Sillé-le-Guillaume

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Sillé-le-Guillaume
Sillé-le-Guillaume

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
[[Fichièr:ChateauEgliseSilleGuillaume01.jpg|center|280px|border]]
Lo castèl e la glèisa de Sillé-lo-Guillaume
[[Fichièr:Defautoc.png|75px|center]]
Armas
Geografia fisica
Occitania Map2.svg
geolocalizacion
Coordenadas 48° 11′ 03″ N, 0° 07′ 41″ O
Superfícia 12,90 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
260 m
115 m
Geografia politica
Estat França
Region
52
Païses de Léger Blason région fr Pays-de-la-Loire.svg
Departament
72
Sarthe Armas deu Departament de Sarthe
Arrondiment Mamers
Canton Sillé-le-Guillaume (capluòc)
Intercom
247200462
du Pays de Sillé
Cònsol Jean-Marie Hoguet (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici Silléens (en francés)
Còde postal 72140
Còde INSEE 72334
www.sille-le-guillaume.fr

Sillé-le-Guillaume es una comuna francesa, situada dins lo departament de Sarthe e la region dels Païses de Léger.

Geografia[modificar | modificar la font]

Comunas vesinas[modificar | modificar la font]

Distanças e posicion relativa
Map pointer black.svgSillé-le-Guillaume
Comuna amb 399 abitants (2000)Le Grez (2,0km)
Comuna amb 528 abitants (2000)Crissé (5,3km)
Comuna amb 240 abitants (2000)Vimarcé (6,6km)


Istòria[modificar | modificar la font]

Partida eissida de l'article francés

Sillé Deu lo sieu nom al Gallo-Romain Sillius #que i establís lo sieu domeni a ieu-pendent, al mièg dels lambeaux de l'immens bòsc gauloise, al bòrd de la via anciana dintre Las Mans e Jublains.

Guillaume de Sillé, lo constructor de la primièra fortalesa sul ponch estrategic, es lo fondator del nòble ostal féodale « de Sillé » al servici del comte del Maine, contra los assauts dels Bretons de contunh dels Normands. En bòsc, al bòrd del lac, subsisteixen las ruïnes silenciosas d'una segonda fortalesa, la oppidum carolingien, #que conserva tot lo sieu mistèri. D'en un autre luòc un mythe conta que « s'una persona se passejada en lo oppidum un ser de plena luna e #que pronóncia tres fes i seguís, lo lac bouillonnera e lo Diable apareisserà ».

Gilles De Rais, fisèl compagnon de Jeanne d'Arc, un cosin dels Sillé, #venir sovent guerroyer l'Anglés en la region. La tèrra de Sillé, banc d'una baronnie vasta e poderosa, se transmet per alliance, fins a la Revolucion, epòca #que lo castèl li a atribuit a el dins la vila per l'establiment de lo sieu collègi.

  1. Èsser cap de-luòc de district de 1790 a 1795.

La , a la fin de la campanha de França, dels soldats alemands #assassinar catorze presoèrs #negres apertenent a la 208en regiment de artillerie leugièra coloniale[1].

Tèxte originau de l'article francés

Sillé doit son nom au Gallo-Romain Sillius qui y établit son domaine à mi-pente, au milieu des lambeaux de l’immense forêt gauloise, au bord de la voie antique entre Le Mans et Jublains.

Guillaume de Sillé, le constructeur de la première forteresse sur le point stratégique, est le fondateur de la noble maison féodale « de Sillé » au service du comte du Maine, contre les assauts des Bretons puis des Normands. En forêt, au bord du lac, subsistent les ruines silencieuses d’une seconde forteresse, l’oppidum carolingien, qui conserve tout son mystère. D’ailleurs un mythe raconte que « si une personne se balade dans l’oppidum un soir de pleine lune et qu’elle prononce trois fois j’y suis, le lac bouillonnera et le Diable apparaîtra ».

Gilles de Rais, fidèle compagnon de Jeanne d'Arc, un cousin des Sillé, vint souvent guerroyer l’Anglais dans la région. La terre de Sillé, siège d’une baronnie vaste et puissante, se transmet par alliance, jusqu’à la Révolution, époque à laquelle le château est attribué à la ville pour l’établissement de son collège.

Elle fut chef-lieu de district de 1790 à 1795.

Le Mes invalid (juin), à la fin de la campagne de France, des soldats allemands assassinèrent quatorze prisonniers noirs appartenant au 208en régiment d’artillerie légère coloniale[2].


Administracion[modificar | modificar la font]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Jean-Marie Hoguet    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
Picto infobox character.png

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
2 004 2 121 2 210 2 356 2 696 3 008 3 039 3 068 3 183

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
3 170 3 309 3 537 3 531 3 474 3 477 3 285 3 252 3 152

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
3 014 2 964 2 947 2 792 2 770 2 603 2 570 2 822 2 645

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
2 608
2 528
2 777
2 863
2 583
2 585
2 360
2 358
2 359
2009 2010
2 361
2 467
2 364
2 476
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | modificar la font]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | modificar la font]

Véser tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. Modèl:Labor
  2. Scheck, Une saison noire : les massacres des tirailleurs sénégalais, mai-juin 1940, Paris, Tallandier, , 287 p. (ISBN 9782847343762), p. 55-6.
  • Error dins l'utilizacion de Modèl:Portal : paramètre obligatòri absent.