Couvignon
Couvignon | ||
---|---|---|
| ||
Geografia fisica | ||
| ||
Coordenadas | 48° 12′ 31″ N, 4° 39′ 06″ E | |
Superfícia | 13,43 km² | |
Geografia politica | ||
Estat | ![]() | |
Region 44 |
Grand Èst | |
Departament 10 |
Auba ![]() | |
Arrondiment | Bar-sur-Aube | |
Canton | Bar-sur-Aube | |
Intercom 241000405 |
de la Région de Bar sur Aube | |
Cònsol | Hervé Prieur (2008-2014) | |
Geografia umana | ||
Autras informacions | ||
Gentilici | (en francés) | |
Còde postal | 10200 | |
Còde INSEE | 10113 |
Couvignon es una comuna francesa, situada dins lo departament d'Auba e la region de Champanha-Ardena.
Somari
Geografia[modificar | modificar la font]
Lo vilatge a situat a una distància d'unitat|52|km {{}} de Tròias e 7 km de Bar-sus-Alba. La municipalitat a compausat del quite vilatge e del masatge caseriu nomenat Val Perdut.
Le village est situé à une distance de 52 km de Troyes et 7 km de Bar-sur-Aube. La commune est composée du village même et du hameau nommé Val Perdu.
Lo vilatge a situat a una distància d'unitat|52|km {{}} de Tròias e 7 km de Bar-sus-Alba. La municipalitat a compausat del quite vilatge e del masatge caseriu nomenat Val Perdut.
Le village est situé à une distance de 52 km de Troyes et 7 km de Bar-sur-Aube. La commune est composée du village même et du hameau nommé Val Perdu.
Lo vilatge a situat a una distància d'unitat|52|km {{}} de Tròias e 7 km de Bar-sus-Alba. La municipalitat a compausat del quite vilatge e del caseriu nomenat Val Perdut.
Le village est situé à une distance de 52 km de Troyes et 7 km de Bar-sur-Aube. La commune est composée du village même et du hameau nommé Val Perdu.
Comunas vesinas[modificar | modificar la font]













Istòria[modificar | modificar la font]
Lo nom del pòble vendriá de «Cortis», en significant granja, domeni, e benlèu de vinha. N'efièch, Couvignon se tròba en un vallon a las pendentas recobertes de vinhas. Los abitants portavan antany lo sobriquet de «Golurets».
Las primièras traces istoricas d'aquel pòble remontan dins lo XIII° sègle. A aquela epòca, Oger de Couvignon obten lo terroir d'aquel pòble en baronnie per servicis retuts a lo sieu suzerain, lo Comte de Champagne. Lo pòble cambiarà de man, transeünt d'una distincion a una autra fins a la Revolucion francesa.
Als XVIII° e XIX° sègles, lo terroir contribuissi al essor de la cultura del champagne en aquela part de la region ; en se desvolopant, lo pòble connait una populacion en s'elevant a 700 armas l'an 1851. Après 1889, lo sieu vignoble i serà arribat a pel phylloxéra, #çò qu'empenherà los sieus vignerons a participar a las revòltas de 1911 per reconéisser/reconéisser lo terroir en lo appellation Champagne.
La glèisa Santa-Martin de Couvignon a compausat d'un còrs principal en datant del XVIII° sègle (del campanal fins al tet mai elevat). La part posteriora compte lo chœur del XII° sègle e la sacristie del XV° sègle, caracterizada per las formas en ogives de las fenèstras[1].
(Fonts : Arxives départementales editadas e consultables a la bibliotèca municipala de Bar-sus-Alba)
Le nom du village viendrait de «Cortis», signifiant ferme, domaine, et peut-être de vigne. En effet, Couvignon se trouve dans un vallon aux pentes recouvertes de vignes. Les habitants portaient autrefois le sobriquet de «Golurets».
Les premières traces historiques de ce village remontent au XIII° siècle. À cette époque, Oger de Couvignon obtient le terroir de ce village en baronnie pour services rendus à son suzerain, le Comte de Champagne. Le village changera de main, passant d'une seigneurie à une autre jusqu'à la Révolution française.
Aux XVIII° et XIX° siècles, le terroir contribue à l'essor de la culture du champagne dans cette partie de la région ; se développant, le village connait une population s'élevant à 700 âmes en 1851. Après 1889, son vignoble sera atteint par le phylloxéra, ce qui poussera ses vignerons à participer aux révoltes de 1911 pour reconnaître le terroir dans l'appellation Champagne.
La glèisa Saint-Martin de Couvignon est composée d'un corps principal datant du XVIII° siècle (du clocher jusqu'au toit le plus élevé). La partie arrière compte le chœur du XII° siècle et la sacristie du XV° siècle, caractérisée par les formes en ogives des fenêtres[2].
(Sources : Archives départementales éditées et consultables à la bibliothèque municipale de Bar-sur-Aube)
Lo nom del pòble vendriá de «Cortis», en significant granja, domeni, e benlèu de vinha. N'efièch, Couvignon se tròba en un vallon a las pendentas recobertes de vinhas. Los abitants portavan antany lo sobriquet de «Golurets».
Las primièras traces istoricas d'aquel pòble remontan dins lo XIII° sègle. A aquela epòca, Oger de Couvignon obten lo terroir d'aquel pòble en baronnie per servicis retuts a lo sieu suzerain, lo Comte de Champagne. Lo pòble cambiarà de man, transeünt d'una distincion a una autra fins a la Revolucion francesa.
