Saint-Riquier

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Saint-Ritchier
Saint-Riquier

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
SaintRiquierAbbatiale.JPG
Lo abbatiale
Armas
Geografia fisica
Occitania Map2.svg
geolocalizacion
Coordenadas 50° 08′ 01″ N, 1° 56′ 53″ E
Superfícia 14,48 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
97 m
19 m
Geografia politica
Estat França
Region
32
Nauts de França
Departament
80
Somme Armas deu Departament de Somme
Arrondiment Abbeville
Canton Ailly-le-Haut-Clocher
Intercom
248000705
du Haut Clocher
Cònsol Yves Monin (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici Centulois (en francés)
Còde postal 80135
Còde INSEE 80716
Site officiel de la ville

Saint-Ritchier en picard ( Saint-Riquier en francés) es una comuna francesa, situada dins lo departament de Somme e la region de Picardia.

Geografia[modificar | modificar la font]

Partida eissida de l'article francés

Sant-Riquier se tròba Modèl:A unitat de Abbeville, 35 km a l'oèst de Amians e 160 km al nòrd de París.

L'accès pel camin de fèrre a assegurat per la linha París-Calava (estancada a Abbeville).

Tèxte originau de l'article francés

Saint-Riquier se trouve à 10 km d’Abbeville, 35 km à l’ouest d’Amiens et 160 km au nord de Paris.

L'accès par le chemin de fer est assuré par la ligne Paris-Calais (arrêt à Abbeville).

Comunas vesinas[modificar | modificar la font]

Distanças e posicion relativa
Saint-RiquierSaint-Riquier
Comuna amb 356 abitants (2000)Oneux (2,2km)
Comuna amb 351 abitants (2000)Neufmoulin (2,9km)
Comuna amb 226 abitants (2000)Millencourt (3,8km)
Comuna amb 598 abitants (2000)Caours (4,6km)
Comuna amb 247 abitants (2000)Gapennes (5,4km)
Comuna amb 873 abitants (2000)Drucat (5,5km)
Comuna amb 497 abitants (2000)Bellancourt (5,5km)
Comuna amb 192 abitants (2000)Agenvillers (5,5km)


Istòria[modificar | modificar la font]

Partida eissida de l'article francés

Sant-Riquier, antany trucat « Centule » (la vila als #cent torns[1]) Es una anciana vila monastique #que s'es desvolopat a l'entorn del monastèri fondat al Modèl:VIIe sègle, en 625, per Riquier, proprietari terrien converti al catholicisme #que évangélisa lo Nòrd de la França. Lo abbaye #conéisser lo sieu apogée a l'epòca de Charlemagne e comptava, en l'an 800, mai de 300 fraires e una escòla réputée.

La vila de Centule, #que beneficiava d'aquela prospérité e s'i èra protegit per fortificacions, i auriá protegit fins a 15 000 abitants ; #èsser capital del Ponthieu a Modèl:La s2-, abans d'èsser supplantée per Abbeville (Abbatis Villa o domeni dels Abbés) ont un pòrt i aviá #èsser creat.

Al Mièja Edat, Centule pren lo nom de Sant-Riquier en rason de la ferveur dels pelegrinatges als reliques del sant, mas los abitants conservan lo nom de Centulois. Longtemps vila fortificada del Reialme de França, #que ne possedís las armas, Sant-Riquier a patit de nombrosas invasions e destruccions.

La Província de Picardie #èsser ligada al domeni reial tot a la fin del Mièja Edat, unas primièras fes en 1477 jol regna de Louis XI e lo sieu rattachement i aguèt confirmat unas segondas fes, e definitivament, en 1482, après la victòria d'aquel darrièr lo Pòrti Dessús de Bourgogne Charles lo Téméraire. En 1524, cal citar los noms de dos centuloises : Becquestoile e Bellegueule #qu'entrenan a la resisténcia de la vila encara environada de remparts contra un atac estonat de las tropas d'un tinent de Charles Quint.Dempuèi alavetz, Sant-Riquier joguèc lo papièr de luòc fòrt, réputée gaireben-imprenable dins la frontièra nòrd del reialme, cara dins la Província de Artés, possession de la Marida d'Àustria fins en 1659. [[François Ier de França|François Modèl:Ligam sègle]] vendrà en persona la conforter en aquel papièr estrategic.

Se la municipalitat compta pas uèi que 1 200 abitants aperaquí, conserva totun un ric patrimòni istoric e touristique.

Tèxte originau de l'article francés

Saint-Riquier, autrefois appelé « Centule » (la ville aux cent tours[2]) est une ancienne cité monastique qui s’est développée autour du monastère fondé au Modèl:VIIe siècle, en 625, par Riquier, propriétaire terrien converti au catholicisme qui évangélisa le Nord de la France. L’abbaye connut son apogée à l’époque de Charlemagne et comptait, en l’an 800, plus de 300 moines et une école réputée.

La ville de Centule, qui bénéficiait de cette prospérité et s’était protégée par des fortifications, aurait abrité jusqu’à 15 000 habitants ; elle fut capitale du Ponthieu aux Modèl:S2-, avant d’être supplantée par Abbeville (Abbatis Villa ou domaine des Abbés) où un port avait été créé.

Au Moyen Âge, Centule prend le nom de Saint-Riquier en raison de la ferveur des pèlerinages aux reliques du saint, mais les habitants conservent le nom de Centulois. Longtemps ville fortifiée du Royaume de France, dont elle possède les armes, Saint-Riquier a subi de nombreuses invasions et destructions.

La Province de Picardie fut rattachée au domaine royal tout à la fin du Moyen Âge, une première fois en 1477 sous le règne de Louis XI et son rattachement fut confirmé une seconde fois, et définitivement, en 1482, après la victoire de ce dernier sur le Duc de Bourgogne Charles le Téméraire. En 1524, il faut citer les noms de deux centuloises : Becquestoile et Bellegueule qui entraînent à la résistance de la cité encore entourée de remparts contre une attaque surprise des troupes d'un lieutenant de Charles Quint.Dès lors, Saint-Riquier va jouer le rôle de place forte, réputée quasi-imprenable à la frontière nord du royaume, face à la Province d’Artois, possession de la Maison d’Autriche jusqu’en 1659. [[François Ier de France|François Modèl:Ligam sègle]] viendra en personne la conforter dans ce rôle stratégique.

Si la commune ne compte aujourd’hui que 1 200 habitants environ, elle conserve néanmoins un riche patrimoine historique et touristique.

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Yves Monin    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
Picto infobox character.png

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 299 1 153 1 294 1 321 1 513 1 262 1 569 1 686 1 736

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 746 1 734 1 743 1 615 1 691 1 687 1 575 1 476 1 536

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1 489 1 433 1 298 1 123 1 119 1 290 1 407 1 172 1 169

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 129
1 176
1 205
1 165
1 166
1 186
1 246
1 254
1 262
2009 2010
1 266
1 287
1 261
1 283
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | modificar la font]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | modificar la font]

Véser tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. Aquela étymologie del toponyme es incerta. Se la vila #èsser benlèu equipada de #cent torns en defendent las siás muralles, coma çò vòl la tradicion, qualqu'uns i veson mai lèu una origina celtique a partir de la paraula « candir » (tèrra blanca, sòl crayeux) transformat en « Cantium », « Cantulla », « Centulla ».
  2. Cette étymologie du toponyme est incertaine. Si la ville fut peut-être équipée de cent tours défendant ses murailles, comme le veut la tradition, certains y voient plutôt une origine celtique à partir du mot « candir » (terre blanche, sol crayeux) transformé en « Cantium », « Cantulla », « Centulla ».