Vejatz lo contengut

Gwengad

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Guengat)
Gwengad
Guengat
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Bretanha Armas de Bretanha
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 48° 02′ 33″ N, 4° 12′ 15″ O
Localizacion sus la mapa de Bretanha
Superfícia 22,72 km²
Geografia politica
Region istorica Bretanha Armas de Bretanha
Estat França
Region
53
Bretanha Fichièr:Logo Bretagne.png
Departament
29
Finistèrra Armas deu Departament de Finistèrra
Arrondiment Quimper
Canton Douarnenez
Intercom
242900728
Quimper Communauté
Cònsol Yvon Dagorn (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici Guengatais, Guengataise (en francés)
Còde INSEE 29066
Site de la ville de Guengat

Gwengad en breton ( Guengat en francés) es una comuna bretona, situada dins lo departament de Finistèrra e la region de Bretanha.

Partida eissida de l'article francés

Guengat A demorat en la préhistoire. Un jaciment moustérien, de tradicion acheuléenne (tipe B), a descobèrt en lo masatge caseriu de Kervouster. Enregistrat de 1974 a 1977, revèla tres nivèls ocupats al paléolithique. Lo primièr compòrta una fosse, lo segond, un talhièr de talha d'esturments lithiques, que # son descobèrts bifaces[1],[2],[3].

La rusca 2b presenta una fosse arrodonida d'unitat|1|m de diamètre, prigonda d'unitat|40|cm , creusée en un limon argileux e en contenent de nombrós bifaces en grès lustré, sovent partiellement talhats. S'i a egalament trobat ganivetes, lamelles, percuteurs e racloirs. Lo nivèl 3b a porgit dos bifaces, aital coma de las estèlas, racloirs, grattoirs e burins[4].

En 1706, la fletxa de la glèisa se desploma, en entrenant la restauracion de la bastissa[5].

Tèxte originau de l'article francés

Guengat est habité à la préhistoire. Un gisement moustérien, de tradition acheuléenne (type B), est découvert dans le hameau de Kervouster. Fouillé de 1974 à 1977, il révèle trois niveaux occupés au paléolithique. Le premier comporte une fosse, le second, un atelier de taille d'outils lithiques, dans lequel sont découverts des bifaces[6],[7],[8].

La couche 2b présente une fosse arrondie de 1 m de diamètre, profonde de 40 cm, creusée dans un limon argileux et contenant de nombreux bifaces en grès lustré, souvent partiellement taillés. On y a également trouvé des lames, lamelles, percuteurs et racloirs. Le niveau 3b a fourni deux bifaces, ainsi que des éclats, racloirs, grattoirs et burins[9].

En 1706, la flèche de l'église s'écroule, entraînant la restauration du bâtiment[5].

Administracion

[modificar | modificar lo còdi]
Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Yvon Dagorn    
març de 2001 2008      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
179318001806182118311836184118461851
753 966 863 1 012 1 094 1 180 1 212 1 256 1 213
185618611866187218761881188618911896
1 239 1 231 1 205 1 079 1 172 1 228 1 395 1 470 1 503
190119061911192119261931193619461954
1 504 1 506 1 502 1 372 1 296 1 168 1 105 1 045 1 016
196219681975198219901999200620072008
1 009
1 001
1 198
1 588
1 604
1 471
1 688
1 669
1 651
20092010
1 633
1 680
1 635
1 682
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008

Luòcs e monuments

[modificar | modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna

[modificar | modificar lo còdi]

Vejatz tanben

[modificar | modificar lo còdi]

Véser tanben

[modificar | modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | modificar lo còdi]
  1. (en francés), 104, 1976, p. 15—26..
  2. (en francés), 1975..
  3. (en francés), 105, 1977, p. 15—18..
  4. (en francés), 1, 1988, p. 81—89..
  5. 1 2 Error de citacion :

    Balisa <ref> incorrècta ;

    pas de tèxte per las referéncias nomenadas R4.

  6. ..
  7. ..
  8. ..
  9. ..