacific. Lo gentilici es filipin -a.

Al nòrd l'Estreit de Luzon las separan de Taiwan. A l'oèst, la Mar de China Meridionala las separan de Vietnam. Al sud oèst, la Mar de Sulu s'estend entre lo país e l'illa de Bornèo, e al sud la Mar de las Celebas las separan de las autras illas d'Indonesia. Son bordadas a l'èst per la Mar de las Filipinas. Sa situacion dins la Cencha de fuòc del Pacific e son clima tropical fan que lo país es expausats als tèrratrèms e a las tempèstas tropicalas mas portèron tanben fòrças ressorsas naturalas e ne fan un dels airals pus rics en biodiversitat al mond. Cobrissent aperaquí tres cent mila quilomètres carrats es lo 73en estat pus estendut al mond[1] e un archipèla de 7,107 illas, las Filipinas se divisan en tres divisions geograficas: Luzon, Visayas, e Mindanao. La capitala es Manila.

Amb una populacion de pus de 97 millions d'abitants en 2013, las Filipinas son lo seten país pus poblat d'Asia e lo dotzen pus poblat al mond. I cal apondre una populacion de 12 million de personas que vivon al delà de las mars.[2] D'etnias e culturas multiplas s'encontran a travèrs de las illas. A l'epòca preïstorica, los negritos foguèron entre los primièrs abitants de l'archipèla. Foguèron seguits d'èrsas successivas de poblants d'origina austranesiana que portèron amb eles d'influéncias vengudas de las societats malaia, Indo, e islamicas. Un negòci e un poblament chinés important introdusiguèron d'influéncias culturalas chinesas que demoran encara uèi.

L'arribada de Ferrand Magellan en 1521 marquèt lo començament d'un periòde d'interèsts e de colonizacion espanhòla. En 1543, l'explorador espanhòl Ruy López de Villalobos nomenèt l'archipèla Las Islas Filipinas en onor de Felip II d'Espanaha. L'Empèri espanhòl comencèt lo poblament amb l'arribada de Miguel López de Legazpi de Nòva Espanha (Mexic actual) en 1565 qu'establiguèt lo primièr poblament espanhòl dins l'archipèla, que demorèt una colonia espanhòla pendent mai de 300 ans.

Istòria[modificar | modificar la font]

Los primièrs abitants del territòri de las Filipinas arribèron benlèu dins l'illa de Palawan 50 000 ans ab. J.C. Lo primièr grop d'europèus qu'arribèt dins l'archipèla foguèt l'expedicion del portugués Fernão de Magalhães al servici d'Espanha. La colonizacion espanhòla comencèt durant lo govèrn del rei Felip II d'Espanha. Lo conquistador Miguel López de Legazpi arribèt en 1565 a Cebu. La capitala, Manila foguèt fondada en 1571.

Una revolucion que desirava l'independéncia filipina comencèt lo 17 de julhet de 1897 comandada pel general Emilio Aguinaldo, mas en 1898 comencèt una guèrra entre Espanha e los Estats Units d'America. Coma resultat, Filipinas foguèron ocupadas pels Estats Units en 1899, aprèp un cort periòde d'independéncia.

Durant la Segonda Guèrra Mondiala, Japon ocupèt militarament lo territòri filipin, e los japonés foguèron forabandits solament en 1945. Lo 4 de julhet de 1946 las Filipinas se declarèron independentas dels Estats Units, amb Manuel Acuña Roxas per president.

Politica[modificar | modificar la font]

Las Filipinas son una republica presidenciala. Lo president es lo cap d'Estat e tanben lo cap del govèrn. Es elegit per la populacion per un periòde de sièis ans.

Lo Parlament (Kongreso ng̃ Pilipinas) se compausa de doas cambras: lo Senat, amb 24 membres elegits per un periòde de sièis ans, e l'Ostal dels Representants (Kapulungán ng̃ mg̃a Kinatawán ng̃ Pilipinas), compausat de 235 membres elegits per un periòde de tres ans.

Geografia[modificar | modificar la font]

Geografia de las Filipinas

Las Filipinas son constituidas d'un archipèla de 7107 illas, amb una supefícia totala d'aperaquí 300 439 km2. Las illas s'estendon del nòrd cap al sud subre 1800km, e d’èst cap a l'oèst sus mai de 1 100 km. Son divisidas en tres grops : Luzon (Regions I à V + NCR & CAR), que s'i tròba la capitala, Manila, las Visayas (VI à VIII), e Mindanao (IX a XIII + ARMM). La màger part de las illas montanhosas son cobèrtas de selvas tropicalas e d’origina volcanica coma l’atestan los tèrratrems freqüents e la vintena de volcans en activitat coma Pinatubo. L'archipèla es tanben somés als tifons del Pacific de l'oèst subretot entre mai e octobre. Lo pòrt de Manila, sus l'illa de Luzon, es la capitala e la segonda pus granda vila del país après Quezon City. Lo trescòl es lo mont Apo subre l'illa de Mindanao, que s'enauça a 2954 mètres.

Subdivisions administrativas[modificar | modificar la font]

Las Filipinas son subdivididas en 81 províncias, organizadas en 17 regions. Vaquí la lista de las regions filipinas.

Region Designacion Sèti del Govèrn
Region de Luzon Nòrd-oèst Region I San Fernando, La Union, La Union
Val de Cagayan Region II Tuguegarao, Cagayan
Luzon Central Region III San Fernando, Pampanga, Pampanga
CALABARZON¹ ² Region IV-A Calamba, Laguna
MIMARO¹ ² ³ Region IV-B Calapan, Mindoro Oriental
Region de Bicol Region V Legazpi, Albay
Visayas Occidental³ Region VI Iloilo
Visayas Central Region VII Cebu
Visayas Èst Region VIII Tacloban, Leyte
Peninsula de Zamboanga Region IX Pagadian, Zamboanga del Sur
Mindanao Nòrd Region X Cagayan de Oro
Region de Davao Region XI Davao
SOCCSKSARGEN¹ Region XII Koronadal, Cotabato Sud
Caraga Region XIII Butuan City
Region Autonòma del Mindanao Musulman ARMM Cotabato
Region Administrativa Cordillera CAR Baguio
Region de la Capitala Nacionala NCR Manila

Economia[modificar | modificar la font]

De veire: Economia de las Filipinas.

Cultura[modificar | modificar la font]

Aproximativament 81% dels filipins son catolics, 9% son seguidors d'altras religions crestianas, e 5% son musulmans.

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]


Nòtas & referéncias[modificar | modificar la font]

  1. General Profile of the Philippines : Geography, Philippine Information Agency.
  2. Global Pinoys to rally at Chinese consulates – The Philippine Star » News » Headlines. Philstar.com (2012-04-27). Retrieved on 2012-07-04.