Etiopia : Diferéncia entre lei versions
m r2.7.1) (robot Ajoute: roa-tara:Etiopie |
m robot Ajoute: si:ඉතියෝපියාව |
||
Linha 224 : | Linha 224 : | ||
[[sg:Etiopïi]] |
[[sg:Etiopïi]] |
||
[[sh:Etiopija]] |
[[sh:Etiopija]] |
||
[[si:ඉතියෝපියාව]] |
|||
[[simple:Ethiopia]] |
[[simple:Ethiopia]] |
||
[[sk:Etiópia]] |
[[sk:Etiópia]] |
Version del 22 genièr de 2011 a 01.38
| |||
Devisa nacionala : (cap) | |||
Lenga oficiala | amara | ||
capitala populacion (an) |
Addis Abeba 2 570 000 abitants (2001) | ||
President | Girma Wolde-Giorgis | ||
Primièr ministre | Meles Zenawi Asres | ||
Superfícia | 1 127 127 km² | ||
Populacion Densitat |
78 254 090 (2008) 70 ab./km² | ||
Moneda | birr | ||
Ora UTC+4 |
UTC+3 UTC+4 | ||
Imne nacional | Wodefit Gesgeshi, Widd Innat Ityopp'ya | ||
ISO-3166 (Internet) | .et | ||
Còde telefonic | +251 |
Etiopia (en geez: ኢትዮጵያ = ʾĪtyōṗṗyā), oficialament dicha la Republica Federala Democratica d'Etiopia, es un país situat dins la Bana d'Africa e un estat sens litoral dempuèi l'independéncia de son vesin del nòrd, Eritrèa, en 1993. En mai d'Eritrèa al nòrd, Etiopia confronta Sodan a l'oèst, Kenya al sud, Jiboti al nòrd-èst e Somalia a l'èst.
La capitala es Addis Abeba
Lo gentilici es etiopian -a o etiòp -a.
Istòria
Etiopia es una de las pus vièlhas entitats politicas[1] del Mond qu'a una existéncia gaireben contunha que remonta fins al reialme d'Axom, fondat al sègle IV abC, durant l'auta Edat Antica. Uèi es lo segond estat d'Africa per la populacion [2][3]. Tanben, porgís d'unas de las mai ancianas traças de l'umanitat[4], çò que ne fa una zona màger dins lo procèssus de l'evolucion umana.
Durant la division d'Africa del sègle XIX pels europèus, Etiopia conservèt la siá independéncia. Malgrat aiçò, en 1895 arribèt l'invasion italiana, puèi la colonizacion en Eritrèa. En 1931 arribèt al tròn l'emperaire Haile Selassie, en establir un regim absolutista. En 1935 las tropas italianas ocupèron e conquistèron Etiopia, que venguèt Abissinia. En 1936, lo territòri venguèt oficialamenet una partida de l'Africa Orientala Italiana. Durant la Segonda Guèrra Mondiala, amb la desbranda italiana en Africa, lo poder tornèt a Haile Selassie. En 1952 l'ONU aprovèt la federacion d'Etiopia e d'Eritrèa, convertida mai tard en província.
En 1993 aprèp una guèrra civila, Eritrèa venguèt independenta.
Politica
Lo foncionament de las institucions etiopianas es establit per una constitucion ratificada en decembre de 1994 e qu'entrèt en aplicacion lo 22 d'agost de 1995.
Lo poder legislatiu es dividit en doas cambras:
- la Cambra dels Representants del Pòble: compausada de 549 deputats eelegits al sufragi dirècte cada cinc ans. Aquesta a de competéncias en matèria legislativa, fiscala e budgetària.
- La Cambra de la Federacion: compausada de 108 membres elegits al sufragi indirècte pels representants de las regions. Ten per ròtle essencial lo contraròtle constitucional.
Geografia
Amb 1 127 127 km²[5], Etiopia es lo 27en país del mond de per sa superfícia.
A l'oèst fa frontièra amb Sodan, al nòrd amb Jiboti e Eritrèa, a l'èst amb Somalia, e al sud amb Kenya. La Grand Val del Rift travèrsa lo país del nòrd-èst cap al sud-oèst, en creant una zòna de depression e en essent la conca de divèrses lacs.
Economia
De veire: Economia d'Etiopia.
Etiopia es un dels païses pus paures del mond. L'agricultura representa 41% del produch interior brut.
Cultura
Referéncias
- ↑ Enciclopèdia Britannica, "Ethiopia." Accès 24 de junh de 2007.
- ↑ http://www.et.undp.org/ethiopia/index.htm
- ↑ , Ethiopia: Rapidly Growing Ethiopia Plans Third Ever Census, 8 de mai de 2007, citat per The Daily Monitor (Addis Ababa
- ↑ Jornal Nature Ethiopia is top choice for cradle of Homo sapiens
- ↑ CIA - The World Factbook