Sommant

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sommant
Sommant
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
[[Fichièr:|center|280px|border]]
La glèisa d'en Ordenant
[[Fichièr:|75px|center]]
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 47° 03′ 00″ N, 4° 13′ 02″ E
Superfícia 20,57 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
654 m
319 m
Geografia politica
Estat França
Region
27
Borgonha Franca Comtat
Departament
71
Sòna e Léger Armas del Departament de Sòna e Léger
Arrondiment Autun
Canton Lucenay-l'Évêque
Intercom
247104102
de l'Autunois
Cònsol Jean-Baptiste Pierre (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici (en francés)
Còde postal 71540
Còde INSEE 71527
www.sommant.fr

Sommant es una comuna francesa, situada dins lo departament de Sòna e Léger e la region de Borgonha.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés

Pichon bourg situat en bas d'un tuc, en una vallée e #que s'estend suls dos marges del Tarnin, fins al Arroux. En 1865, aquel finage èra encara recobert de 217 ectaras de bòsques. Lo sieu sòl es leugièr e sablonneux segon Courtépée, mas totun fèrtil en la vallée del Tarnin. A la reünion de la Casqueta-Verda, (516.Mètres), i i aviá antany un senhal.

Caserius

Vareilles - Champcourt - Prangey (Prangeyum), Al nòrd, dins las montanhas, èra antany alternatiu amb Cussy. I aguèt erigit en fief, en 1223, pel abbé de Sant-Martin, per una familha d'aquel nom. Guillaume de Prangey, damoiseau, #reconéisser en 1230, que tot aquel #que possedissiá a Mercol èra fief del Abbaye e la #comprometre lo meteis an, a Geoffroy, prieur del Morvant, per una soma de 25 libres. Barthélemi De Prangey, sieur del luòc en 1269, #daissar dos fils : Jean e Hugues. Aquel darrièr #èsser lo paire de Guillaume, de Guillemette, maridada a Hugues de las Haulx, e d'Ostal #que sembla èsser l'esposa de Texans de Vigles... De Vigleno[1].Perrin #Far confession per lo sieu ostal de Prangey, e las dependéncias en 1340. Cita lo camp de La Longa -Dètz, contigu dins la tèrra de Odon de Montilles, chevalier, lo bòsc en jonhent aqueles de Hugues de Somant e dels eretièrs de Hugues de Prangey[2].Guillaume II e Jean de Vigles #donar dénombrement en 1396. Parlan del Pré-a lo-Prévôt, seguts cap al molin d'en Ordenant, e del camp de Malpas, en avent a aquel de J. Brulemouton[3]. Bèbes - Maisière - Alias - Caseriu antany alternatiu amb Cussy, èra en 1263, a Guy Besors, senhor de Tavernay. Enost - Antany Agneaux, Situat al Sud-Es, i aviá agut en 1150, per Renaud de Glane, #que #donar facilitat sus lo sieu finage e aquel de Val, al Abbaye de Reigny[4].Ponce, los sieus fils #confirmar aquel don en 1180. Guillaume Perrin #reprene de fief, a la Ròca-Milay, en 1579. François de Angoste, marit de Antoinette de Millery, n'èra lo senhor al mièg del sègle xvii. Enost #Passar en 1712, a Jean André de contunh a la familha Espiard, e fin finala a las Gaudry. Lo darrièr posseïdor d'aquel nom a apondut divèrses tourelles dins l'ostal seigneuriale. Aquel ancià fief aperteniá en 1865, al baron E. De Anglejean, lo sieu neveu.

Tèxte originau de l'article francés

Petit bourg situé en bas d'une colline, dans une vallée et qui s'étend sur les deux rives du Tarnin, jusqu’à l'Arroux. En 1865, ce finage était encore recouvert de 217 hectares de forêts. Son sol est léger et sablonneux selon Courtépée, mais cependant fertile dans la vallée du Tarnin. Au sommet du Bonnet-Vert, (516.mètres), il y avait jadis un signal.

Hameaux
  • Vareilles - Champcourt -
  • Prangey (Prangeyum), au nord, dans les montagnes, était jadis alternatif avec Cussy. Il fut érigé en fief, en 1223, par l'abbé de Saint-Martin, pour une famille de ce nom. Guillaume de Prangey, damoiseau, reconnut en 1230, que tout ce qu'il possédait à Mercol était fief de l'Abbaye et l'engagea la même année, à Geoffroy, prieur du Morvant, pour une somme de 25 livres. Barthélemi de Prangey, sieur du lieu en 1269, laissa deux fils : Jean et Hugues. Ce dernier fut le père de Guillaume, de Guillemette, mariée à Hugues des Haulx, et de Marie qui semble être l'épouse de Jean de Vigles... de Vigleno[5].Perrin fit aveu pour sa maison de Prangey, et les dépendances en 1340. Il cite le champ de La Longue -Deu, attenant à la terre d'Odon de Montilles, chevalier, le bois joignant ceux de Hugues de Somant et des héritiers de Hugues de Prangey[6].Guillaume II et Jean de Vigles donnèrent dénombrement en 1396. Ils parlent du Pré-au-Prévôt, assis vers le moulin de Sommant, et du champ de Malpas, tenant à celui de J. Brulemouton[7].
  • Bèbes - Maisière -
  • Allies - Hameau autrefois alternatif avec Cussy, était en 1263, à Guy Besors, seigneur de Tavernay.
  • Enost - Autrefois Agneaux, situé au Sud-Est, était tenu en 1150, par Renaud de Glane, qui donna aisance sur son finage et celui de Vaux, à l'Abbaye de Reigny[8].Ponce, son fils confirma ce don en 1180. Guillaume Perrin reprit de fief, à La Roche-Milay, en 1579. François d'Angoste, mari d'Antoinette de Millery, en était le seigneur au milieu du sègle xvii. Enost passa en 1712, à Jean André puis à la famille Espiard, et enfin aux Gaudry. Le dernier possesseur de ce nom a ajouté plusieurs tourelles à la maison seigneuriale. Cet ancien fief appartenait en 1865, au baron E. d'Anglejean, son neveu.


Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Jean-Baptiste Pierre    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
648 620 682 742 763 690 864 876 843

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
851 820 810 881 864 830 833 834 733

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
682 643 596 470 416 378 367 282 220

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
211
168
167
170
174
186
192
197
200
2009 2010
204
209
207
212
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Hugues dels Haulx, viviá en 1341; Jean, en 1344; Guillaume e Hubert, en 1463, an ont #reprene de fief Prangey, en partida.
  2. Jacques-Gabriel Bulliot:" Pròva Istorica de Sant Martin de Autun "Autun 1849. T.II. pàg. 197.
  3. Bulliot, op.cit.T.II. pàg.248.
  4. Dom Viòla:" Istòria manuscrita de la abbaye de Régny ".Citat per Baudiau.T; t.II. pàg. 533.
  5. Hugues des Haulx, vivait en 1341; Jean, en 1344; Guillaume et Hubert, en 1463, année où ils reprirent de fief Prangey, en partie.
  6. Jacques-Gabriel Bulliot:" Essai Historique de Saint Martin d'Autun "Autun 1849. t.II. p. 197.
  7. Bulliot, op.cit.t.II. p.248.
  8. Dom Viole:" Histoire manuscrite de l'abbaye de Régny ".cité par Baudiau.t; t.II. p. 533.