Filipinas
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Continent | Asia | |||||||||||
| Subdivisions | q12933, q13615, q13617, q13650, q13658, q13662, q13665, q13669, q13675, q13682, q13690, q13694, q13701, q13704, q13708, q13606, q13580 | |||||||||||
| Capitala | Manila | |||||||||||
| Cap d'estat | ||||||||||||
| Moneda | ||||||||||||
| Lenga oficiala | ||||||||||||
| ISO 3166-1 alfa-2 | PH | |||||||||||
| ISO 3166-1 alfa-3 | PHL | |||||||||||
| ISO 3166-1 | 608
|
|||||||||||
| Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Filipinas. | ||||||||||||
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
||||||||||||
| Devisa nacionala : Maka-Diyos, Makatao, Makakalikasan, at Makabayan | ||||||||||||
| Lengas oficialas | tagalòg, anglés | |||||||||||
| Capitala populacion (an) |
Manila 1 581 082 abitants (2000) |
|||||||||||
| Vila pus granda | Quezon City | |||||||||||
| President | Benigno Aquino III | |||||||||||
| Superfícia | 300 000 km² | |||||||||||
| Populacion | 88 706 300 (2007) | |||||||||||
| Independéncia (d'Espanha) dels Estats Units |
12 de junh, 1898 4 de junh, 1946 |
|||||||||||
| Moneda | Peso de las Filipinas | |||||||||||
| Ora | UTC+8 | |||||||||||
| Imne nacional | Lupang Hinirang | |||||||||||
| ISO-3166 (Internet) | .ph | |||||||||||
| Còde telefonic | +63 | |||||||||||
Las Filipinas , o oficialament Republica de las Filipinas (Filipino: Republika ng Pilipinas), son un estat sobeiran d'Asia del Sud-Èst situat a l'oèst de l'Ocean Pacific. Lo gentilici es filipin -a.
Al nòrd l'Estreit de Luzon las separan de Taiwan. A l'oèst, la Mar de China Meridionala las separan de Vietnam. Al sud oèst, la Mar de Sulu s'estend entre lo país e l'illa de Bornèo, e al sud la Mar de las Celebas las separan de las autras illas d'Indonesia. Son bordadas a l'èst per la Mar de las Filipinas. Sa situacion dins la Cinta de Fuòc del Pacific e son clima tropical fan que lo país es expausats als tèrratrèms e a las tempèstas tropicalas mas portèron tanben fòrças ressorsas naturalas e ne fan un dels airals pus rics en biodiversitat al mond. Cobrissent aperaquí tres cent mila quilomètres carrats es lo 73en estat pus estendut al mond[1] e un archipèla de 7,107 illas, las Filipinas se divisan en tres divisions geograficas: Luzon, Visayas, e Mindanao. La capitala es Manila.
Amb una populacion de pus de 92 million[2] d'abitants, las Filipinas son lo seten país pus poblat d'Asia e lo dotzen pus poblat al mond. I cal apondre una populacion de 12 million de personas que vivon al delà de las mars.[3] D'etnias e culturas multiplas s'encontran a travèrs de las illas. A l'epòca preïstorica, los negritos foguèron entre los primièrs abitants de l'archipèla. Foguèron seguits d'èrsas successivas de poblants d'origina austranesiana que portèron amb eles d'influéncias vengudas de las societats malaia, Indo, e islamicas. Un negòci e un poblament chinés important introdusiguèron d'influéncias culturalas chinesas que demoran encara uèi.
L'arribada de Ferrand Magellan en 1521 marquèt lo començament d'un periòde d'interèsts e de colonizacion espanhòla. En 1543, l'explorador espanhòl Ruy López de Villalobos nomenèt l'archipèla Las Islas Filipinas en onor de Felip II d'Espanaha. L'Empèri espanhòl comencèt lo poblament amb l'arribada de Miguel López de Legazpi de Nòva Espanha (Mexic actual) en 1565 qu'establiguèt lo primièr poblament espanhòl dins l'archipèla, que demorèt una colonia espanhòla pendent mai de 300 ans.
Somari |
Istòria [modificar]
Los primièrs abitants del territòri de las Filipinas arribèron benlèu dins l'illa de Palawan 50 000 ans ab. J.C. Lo primièr grop d'europèus qu'arribèt dins l'archipèla foguèt l'expedicion del portugués Fernão de Magalhães al servici d'Espanha. La colonizacion espanhòla comencèt durant lo govèrn del rei Felip II d'Espanha. Lo conquistador Miguel López de Legazpi arribèt en 1565 a Cebu. La capitala, Manila foguèt fondada en 1571.
