Karanteg

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Karanteg (kumun)
Carantec
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La vila vist de la plaja del Kélenn
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 48° 40′ 07″ N, 3° 54′ 45″ O
Localizacion sus la mapa de Bretanha
Superfícia 9,02 km²
Altituds
 · Mejana
 · Minimala
 
m m
0 m
Geografia politica
Region istorica Bretanha Armas de Bretanha
Estat França
Region
53
Bretanha
Departament
29
Finistèrra Armas deu Departament de Finistèrra
Arrondiment Morlaix
Canton Taulé
Intercom
242900835
Morlaix-Communauté
Cònsol Jean-Guy Gueguen (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici Carantécois, Carantécoise (en francés)
Còde postal 29660
Còde INSEE 29023
Site de la commune

Karanteg en breton ( Carantec en francés) es una comuna bretona, situada dins lo departament de Finistèrra e la region de Bretanha.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés
Comunas confrontantas de Karanteg
Karanteg
Taulé

Carantec a situat sul littoral nòrd de la Bretanha, en bordure de la Mange, en la Baia de Morlaix, a la extremitat d'una presqu'isla d'unitat|2|km de amplària, limitada per las doas rias de la Ritz de Morlaix a l'èst e de la Penzé a l'oèst, e la longitud d'una cauma #que descobrís fins a unitat|2|km}} de amplària a marée bassa.

Carantec, En bordure de la Baia de Morlaix

Anciana station balnéaire dels ans 1900, Carantec a conegut per lo sieu micro-climat a causa de l'influéncia de la deriva nòrd atlantic, las siás plajas de sable e lo sieu patrimòni istoric particularament ric. Las plajas los mai importanta son la cauma Blanca e la cauma del Kélenn, la mai estenduda. La station dispausa tanben d'una còsta a falaise #qu'ofrís de païsatges considerables (la "cadièra del Curé" e la "punta de Pen-a lo-Lann"), aquela darrièra en ofrint de punts d'enguarda sus la Baia de Morlaix, la Ritz de Morlaix, lo castèl del Brau e lo isla Louët.

Clicatz sus una vinheta per l’agrandir.

Carantec a situat sus un massís granitique de epòca hercynienne, lo granite en presentant aicí un faciès ròsa e fin a biotite, per exemple a la punta de Penn-a lo-Lann, ont lo pendage es d'una vintena de gras cap al sud e present dels filonnets quartzeux amb muscovite e tourmaline e localement de la wolframite e de la cassitérite; lo granite es porphyroïde a la punta de Cosmeur[1].

La situacion peninsular de Carantec a contribuit a lo sieu isolament : aquel es pas #qu'en 1927 #qu'a inaugurat lo "Pont de la Còrda" sus la Penzé (en béton armat amb un arc central de 114 mètres de portada), #que connècta la localité a Sant-Pol-de-Léon ; lo Riu de Morlaix es pas totjorn afranquida per cap de pont en aval de Morlaix. La i aguèt inaugurat la "Rota de la Corniche" (los trabalhs avián començat l'an 1912 mas aguèron arturat pendent la Primièra Guèrra mondiala) #que llom sus lo sieu marge esquèrre lo "Riu de Morlaix" e connècta dirèctament Carantec a Morlaix[2].

La cala de accostage de Kélenn a bastit en 1910[3]. Carantec, En mai de l'isla Callot, possedís tanben illòts (Ricard, Beclem, Isla a las Madamas; Isla de Sable, Isla Verda, ar Aiçò hlas Kozh, Vezoul) #que son de refugis per macareux fraires, goélands argentés, sternes pierregarin o de Dougall, tadornes de Belon, huîtiers pie e d'autras aigrettes garzettes. Aqueles sèt illòts an classificat resèrva ornithologique dempuèi 1962.

Tèxte originau de l'article francés

Carantec est situé sur le littoral nord de la Bretagne, en bordure de la Manche, dans la Baie de Morlaix, à l'extrémité d'une presqu'île de 2 km de large, limitée par les deux rias de la Rivière de Morlaix à l'est et de la Penzé à l'ouest, et le long d'une grève qui découvre jusqu'à 2 km de large à marée basse.

