Le Bosbelet

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Bosbelet)
Bosbelet
Valbeleix
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Le borg del Bosbelet, dins la valada que se sòna del mèsma biais.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 45° 28′ 11″ N, 2° 59′ 17″ E
Superfícia 22,41 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
1 198 m
670 m
Geografia politica
Region istorica Auvèrnhe Armas d'Auvèrnhe
Estat França
Region
84
Auvèrnhe Ròse Aups
Departament
63
Puèi de Doma Armas dau Departament dau Puèi de Doma
Cònsol Catherine Gatignol (2008-2014)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2013)
143 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

146 ab.
Densitat 6,38 ab./km²
Autras informacions
Gentilici bosbeletaire
Còde postal 63610
Còde INSEE 63440

Le Bosbelet [ləbuˈblø][1] (Valbeleix en francés) z-es una comuna occitana dau departament dau Puèi de Doma e la region d'Auvèrnhe.

Geografia[modificar | modificar la font]

Situat a 800 mèstres d'altituda, Le Bosbelet z-es situat dins le pargue naturau regionau daus volcans d'Auvèrnha, a 30 qm de vès Soire, a 12 qm de Bèça e a 16 qm de la 'stacion de ski de Super Bèça.

Toponimia[modificar | modificar la font]

La comuna s'escritz Bosbelex sobre la carta de Cassini. Ven de l'occitan bòsc e de belet, "Le Bòsc Gente/Brave".

Luòcs Dits[modificar | modificar la font]

  • Blata [ˈblata] (fr. Blatte).
  • Boaud [ˈbwaw] (fr. Bohaud).
  • Borlièir [buʁˈʎi] (fr. Broslier).
  • Bòsc de Mont [bodəˈmu] (fr. Bois de Mont).
  • Le Cabaret [ləkabaˈʁə] (fr. Le Cabaret).
  • La Chavada [latsaˈvada] (fr. La Chavade).
  • La Chasa [laˈtsaza] (fr. La Chaze).
  • Leis Colanjas [liskuˈvɑ̃dza] (fr. Les Collanges).
  • La Garda [laˈgaʁda] (fr. Lagarde).
  • Marcenat [maʁsˈnæ] (fr. Marcenat), los abitants se dison los marcenadaires.
  • Molin Leunard [muvøʎuˈnæʁ] (fr. Moulin de l'Espradou).
  • Molin de Chapelèir [muvødətsaˈplaj] (fr. Moulin de Sparanat).
  • Le Pasturau [ləpastuˈʁaw] (fr. Paturaux).
  • La Prada [laˈpʁada] (fr. La Prade).
  • Prat [ˈpʁæ] (fr. Prat).
  • Prat de Pònt [pʁaˈdpɑ̃] (fr. Pré du Pont).
  • Saut [ˈsaw] (fr. Val de Sault).
  • Sos la Viala [sulaˈzjɔva] (fr. Sous la Viove).
  • La Valeta [lavaˈləta] (La Valette), los abitants se dison los valetons.
  • Le Vardièir [ləvaʁˈdjaj] (fr. Le Verdier).
  • Le Varnet [ləvaʁˈnø] (fr. Le Vernet). los abitants se dison los varnetaires.
  • Vosèla [vuˈzɛla] (fr. Vauzelle), Voselle sobre la carta de Cassini. Los abitants se dison los voselaires.

Istòria[modificar | modificar la font]

Pendent de nombrós sègles, la senhoriá dau Bosbelet siguèt la proprietat de la familha poderosa de Sent Nectari.

De 1526, e jusca la fin dau sègle XIX, una importanta fèira se teniá au mes d'aost, similària a aquela de Brion sobre la comuna vesina de Compent. La fòrça d'aquelas fèiras, z-èra le marchandatge de bèstias, dins una region franc rurala e agricòla.

Le pònt Charras (nom francés), a la sortida del vialatge en direccion de Bèça, siguèt bastit dins le mitan de l'Atge Mejan. Le senhor del Bosbelet, partant per lei crosadas, z-aviá decidat la construccion d'aquel pònt per de facilitar la travarsada de la Cosa del Bosbelet. Fasiá ofrir, 'bei chasca parsona passant le pònt e s'acquittant d'un dreit de passatge, un petit pan redond bombat, sonat « Pompa ». Aquel fait z-es a l'origina de la tradicion de la fèste patronala de la Pentacòsta, pendent la quanha, après de la messa, une procession part per le pònt. Alòrs aquels pans e de briòcha son bailats 'bei los abitants.

Dins los temps, le 29 de juenh, jorn de la sant Piare, un pelerinatge partissiá del vialatge per jónher la cima del Pic Sant Piare, ente i a sa crotz.

A la revolucion, le vialatge z-es fortement tocat per los evenaments, notadament sobre le plan religiós. Le clochèir e una partida de la voute de la glèisa son destruits, alòrs que le curat de la comuna, Paul Valeix, s'ensauva e que z-es finalament deportat coma curat refractari. Le curat Danglard, curat de Biaumont, son amic, contèt son parcors dins l'obratge De Clermont à Genève, journal d'un prêtre déporté en 1792. Le raconte relata, en defòra la destruccion parciala de la glèisa, le fait que de curats refractaris z-aurián celebrats de messas clandestinas dins la gròta nichada dins la Roche Nité. La glèisa z-est restaurada sos la restauracion, e le clochèir z-es 'chabat, dins sa fòrma actuala en 1835.

Pendent la segonda guiarra mondiala, des réseaux de resistants s'organison dins los luòcs isolats. Sinonime d'aquels luòcs de còps oblidats, i a, surplombant la valada de Saut, dins la ròcha dita de la plana, una gròta, d'origina volcanica, ente de resistants se son esconduts.

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista daus cònses successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Catherine Gatignol    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | modificar la font]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 143, totala: 146


1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008




Cercar
Cercar
Cercar
153
154
156
2009 2010
148
150
142
145
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | modificar la font]

Personalitats liadas a la comuna[modificar | modificar la font]

Veire tanben[modificar | modificar la font]

Liams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Collectatge IEO 63