Una revolucion que desirava l'independéncia filipina comencèt lo 17 de julhet de 1897 comandada pel general Emilio Aguinaldo, mas en 1898 comencèt una guèrra entre Espanha e los Estats Units d'America. Coma resultat, Filipinas foguèron ocupadas pels Estats Units en 1899, aprèp un cort periòde d'independéncia.
Durant la Segonda Guèrra Mondiala, Japon ocupèt militarament lo territòri filipin, e los japonés foguèron forabandits solament en 1945. Lo 4 de julhet de 1946 las Filipinas se declarèron independentas dels Estats Units, amb Manuel Acuña Roxas per president.
Politica [modificar]
Las Filipinas son una republica presidenciala. Lo president es lo cap d'Estat e tanben lo cap del govèrn. Es elegit per la populacion per un periòde de sièis ans.
Lo Parlament (Kongreso ng̃ Pilipinas) se compausa de doas cambras: lo Senat, amb 24 membres elegits per un periòde de sièis ans, e l'Ostal dels Representants (Kapulungán ng̃ mg̃a Kinatawán ng̃ Pilipinas), compausat de 235 membres elegits per un periòde de tres ans.
Geografia [modificar]
Las Filipinas son constituidas d'un archipèla de 7107 illas, amb una supefícia totala d'aperaquí 300 439 km2. Las illas s'estendon del nòrd cap al sud subre 1800km, e d’èst cap a l'oèst sus mai de 1 100 km. Son divisidas en tres grops : Luzon (Regions I à V + NCR & CAR), que s'i tròba la capitala, Manila, las Visayas (VI à VIII), e Mindanao (IX a XIII + ARMM). La màger part de las illas montanhosas son cobèrtas de selvas tropicalas e d’origina volcanica coma l’atestan los tèrratrems freqüents e la vintena de volcans en activitat coma Pinatubo. L'archipèla es tanben somés als tifons del Pacific de l'oèst subretot entre mai e octobre. Lo pòrt de Manila, sus l'illa de Luzon, es la capitala e la segonda pus granda vila del país après Quezon City. Lo trescòl es lo mont Apo subre l'illa de Mindanao, que s'enauça a 2954 mètres.
Subdivisions administrativas [modificar]
Las Filipinas son subdivididas en 81 províncias, organizadas en 17 regions. Vaquí la lista de las regions filipinas.
| Region | Designacion | Sèti del Govèrn |
|---|---|---|
| Region de Luzon Nòrd-oèst | Region I | San Fernando, La Union, La Union |
| Val de Cagayan | Region II | Tuguegarao, Cagayan |
| Luzon Central | Region III | San Fernando, Pampanga, Pampanga |
| CALABARZON¹ ² | Region IV-A | Calamba, Laguna |
| MIMARO¹ ² ³ | Region IV-B | Calapan, Mindoro Oriental |
| Region de Bicol | Region V | Legazpi, Albay |
| Visayas Occidental³ | Region VI | Iloilo |
| Visayas Central | Region VII | Cebu |
| Visayas Èst | Region VIII | Tacloban, Leyte |
| Peninsula de Zamboanga | Region IX | Pagadian, Zamboanga del Sur |
| Mindanao Nòrd | Region X | Cagayan de Oro |
| Region de Davao | Region XI | Davao |
| SOCCSKSARGEN¹ | Region XII | Koronadal, Cotabato Sud |
| Caraga | Region XIII | Butuan City |
| Region Autonòma del Mindanao Musulman | ARMM | Cotabato |
| Region Administrativa Cordillera | CAR | Baguio |
| Region de la Capitala Nacionala | NCR | Manila |
Economia [modificar]
De veire: Economia de las Filipinas.
Cultura [modificar]
Aproximativament 81% dels filipins son catolics, 9% son seguidors d'altras religions crestianas, e 5% son musulmans.
Bibliografia [modificar]
Vejatz tanben [modificar]
Ligams extèrnes [modificar]
Nòtas & referéncias [modificar]
- ↑ General Profile of the Philippines : Geography, Philippine Information Agency.
- ↑ Error de citacion : Balisa
<ref>incorrècta ; pas de tèxte per las referéncias nomenadas2010_census. - ↑ Global Pinoys to rally at Chinese consulates – The Philippine Star » News » Headlines. Philstar.com (2012-04-27). Retrieved on 2012-07-04.