Carantec, en bordure de la Baie de Morlaix

Ancienne station balnéaire des années 1900, Carantec est connue pour son micro-climat dû à l'influence de la dérive nord atlantique, ses plages de sable et son patrimoine historique particulièrement riche. Les plages les plus importantes sont la grève Blanche et la grève du Kélenn, la plus étendue. La station dispose aussi d'une côte à falaise qui offre des paysages remarquables (la "chaise du Curé" et la "pointe de Pen-al-Lann"), cette dernière offrant des points de vue sur la Baie de Morlaix, la Rivière de Morlaix, le château du Taureau et l'île Louët.

Clicatz sus una vinheta per l’agrandir.

Carantec est situé sur un massif granitique d'époque hercynienne, le granite présentant ici un faciès rose et fin à biotite, par exemple à la pointe de Penn-al-Lann, où le pendage est d'une vingtaine de degrés vers le sud et présente des filonnets quartzeux avec muscovite et tourmaline et localement de la wolframite et de la cassitérite; le granite est porphyroïde à la pointe de Cosmeur[4].

La situation péninsulaire de Carantec a contribué à son isolement : ce n'est qu'en 1927 qu'est inauguré le "Pont de la Corde" sur la Penzé (en béton armé avec une arche centrale de 114 mètres de portée), qui relie la localité à Saint-Pol-de-Léon ; la Rivière de Morlaix n'est toujours franchie par aucun pont en aval de Morlaix. Le Mes invalid (août) fut inaugurée la "Route de la Corniche" (les travaux avaient commencé en 1912 mais furent arrêtés pendant la Première Guerre mondiale) qui longe sur sa rive gauche la "Rivière de Morlaix" et relie directement Carantec à Morlaix[5].

La cale d'accostage de Kélenn est construite en 1910[6]. Carantec, outre l'île Callot, possède aussi des îlots (Ricard, Beclem, Île aux Dames; Île de Sable, Île Verte, ar C'hlas Kozh, Vezoul) qui sont des refuges pour macareux moines, goélands argentés, sternes pierregarin ou de Dougall, tadornes de Belon, huîtiers pie et autres aigrettes garzettes. Ces sept îlots sont classés réserve ornithologique depuis 1962.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Jean-Guy Gueguen    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
999 949 1 152 1 222 1 231 1 250 1 230 1 290 1 305

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 320 1 355 1 393 1 387 1 374 1 391 1 636 1 756 1 794

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1 641 1 724 1 833 1 925 2 106 2 147 2 210 2 548 2 494

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
2 603
2 651
2 527
2 522
2 609
2 724
3 088
3 232
3 309
2009 2010
3 249
3 367
3 189
3 310
Fonts
</ref> Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Louis Chauris, "Minéralisations stanno-wolframifères en lo granite de Carantec (Bretanha)", Resumits setmanièrs de las sessions de l'Academia de las sciéncias. Seriá D, Sciéncias naturalas, 2 de junh 1975, consultable http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k57685684/f557.Image.R=Carantec.langFR
  2. Periodic dels debats politics e literaris n°228 del 18 d'agost de 1922, consultable http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k4901492/f3.Image.R=Carantec.langFR
  3. "Navigazette" del 10 de novembre de 1910, consultable http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k55211079/f17.Image.R=Carantec.langFR
  4. Louis Chauris, "Minéralisations stanno-wolframifères dans le granite de Carantec (Bretagne)", Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Série D, Sciences naturelles, 2 juin 1975, consultable http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k57685684/f557.image.r=Carantec.langFR
  5. Journal des débats politiques et littéraires n°228 du 18 août 1922, consultable http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k4901492/f3.image.r=Carantec.langFR
  6. "Navigazette" du 10 novembre 1910, consultable http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k55211079/f17.image.r=Carantec.langFR