Le Grand-Lucé

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Le Grand-Lucé
Le Grand-Lucé

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
[[Fichièr:Rue Principale Grand-Lucé.JPG|center|280px|border]]
La carrièra principala del Grand-Lucé
[[Fichièr:Blason ville fr Le Grand-Lucé (Sarthe).svg|75px|center]]
Armas
Geografia fisica
Occitania Map2.svg
geolocalizacion
Coordenadas 47° 51′ 57″ N, 0° 28′ 13″ E
Superfícia 27,26 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
153 m
73 m
Geografia politica
Estat França
Region
52
Païses de Léger Blason région fr Pays-de-la-Loire.svg
Departament
72
Sarthe Armas deu Departament de Sarthe
Arrondiment La Flèche
Canton Le Grand-Lucé (capluòc)
Intercom
247200157
de Lucé
Cònsol Pascal Dupuis (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici Lucéen (en francés)
Còde postal 72150
Còde INSEE 72143

Le Grand-Lucé es una comuna francesa, situada dins lo departament de Sarthe e la region dels Païses de Léger.

Geografia[modificar | modificar la font]

Partida eissida de l'article francés

Çò de Grand-Lucé es un cap-luòc de costat del departament de la Sarthe, situat a Unitat|28|km {{}} al sud-es del Mans.

Tèxte originau de l'article francés

Le Grand-Lucé est un chef-lieu de canton du département de la Sarthe, situé à 28 km au sud-est du Mans.


Comunas vesinas[modificar | modificar la font]


Istòria[modificar | modificar la font]

Partida eissida de l'article francés

Lucé A mencionat dempuèi 1039 entre los mottes féodales édifiées pel baron de Castell-de detlo-Loir. [[François Ier de França|François Modèl:Ligam sègle]] erigeix Lucé en baronnie en 1539.

De 1761 a 1764, Jacques Pineau de Viennay ordonne de rasar los sojorns seigneuriales e bastit un nòu castèl. En 1781, un incendi destruissi entièrament lo pòble. Los abitants se refúgian en los corses e las annèxas del castèl estalviat. En 1871, lo cònsol obten Prussiens #qu'atacan pas l'armada de la Loire en jubilacion e arrèst al Grand-Lucé. Lo combat i aurà luòc al Tertre Roge, al Mans. Al defalhiment de Jacques Pineau de Viennay de Lucé, la siá filha Adélaide de Viennay de Lucé esposa lo 17 d'abril 1776 Messire François Achard Joumart Tison lo marques de Argence, senhor de Dirac e de Cantierada, #que dos mainats : 1) Claude François Achard Joumart Tison de Argence, 2) Frédéric François Achard Joumart Tison de Argence, totes dos nascuts dins lo castèl del Grand-Lucé.

Las grandas familhas emparentades coma lo baron Lo Vavasseur, de Quemper de Lanascol, de la Guilbourgère, de Polignac, de Kerouartz, de Kermel, del Bouys de la Bégassière, de la Villéon, del Raquet, de la Capèla, de Cressol a la généalogie de las ne marques de Argence, illustra e una de la mai anciana familha de la noblesa en remontant jos Clotaire II cap a 640, viviá Achard avesque de Noyon.

Lo castèl del Grand-Lucé bastit e creat per Jacques Pineau de Viennay #que #far bastir en seguent per correspondéncia de Alsace ont èra governador. Se #retre per la fin de lo sieu chantier en la tribunal d'onor ont i aguèt @frapper d'un atac cardiaque fulminant. Lo castèl #demorar en la familha de las marques de Argence fins en 1920 quand lo castèl i aguèt vendut al vicomte de Avenel, de contunh la siá filha la comtesse de Avenel épousa Monseigneur Éric de Broglie. El se ensuivit una venta cap a 1939 a un vendeire de bens #que morcela la proprietat en espetant lo parc forestal. Pendent l'aucupacion alemanda, un oficiar superior #que viviá lo castèl preven las autoritats francesas del desastre, lo prefècte #intervenir per arturar las operacions. De contunh a la desliurança lo castèl i aguèt transformat n'espital militar pels Aliats. L'armada americana #cedir lo castèl dins la vila per la creacion d'un sanatorium, de contunh la fondacion Georges-Coulon s'i #installar dempuèi 1955. Lo castèl qualques ans mai tard se #transformar dins ostal de curació. Lo castèl en venent una carga constante per la municipalité del Grand-Lucé, i aguèt cedit al conselh general de la Sarthe. Qualques trabalhs gigantescs aguèron emprés, jardins, toitures, fustariás, lo conselh general #decidir après aver en investint dels sèm fòrça importants per continuament revendre-o a un ric American, çò de mès de grand décorateur d'interior Senhor Timothy Corrigan[1] de Los Àngeles, #que lo #transformar dempuèi en un autentic écrin « del sègle de las luses » lo castèl tròba fin finala l'estèla de la granda epòca de las grandas familhas Pineau de Viennay de Lucé e de las marques de Argence[ref. necessària].

