Grignon (Savòia)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Grignon
Grignon
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Grignon
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 45° 39′ 10″ N, 6° 22′ 36″ E
Superfícia 9,29 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
1 661 m
324 m
Geografia politica
Region istorica Savòia (Arpitània) Armas de Savòia
Estat França
Region
84
Auvèrnhe Ròse Aups
Departament
73
Savòia Armas deu Departament de Savòia
Arrondiment Albertville
Canton Albertville-Sud
Intercom
247300767
de la Région d'Alberville
Cònsol François Rieu (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici (en francés)
Còde postal 73200
Còde INSEE 73130

Grignon en arpitan (Grignon en francés) es una comuna arpitana de Savòia administrada per lo departament de Savòia de la region de Ròse-Aups.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés

La municipalitat de Grignon se situa en la part nòrd del departament de la Savoie e a la extremitat de la Anautita-Combe de Savoie #que se refermi sus Albertville, vila olympique l'an 1992.

Grignon Es distant d'aperaquí 45 km de Chambéry e 50 km de Anecí. La siá proximitat amb aquelas grandas vilas e las grandas stations d'esquí tales que los Embargs o la Plagne ne fan un encreuament d'amassadas.

La siá populacion rica de 1908 abitants se dispersada sus una superficie de 929 a.

Tèxte originau de l'article francés

La commune de Grignon se situe dans la partie nord du département de la Savoie et à l'extrémité de la Haute-Combe de Savoie qui se referme sur Albertville, ville olympique en 1992.

Grignon est distante d'environ 45 km de Chambéry et 50 km d'Annecy. Sa proximité avec ces grandes villes et les grandes stations de ski telles que les Saisies ou la Plagne en font un carrefour de rencontres.

Sa population riche de 1908 habitants se disperse sur une superficie de 929 ha.

Comunas vesinas[modificar | Modificar lo còdi]

Distanças e posicion relativa
Distanças e posicion relativa
GrignonGrignon
Comuna amb 440 abitants (2000)Monthion (2,4km)
Comuna amb 17814 abitants (2000)Albertville (3,3km)
Comuna amb 2710 abitants (2000)Mercury (4,1km)
Comuna amb 643 abitants (2000)Pallud (4,3km)
Comuna amb 556 abitants (2000)Tournon (4,6km)
Comuna amb 377 abitants (2000)Plancherine (4,9km)
Comuna amb 619 abitants (2000)Venthon (5,2km)
Comuna amb 1669 abitants (2000)Frontenex (5,5km)
Comuna amb 711 abitants (2000)Esserts-Blay (5,9km)

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés

Étymologiquement, Grignon Ven probablament d'un nom d'òme del periòde romaine : Grinius, variante de Granius, amb lo suffixe onem.

Lo territòri compren lo vessant nòrd-oèst del esperó boisé #que bassa de la Granda Lanche, e una estrecha banda de la plana de la Isère; lo limit parallel a la départementale 925 daissa la mai granda part dels terrens del marge esquèrre de la Isère conquistats pel bastiment del disi al sègle xix a la municipalitat de Gilly.

Dintratz 1776 e 1861, l'aument de la populacion a #èsser importanta. De contunh una cèrta estabilitat es demorada fins en 1946. Après 1950, la populacion a duplicat : 1118 abitants l'an 1980. Aquel aument, aital coma lo endiguement del Isère, an provocat un desplaçament de l'abitat. Los ostals son de part e d'autra de la rota nacionala. Antany, Per evitar las cregudas del riu, l'abitat s'aviá en bordure de la pendenta de la montanha e sus las replats essertés del bòsc (los Gròsses). Aquela a ara ocupat las ruïnes dels ancians ostals.

La comunitat es habituellement designada per dos grops : Grignon e Neveaux.

Fins al bastiment dels ponts sul Isère al sègle xix, las relacions entre la bassa Mauriana e la Tarentaise se fasián pel marge esquèrre de la Isère, doncas per Grignon. Es aquel #que se truca lo camin de Aiguebelle.

Mas caliá plan passar pel marge drech, de tant mai #que Grignon i aviá agut de besonh d'anar al mercat de Conflans. Pendent longtemps se #utilizar lo pont de las cabras sus la Isère, en amont de lo sieu confluisson amb lo Arly. Cap a 1840 existissiá un bac a l'aval de la confluence, affermé a Albertin Michel a rason de 1 582,50 francs per tres trimèstres. Las intradas èran illusoires doncas qu'en 1845 es en faillite. En 1852, s'establís un pont en charpente a la localizacion del bac e lo pont pres lo nom del desgraciat Albertin.

Fins a 1843, Grignon, al punt d'enguarda esperital, dépendait de La nòstra-Madama-de detlas-Millères e participava per un quatren als apariaments de la glèisa de las Millères. Es la parròquia del diocèse la mai en amont en la vallée de la Isère.

Tèxte originau de l'article francés

Étymologiquement, Grignon vient probablement d'un nom d'homme de la période romaine : Grinius, variante de Granius, avec le suffixe onem.

Le territoire comprend le versant nord-ouest de l'éperon boisé qui descend de la Grande Lanche, et une étroite bande de la plaine de l'Isère; la limite parallèle à la départementale 925 laisse la plus grande partie des terrains de la rive gauche de l'Isère conquis par la construction de la digue au sègle xix à la commune de Gilly.

Entre 1776 et 1861, l'augmentation de la population a été importante. Puis une certaine stabilité est restée jusqu'en 1946. Après 1950, la population a doublé : 1118 habitants en 1980. Cette augmentation, ainsi que l'endiguement de l'Isère, ont provoqué un déplacement de l'habitat. Les maisons sont de part et d'autre de la route nationale. Autrefois, pour éviter les crues de la rivière, l'habitat se tenait en bordure de la pente de la montagne et sur les replats essertés de la forêt (les Gros). Celle-ci a maintenant envahi les ruines des anciennes maisons.

La communauté est habituellement désignée par deux groupes : Grignon et Neveaux.

Jusqu'à la construction des ponts sur l'Isère au sègle xix, les relations entre la basse Maurienne et la Tarentaise se faisaient par la rive gauche de l'Isère, donc par Grignon. C'est ce qu'on appelle le chemin d'Aiguebelle.

Mais il fallait bien passer par la rive droite, d'autant plus que Grignon avait besoin d'aller au marché de Conflans. Pendant longtemps on utilisa le pont des chèvres sur l'Isère, en amont de son confluent avec l'Arly. Vers 1840 existait un bac à l'aval de la confluence, affermé à Albertin Michel à raison de 1 582,50 francs pour trois trimestres. Les revenus étaient illusoires puisqu'en 1845 il est en faillite. En 1852, on établit un pont en charpente à l'emplacement du bac et le pont pris le nom du malheureux Albertin.

Jusqu'à 1843, Grignon, au point de vue spirituel, dépendait de Notre-Dame-des-Millères et participait pour un quart aux réparations de l'église des Millères. C'est la paroisse du diocèse la plus en amont dans la vallée de l'Isère.

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 François Rieu    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
278 283 304 409 389 466 -

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
455 444 435 440 452 428 454 475 477

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
450 434 457 413 400 417 492 517 601

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
756
904
1 113
1 373
1 610
1 688
1 975
1 960
1 944
2009 2010
1 928
1 980
1 930
1 985
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]