Villadin

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Villadin
Villadin

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Defautoc.png
Geografia fisica
Occitania Map2.svg
geolocalizacion
Coordenadas 48° 19′ 06″ N, 3° 40′ 53″ E
Superfícia 12,35 km²
Geografia politica
Estat França
Region
44
Grand Èst
Departament
10
Auba Armas del Departament d'Auba
Arrondiment Nogent-sur-Seine
Canton Marcilly-le-Hayer
Intercom
241000488
de l'Orvin et de l'Ardusson
Cònsol M. Michel Gromard (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici (en francés)
Còde postal 10290
Còde INSEE 10410

Villadin es una comuna francesa, situada dins lo departament d'Auba e la region de Champanha-Ardena.

Geografia[modificar | modificar la font]

Partida eissida de l'article francés

Lo vilatge a bastit sul flanc d'un tuc boisée en culminant a unitat|272|m}} e #que marca lo limit entre la plana champenoise e lo país de Othe. S'i tròba de païsatges variats, cultura céréalière, coteaux antany cobèrts de vinhas, vallons, bòsques de pins e bòsc de feuillus, #que mancan pas pittoresque.

Tèxte originau de l'article francés

Le village est bâti sur le flanc d’une colline boisée culminant à 272 m et qui marque la limite entre la plaine champenoise et le pays d’Othe. On y trouve des paysages variés, culture céréalière, coteaux autrefois couverts de vignes, vallons, bois de pins et forêt de feuillus, qui ne manquent pas de pittoresque.

Comunas vesinas[modificar | modificar la font]

Distanças e posicion relativa
VilladinVilladin
Comuna amb 606 abitants (2000)Pâlis (4,1km)
Comuna amb 231 abitants (2000)Saint-Lupien (4,4km)
Comuna amb 178 abitants (2000)Planty (5,6km)


Istòria[modificar | modificar la font]

Partida eissida de l'article francés

Las originas

La primièra mencion escrich coneguda del vilatge data pas que de la Modèl:Ligam sègle mas lo luòc èra ja demorat en l'epòca neolític coma ne testifiquen los nombroses vestigis descobèrts sul finage o los environs immediats : de pigassas de pèira mai o mens educadas, guinhauets e puntas de fletxes en silex, un polissoir a 15 rainures, un dolmen en barrant un cadavre destruit l'an 1854. De l'epòca celtique, demòra un important depaus de scories testificant d'una intensa activitat métallurgique en espetant lo minaré de fèrre local als lieudits la Ferrière e Mâchefer. De la fin de l'epòca gallo-romaine data una importanta nécropole ponduda al jorn l'an 1842 sul chantier de l'actuala D 374 : trenta cavòts en contenent vasos funéraires e unas autras ceramicas aital coma dels claus e crochets rouillés.

La Mièja Edat

Lo primièr nom del vilatge es Viler Adam mencionat l'an 1264 en una charte de la abbaye de Sellières. Lo nom evoca un pichon domeni agricòla fondat per un cèrt Adam, probablament a l'epòca mérovingienne. Villadin A en principi agut senhors laics mas en 1342 lo fief a agut pel prieuré La nòstra-Madama de Pont-sus-Seine, filial del abbaye de Cormery en Touraine, #que lo conservarà fins a la Revolucion. Lo sol senhor laic conegut de Villadin es Félix lo Camus, chevalier, vassal del pòrti de Bourgogne, citat l'an 1320 en una charte de la abbaye del Paraclet. L'ostal seigneuriale se situava cara a la glèisa ont se lèva uèi una imponent estada bastida a Modèl:La s #que totes trucan lo Castèl. En 1308, lo curé de Villadin es lo principal testimòni a carga en lo procès de Guichard, avesque de Tròias acusat d'aver-i fach morir per ensorcellement la reina Jeanne de Navarra e temptat de empoisonner lo prince eretièr Louis-lo-Hutin. A la Mièja Edat existissiá a l'èst del vilatge lo masatge caseriu de Verrois o Verrault destruit pendent la guèrra de #Cent-ans.

Lo país dels Cruches

Villadin a conegut en la region coma en essent lo país dels Cruches e los sieus abitants pòrtan allègrement lo sobriquet de Cruchons. La preséncia sus luòc de jaciments d'argilas de divèrsas qualitats a permeses lo desvolopament d'un important artisanat de poterie #qu'a perduré fins en 1885. Lo primièr potier conegut es Jacquin #qu'en 1399-1400 liurava a l'avesque de Tròias dins lo sieu castèl de Aix-en-Othe dels pòdes vernissés e dels tuèus dins tèrra coduda per alimenter la siá fontaine. Al mièg de la Modèl:Ligam sègle, i i aviá 9 potiers a Villadin e en 1788, se'n recensait 20. En 1992, un forn datat del regna de Henri IV a #èsser descobèrt al centre del pòble. La poterie de Villadin èra essencialament una poterie de boca de flaca valor : pòdes, cruches, gourdes, égouttoirs a fromages, de coquèlas a coa drecha a fach Èca. la reputacion de la localité mas ne demòra pas practicament res. Per contra, se tròba aicí e ailà, i compreses al musèu de Tròias, dels cabelhs de toiture locales de la Modèl:Ligam sègle en faïence #que representan per la majoritat dels soldats de Louis XV penchenats del tricorne.

