Ducat de Gramont

Aqueth article qu'ei redigit en gascon.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Lo ducat de Gramont que's tròba a l'entorn de Bidaishe, a ua trentea de quilomètres a l'èst de Baiona, dens lo sector on s'encontran la Baisha Navarra, Labord, Biarn e Gasconha.

Creacion e estenduda[modificar | Modificar lo còdi]

Qu'estó creat per letras patentas de Loís XIV, rei de França e de Navarra, decretadas en noveme de 1648 e enregistradas lo 15 de deceme de 1663, arron de l'elevacion deu comte de Gramont en duc e par per letras patentas deu 31 de deceme de 1643.

Que's compausava de dètz parròquias: sheis dens lo Reiaume de França (las parròquias labordinas d'Urt, Bardòs e Guishe e las parròquias gasconas de Samas, Lèren e Sent Pèr de Lèren), ua situada part en França e part en Navarra (Càmer) e tres en Navarra (Vergüei, Vièlanava de Bidosa -uei unidas en Vergüei-Vièlanava- e Escòs).

Òm non deu pas con·honè'u dab la Sobeiranetat de Bidaishe -ua auta tèrra devath la jurisdiccion deus ducs de Gramont dens lo medish sector-, lo territòri de la quau e's con·hon exactament dab lo de la vila de Bidaishe. Lo ducat de Gramont qu'èra a mei format de dus tròces separats peu territòri d'aquera sobeiranetat.

La senhoria de Gramont[modificar | Modificar lo còdi]

Abans de viéner ducat, Gramont qu'estó ua senhoria feudau qui apareish dens los archius a partir de 1040. Lo castèth qui'u balha lo son nom n'ei pas l'actuau « castèth de Gramont » de Bidaishe mes aqueth situat suu còth «La Mulari» a Vièlanava en Navarra, au limit de Sharrita[1].

Lo comtat de Guishe[modificar | Modificar lo còdi]

Abans d'accedir a la dignitat ducau, los Gramont qu'obtiengón l'ereccion en comtat de la loa tèrra de Guishe, lo títol de «comte de Guishe» de la quau èra portat peus hilhs màgers deus Gramont. Lo comtat de Guishe qu'estó erigit peu rei Carles IX en 1563 e qu'èra compausat de las parròquias francesas de Bardòs, Urt, Samas, Càmer, Sent Pèr de Lèren e Briscós[2].

Lo comtat de Gramont[modificar | Modificar lo còdi]

Segon l'Istòria e genealogia de l'Ostau de Gramont[3] òbra publicada en 1874 per Agenòr de Gramont, lo rei Carles IX e auré tanben erigit Gramont en comtat ad aquera data. Jean de Jaurgain, dab bèra versemblança, que considèra aquera informacion com erronèa: Gramont, estant tèrra de Navarra, non dependèva pas deu rei de França[4]. Totun, òm que guarda las letras patentas qui erigeishen Gramont en ducat en tot evocar la «tèrra e comtat de Gramont».

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Jean de Jaurgain e Raymond Ritter, L'Ostau de Gramont 1040-1967[5], Les amis du musée pyrénéen, Tarba (dus volums)

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Véder Jaurgain e Ritter, tòm 1, p. 5 a 7.
  2. Véder Jaurgain e Ritter, tòm 1, p. 280.
  3. Histoire et généalogie de la maison de Gramont
  4. Véder la nòta 3, pagina 107 de «Corisanda d'Andonsh, comtessa de Guishe e dauna de Gramont», disponibla en linha.
  5. La maison de Gramont 1040-1967