Tèxte originau de l'article francés

Lucé est mentionné dès 1039 parmi les mottes féodales édifiées par le baron de Château-du-Loir. [[François Ier de France|François Modèl:Ligam sègle]] érige Lucé en baronnie en 1539.

De 1761 à 1764, Jacques Pineau de Viennay ordonne de raser les demeures seigneuriales et construit un nouveau château. En 1781, un incendie détruit complètement le village. Les habitants se réfugient dans les cours et les annexes du château épargné. En 1871, le maire obtient des Prussiens qu'ils n'attaquent pas l'armée de la Loire en retraite et arrêtée au Grand-Lucé. Le combat aura lieu au Tertre Rouge, au Mans. Au décès de Jacques Pineau de Viennay de Lucé, sa fille Adélaide de Viennay de Lucé épouse le 17 avril 1776 Messire François Achard Joumart Tison le marquis d'Argence, seigneur de Dirac et de Monceau, dont deux enfants : 1) Claude François Achard Joumart Tison d'Argence, 2) Frédéric François Achard Joumart Tison d'Argence, tous deux nés au château du Grand-Lucé.

Les grandes familles apparentées comme le baron Le Vavasseur, de Quemper de Lanascol, de la Guilbourgère, de Polignac, de Kerouartz, de Kermel, du Bouys de la Bégassière, de la Villéon, du Raquet, de la Chapelle, de Cressol à la généalogie des marquis d'Argence, illustre et une des plus ancienne famille de la noblesse remontant sous Clotaire II vers 640, vivait Achard évêque de Noyon.

Le château du Grand-Lucé construit et créé par Jacques Pineau de Viennay qu'il fit construire en suivant par correspondance d'Alsace où il était gouverneur. Il se rendit pour la fin de son chantier dans la cour d'honneur où il fut frappé d'une attaque cardiaque foudroyante. Le château resta dans la famille des marquis d'Argence jusqu'en 1920 quand le château fut vendu au vicomte d'Avenel, puis sa fille la comtesse d'Avenel épousa Monseigneur Éric de Broglie. Il s'ensuivit une vente vers 1939 à un marchand de biens qui morcela la propriété en exploitant le parc forestier. Pendant l'occupation allemande, un officier supérieur qui habitait le château prévient les autorités françaises du désastre, le préfet intervint pour arrêter les opérations. Puis à la libération le château fut transformé en hôpital militaire pour les Alliés. L'armée américaine céda le château à la ville pour la création d'un sanatorium, puis la fondation Georges-Coulon s'y installa dès 1955. Le château quelques années plus tard se transforma en maison de cure. Le château devenant une charge constante pour la municipalité du Grand-Lucé, il fut cédé au conseil général de la Sarthe. Des travaux gigantesques furent entrepris, jardins, toitures, menuiseries, le conseil général décida après avoir en investissant des sommes très importantes pour ensuite le revendre à un riche Américain, le plus grand décorateur d'intérieur Monsieur Timothy Corrigan[2] de Los Angeles, qui le transforma depuis en un véritable écrin « du siècle des lumières » le château retrouve enfin l'éclat de la grande époque des grandes familles Pineau de Viennay de Lucé et des marquis d'Argence[ref. necessària].


Administracion[modificar | modificar la font]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Pascal Dupuis    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
Picto infobox character.png

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 780 2 045 2 146 2 310 2 372 2 316 2 354 2 365 2 505

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
2 310 2 294 2 186 2 131 2 140 2 091 2 122 2 030 2 042

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1 928 1 961 1 955 1 788 1 799 1 747 1 723 1 707 1 649

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 685
1 694
1 746
1 792
1 961
1 933
2 025
2 040
2 054
2009 2010
2 053
2 076
2 043
2 066
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | modificar la font]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | modificar la font]

Véser tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. « Timothy Corrigan », Wikipepedia-VOS (consultat lo 11 març 2011)
  2. « Timothy Corrigan », Wikipepedia-US (consultat lo 11 març 2011)