Los tuileries

L'argila locala e d'importants recorses en bòsques an permeses egalament lo desvolopament d'una importanta activitat de tuilerie-briqueterie sul tuc #que domina la comuna. Cap a 1850, cinc tuileries en emplegant una trentena de personas produsissián annalament dos milions de merças de totas sòrtas, tuiles, briques, corbs, carreaux, #que se venián en un rai d'unitat|30|km . Se s'apond los 54 bonnetiers-paysans en trabalhant a manièra per négociants de Tròias, se compren que Villadin i aja pogudas comptar fins a 523 abitants l'an 1866 contra 142 a l'ora d'ara. Uèi lo principal recors de la municipalitat es lo sieu bòsc. Lo sol comèrci de la localité es la botiga Natura e Paysans #que vend de produchs bio, i compreses del pan codut en un forn a bòsc de la Modèl:Ligam sègle.

Tèxte originau de l'article francés

Les origines

La première mention écrite connue du village ne date que du Modèl:Ligam sègle mais le site était déjà habité à l’époque néolithique comme en témoignent les nombreux vestiges découverts sur le finage ou les environs immédiats : haches de pierre plus ou moins polies, couteaux et pointes de flèches en silex, un polissoir à 15 rainures, un dolmen renfermant un cadavre détruit en 1854. De l’époque celtique, il reste un important dépôt de scories témoignant d’une intense activité métallurgique exploitant le minerai de fer local aux lieudits la Ferrière et Mâchefer. De la fin de l’époque gallo-romaine date une importante nécropole mise au jour en 1842 sur le chantier de l’actuelle D 374 : trente tombes contenant des vases funéraires et autres céramiques ainsi que des clous et crochets rouillés.

Le Moyen Âge

Le premier nom du village est Viler Adam mentionné en 1264 dans une charte de l’abbaye de Sellières. Le nom évoque un petit domaine agricole fondé par un certain Adam, probablement à l’époque mérovingienne. Villadin a d’abord eu des seigneurs laïques mais en 1342 le fief est tenu par le prieuré Notre-Dame de Pont-sur-Seine, filiale de l’abbaye de Cormery en Touraine, qui le conservera jusqu’à la Révolution. Le seul seigneur laïque connu de Villadin est Félix le Camus, chevalier, vassal du duc de Bourgogne, cité en 1320 dans une charte de l’abbaye du Paraclet. La maison seigneuriale se situait face à l’église où se dresse aujourd’hui une imposante demeure construite au Modèl:Ligam sègle que tout le monde appelle le Château. En 1308, le curé de Villadin est le principal témoin à charge dans le procès de Guichard, évêque de Troyes accusé d’avoir fait mourir par ensorcellement la reine Jeanne de Navarre et tenté d’empoisonner le prince héritier Louis-le-Hutin. Au Moyen Âge existait à l’est du village le hameau de Verrois ou Verrault détruit pendant la guerre de Cent-ans.

Le pays des Cruches

Villadin est connu dans la région comme étant le pays des Cruches et ses habitants portent allègrement le sobriquet de Cruchons. La présence sur place de gisements d’argiles de diverses qualités a permis le développement d’un important artisanat de poterie qui a perduré jusqu’en 1885. Le premier potier connu est Jacquin qui en 1399-1400 livrait à l’évêque de Troyes dans son château d’Aix-en-Othe des pots vernissés et des tuyaux en terre cuite pour alimenter sa fontaine. Au milieu du Modèl:Ligam sègle, il y avait 9 potiers à Villadin et en 1788, on en recensait 20. En 1992, un four daté du règne d’Henri IV a été découvert au centre du village. La poterie de Villadin était essentiellement une poterie de bouche de faible valeur : pots, cruches, gourdes, égouttoirs à fromages, casseroles à queue droite etc. Elle a fait la renommée de la localité mais il n’en reste pratiquement rien. Par contre, on trouve ici et là, y compris au musée de Troyes, des épis de toiture locaux du Modèl:Ligam sègle en faïence qui représentent pour la plupart des soldats de Louis XV coiffés du tricorne.

Les tuileries

L’argile locale et d’importantes ressources en bois ont permis également le développement d’une importante activité de tuilerie-briqueterie sur la colline qui domine la commune. Vers 1850, cinq tuileries employant une trentaine de personnes produisaient annuellement deux millions de marchandises de toutes sortes, tuiles, briques, corbeaux, carreaux, qui se vendaient dans un rayon de 30 km. Si on ajoute les 54 bonnetiers-paysans travaillant à façon pour des négociants de Troyes, on comprend que Villadin ait pu compter jusqu’à 523 habitants en 1866 contre 142 actuellement. Aujourd’hui la principale ressource de la commune est sa forêt. Le seul commerce de la localité est la boutique Nature et Paysans qui vend des produits bio, y compris du pain cuit dans un four à bois du Modèl:Ligam sègle.

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 M. Michel Gromard    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
Picto infobox character.png

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
383 392 389 377 466 488 515 498 478

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
487 504 523 488 468 450 413 352 336

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
321 278 255 227 235 236 218 182 177

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
158
152
123
121
102
134
141
137
132
2009 2010
128
132
129
132
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | modificar la font]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | modificar la font]

Véser tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]