Sent Palai

Aqueth article qu'ei redigit en gascon.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Sent Palai
Saint-Palais
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La glèisa de Senta Maria Magdalena
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 19′ 45″ N, 1° 01′ 57″ O
Superfícia 7,44 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
263 m
52 m
Geografia politica
Region istorica Baisha Navarra
Estat Bandièra de França França
Region
75
Nòva Aquitània
Departament
64
Pirenèus Atlantics Armas deu Departament deus Pirenèus Atlantics
Intercom
246401616
Comunautat d'Aglomeracion País Basco
Cònsol Jean-Jacques Loustaudaudine (2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2013)
1 854 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

1 988 ab.
Densitat 249,19 ab./km²
Autras informacions
Gentilici (en francés)
Còde INSEE 64493
Fronton

Sent Palai (Donapaleu en basco, Saint-Palais en francés) qu'ei ua comuna deu Bascoat, en Baisha Navarra, situada dens lo País de Micse. Administrativament, que's tròba dens lo departament deus Pirenèus Atlantics e la region de Navèra Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Las comunas tòcatocantas que son Aicirits-Camon-Suhast au nòrd-èst, Amenduish-Oneis au nòrd-oèst, Behaskane-Laphizketa a l'èst, Veiria a l'oèst, Larribarre-Sorhapürü au sud-èst e Ostankoa e Uhart de Micse au sud.

Istòria[1][modificar | Modificar lo còdi]

Au sègle XIIIau, Sent Palai, lo nom de la quau e vien de Palai de Còrdoa, qu'èra ua «vilanava» (iriberri en basco) creada peu rei de Navarra entad atirar e fixar los estatjants dens un "axe de penetracion" de cap au sud. Dotada de las armas reiaus de Navarra, qu'èra ua vila establida lo long de la «carrèra deu Senhor Rei[2]», l'actuau carrèra deu Palais de Justícia. Deu miei deu sègle XIVau a la fin deu sègle XVIIau que i batín moneda dens 60 enclumis. Au sègle XVau, la vila qu'arrecebó lo privilègi d'ua hèra annau e d'un mercat. Uei desapareishut, l'espitau de Santa Magdalena de Larraga qu'arrecebèva los pelegrins ; qu'èra situat dab la soa glèisa parroquiau «a un gèt de balestra», au ras de l'actuau cemitèri. Au començament deu sègle XVIau, arron de l'invasion de la Hauta Navarra per las tropas aragonesas e castelhanas, Sent Palai que vadó lo sièti de la canceleria de Navarra e deus prumèrs Estats Generaus qui s'amassavan dens la Glèisa de Sant Pau, l'actuau palais de justícia. La Revolucion que batiè la vila «Mont Bidosa» e que'u designè com cap deu districte de la Baisha Navarra.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
junh de 1995 2014 Jean-Jacques Loustaudaudine    
  1995      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 1854, totala: 1988

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
730 747 890 1 133 1 354 1 445 1 619 1 741 1 784

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 645 1 579 1 683 1 697 1 882 1 907 1 983 1 957 1 949

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1 836 1 861 1 856 1 738 1 744 1 741 1 772 1 783 1 745

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 840
2 164
2 128
2 097
2 055
1 701
1 874
1 875
1 882
1 995
2009 2010
1 869
1 994
1 862
1 992
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2019 la populacion èra de 1841 abitants.

Lòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

  • lo Musèu de la Baisha Navarra

Lòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Véder tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Patrimòni Mondial de l'UNESCO
Patrimòni Mondial de l'UNESCO
Etapa precedenta

Arüe-Ithorrotze-Olhaibi
Romavatge de Sant Jacme de Compostèla

Via Podiensis
Etapa seguenta

Òstavath-Asme

Suls autres projèctes Wikimèdia :

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Conselh Generau deus Pirenèus Atlantics.
  2. «Carrera del Seynhor Rey» en gascon medievau.