Als XVIII° e XIX° sègles, lo terroir contribuissi al essor de la cultura del champagne en aquela part de la region ; en se desvolopant, lo pòble connait una populacion en s'elevant a 700 armas l'an 1851. Après 1889, lo sieu vignoble i serà arribat a pel phylloxéra, #çò qu'empenherà los sieus vignerons a participar a las revòltas de 1911 per reconéisser/reconéisser lo terroir en lo appellation Champagne.
La glèisa Santa-Martin de Couvignon a compausat d'un còrs principal en datant del XVIII° sègle (del campanal fins al tet mai elevat). La part posteriora compte lo chœur del XII° sègle e la sacristie del XV° sègle, caracterizada per las formas en ogives de las fenèstras[3].
(Fonts : Arxives départementales editadas e consultables a la bibliotèca municipala de Bar-sus-Alba)
Le nom du village viendrait de «Cortis», signifiant ferme, domaine, et peut-être de vigne. En effet, Couvignon se trouve dans un vallon aux pentes recouvertes de vignes. Les habitants portaient autrefois le sobriquet de «Golurets».
Les premières traces historiques de ce village remontent au XIII° siècle. À cette époque, Oger de Couvignon obtient le terroir de ce village en baronnie pour services rendus à son suzerain, le Comte de Champagne. Le village changera de main, passant d'une seigneurie à une autre jusqu'à la Révolution française.
Aux XVIII° et XIX° siècles, le terroir contribue à l'essor de la culture du champagne dans cette partie de la région ; se développant, le village connait une population s'élevant à 700 âmes en 1851. Après 1889, son vignoble sera atteint par le phylloxéra, ce qui poussera ses vignerons à participer aux révoltes de 1911 pour reconnaître le terroir dans l'appellation Champagne.
La glèisa Saint-Martin de Couvignon est composée d'un corps principal datant du XVIII° siècle (du clocher jusqu'au toit le plus élevé). La partie arrière compte le chœur du XII° siècle et la sacristie du XV° siècle, caractérisée par les formes en ogives des fenêtres[4].
(Sources : Archives départementales éditées et consultables à la bibliothèque municipale de Bar-sur-Aube)
Lo nom del pòble vendriá de «Cortis», en significant granja, domeni, e benlèu de vinha. N'efièch, Couvignon se tròba en un vallon a las pendentas recobertes de vinhas. Los abitants portavan antany lo sobriquet de «Golurets».
Las primièras traces istoricas d'aquel pòble remontan dins lo XIII° sègle. A aquela epòca, Oger de Couvignon obten lo terroir d'aquel pòble en baronnie per servicis retuts a lo sieu suzerain, lo Comte de Champagne. Lo pòble cambiarà de man, transeünt d'una distincion a una autra fins a la Revolucion francesa.
Als XVIII° e XIX° sègles, lo terroir contribuissi al essor de la cultura del champagne en aquela part de la region ; en se desvolopant, lo pòble connait una populacion en s'elevant a 700 armas l'an 1851. Après 1889, lo sieu vignoble i serà arribat a pel phylloxéra, #çò qu'empenherà los sieus vignerons a participar a las revòltas de 1911 per reconéisser/reconéisser lo terroir en lo appellation Champagne.
La glèisa Santa-Martin de Couvignon a compausat d'un còrs principal en datant del XVIII° sègle (del campanal fins al tet mai elevat). La part posteriora compte lo chœur del XII° sègle e la sacristie del XV° sègle, caracterizada per las formas en ogives de las fenèstras[5].
(Fonts : Arxives départementales editadas e consultables a la bibliotèca municipala de Bar-sus-Alba)
Le nom du village viendrait de «Cortis», signifiant ferme, domaine, et peut-être de vigne. En effet, Couvignon se trouve dans un vallon aux pentes recouvertes de vignes. Les habitants portaient autrefois le sobriquet de «Golurets».
Les premières traces historiques de ce village remontent au XIII° siècle. À cette époque, Oger de Couvignon obtient le terroir de ce village en baronnie pour services rendus à son suzerain, le Comte de Champagne. Le village changera de main, passant d'une seigneurie à une autre jusqu'à la Révolution française.
Aux XVIII° et XIX° siècles, le terroir contribue à l'essor de la culture du champagne dans cette partie de la région ; se développant, le village connait une population s'élevant à 700 âmes en 1851. Après 1889, son vignoble sera atteint par le phylloxéra, ce qui poussera ses vignerons à participer aux révoltes de 1911 pour reconnaître le terroir dans l'appellation Champagne.
La glèisa Saint-Martin de Couvignon est composée d'un corps principal datant du XVIII° siècle (du clocher jusqu'au toit le plus élevé). La partie arrière compte le chœur du XII° siècle et la sacristie du XV° siècle, caractérisée par les formes en ogives des fenêtres[6].
(Sources : Archives départementales éditées et consultables à la bibliothèque municipale de Bar-sur-Aube)
Administracion[modificar | modificar la font]
Demografia[modificar | modificar la font]
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1793 | 1800 | 1806 | 1821 | 1831 | 1836 | 1841 | 1846 | 1851 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
472 | 577 | 595 | 556 | 604 | 659 | 674 | 694 | 715
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1856 | 1861 | 1866 | 1872 | 1876 | 1881 | 1886 | 1891 | 1896 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
674 | 692 | 672 | 660 | 624 | 590 | 567 | 546 | 487
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1901 | 1906 | 1911 | 1921 | 1926 | 1931 | 1936 | 1946 | 1954 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
447 | 386 | 346 | 330 | 309 | 271 | 251 | 223 | 233
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1962 | 1968 | 1975 | 1982 | 1990 | 1999 | 2006 | 2007 | 2008 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
232 |
228 |
222 |
248 |
232 |
237 |
241 |
247 |
245 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
2009 | 2010 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
235 240 |
224 228 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
![]() | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Fonts | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE |