Pouilloux

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Pouilloux
Pouilloux
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
[[Fichièr:|center|280px|border]]
[[Fichièr:|75px|center]]
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 46° 36′ 31″ N, 4° 21′ 42″ E
Superfícia 18,4 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
405 m
267 m
Geografia politica
Estat França
Region
27
Borgonha Franca Comtat
Departament
71
Sòna e Léger Armas del Departament de Sòna e Léger
Arrondiment Charolles
Canton La Guiche
Intercom
247100290
Le Creusot - Montceau les Mines
Cònsol Mr Tondoux (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Còde postal 71230
Còde INSEE 71356

Pouilloux es una comuna francesa, situada dins lo departament de Sòna e Léger e la region de Borgonha.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés

Près de Montceau-las-Minas. Pouilloux Es una municipalitat situada en lo departament de Saône-e-Loire (region de Bourgogne). La vila de Pouilloux aperten al costat de la Fenestreta e a la arrondissement de Charolles. Los abitants de Pouilloux se trucan los Polliaciens e èran al nombre de 805 al recensement de 1999. La superficie es de 18.5 km². Se situa géographiquement a una altitud de 330 mètres aperaquí

Tèxte originau de l'article francés

Près de Montceau-les-Mines. Pouilloux est une commune située dans le département de Saône-et-Loire (région de Bourgogne). La ville de Pouilloux appartient au canton de la Guiche et à l'arrondissement de Charolles. Les habitants de Pouilloux s'appellent les Polliaciens et étaient au nombre de 805 au recensement de 1999. La superficie est de 18.5 km². Elle se situe géographiquement à une altitude de 330 mètres environ

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés

Sèm a 10 quilomètres de Montceau. Mas lo vilatge perché a tres quilomètres del Canal del Centre, en un bocage vallonné, indica clarament lo sieu appartenance dins lo país charolais. Per la pichona istòria, #que pren sovent la granda, Pouilloux fasiá antany partida del Comtat del Charolais #qu'aperteniá als Ducs de Bourgogne. E figuratz-vos que la siá proprietària, Ostal de Bourgogne, filha de Charles lo Téméraire, #aver l'idèa de épouser Maximilien d'Àustria. Incidéncia ? De 1477 a 1684, los abitants de Pouilloux #èsser Austrians e pagavan pas d'impòstes. Una autra epòca.Modèl:Ref nec Pouilloux Auriá lo sieu nom de la siá naissença, a Modèl:La s-, jos l' influéncia d'un prieuré nomenat "Prioratus de Poillyo". Lo fabrica de ceramica del Pont dels Vernes, bastida al bòrd del canal del Centre en 1837, #participar fòrça largament a la prospérité de Pouilloux, #que comptava en 1901 mai de 1100 abitantsModèl:Ref nec. Los citadins #que trabalhan a Montceau, al Creusot, a Sant-Vallier, a La Fenestreta, son venguts pichon a pichon s'installar en aquela campanha tranquilla, s'e mai se son uèi largament majoritàrias en la municipalitat, e mai se aquela i aja conservat lo sieu caractèr rural. Se se vei aviam volar bas a lo-dessus del pòble, es perque lo aérodrome del Conca minaire a installat sus un terren communal.

A tanben, perque es una realitat fòrça fòrta, a remembrar #que demòra una desena d'espleitacions agricòlas ont s'elèva principalament charolaises, mas tanben qualques montbéliardes e una vegada de cabrasModèl:Ref nec.

La vida a Pouilloux, es rythmée per las costums d'una populacion procedenta de la vila #qu'a sentit lo besonh de trobar un marc de vida rurala. Davant la sala de las fèstas, s'amassan sovent randonneurs #que partisson en chantonnant, los michons tira-bouchonnant sus gròssas sabatas, per seguir los innumerables sentiers traçats la longitud de las barralhas de bocage a las colors charolaises.

Lo Castèl del Martret, polit domeni de la fin de la sègle XVIII, apòrta una beutat, del romanticisme e de la noblesa al païsatge de la municipalitat #que n'es orgulhosa. Polida proprietat de pèiras de talhas localas e d'un tet de pissarres adornat de dos torns poivrières, lo sieu parc e las siás dependéncias dins fòrça bon estat de conservacion en fan un patrimòni escàs.

Tèxte originau de l'article francés

Nous sommes à 10 kilomètres de Montceau. Mais le village perché à trois kilomètres du Canal du Centre, dans un bocage vallonné, indique clairement son appartenance au pays charolais. Pour la petite histoire, qui rejoint souvent la grande, Pouilloux faisait autrefois partie du Comté du Charolais qui appartenait aux Ducs de Bourgogne. Et figurez-vous que sa propriétaire, Marie de Bourgogne, fille de Charles le Téméraire, eut l'idée d'épouser Maximilien d'Autriche. Incidence ? De 1477 à 1684, les habitants de Pouilloux furent Autrichiens et ne payaient pas d'impôts. Une autre époque.Modèl:Ref nec Pouilloux tiendrait son nom de sa naissance, au sègle XIV, sous l'influence d'un prieuré nommé "Prioratus de Poillyo". L'usine de céramique du Pont des Vernes, construite au bord du canal du Centre en 1837, participa très largement à la prospérité de Pouilloux, qui comptait en 1901 plus de 1100 habitantsModèl:Ref nec. Les citadins qui travaillent à Montceau, au Creusot, à Saint-Vallier, à La Guiche, sont venus petit à petit s'installer dans cette campagne tranquille, si bien qu'ils sont aujourd'hui largement majoritaires dans la commune, bien que celle-ci ait conservé son caractère rural. Si l'on voit des avions voler bas au-dessus du village, c'est parce que l'aérodrome du Bassin minier est installé sur un terrain communal.

Il tient aussi, parce que c'est une réalité très forte, à rappeler qu'il reste une dizaine d'exploitations agricoles où l'on élève principalement des charolaises, mais aussi quelques montbéliardes et un troupeau de chèvresModèl:Ref nec.

La vie à Pouilloux, est rythmée par les habitudes d'une population originaire de la ville qui a ressenti le besoin de retrouver un cadre de vie rural. Devant la salle des fêtes, souvent se rassemblent des randonneurs qui partent en chantonnant, les chaussettes tire-bouchonnant sur des grosses chaussures, pour suivre les innombrables sentiers tracés le long des haies de bocage aux couleurs charolaises.

Le Château du Martret, beau domaine de la fin du sègle XVIII, apporte une beauté, du romantisme et de la noblesse au paysage de la commune qui en est fière. Belle propriété de pierres de tailles locales et d’un toit d’ardoises agrémenté de deux tours poivrières, son parc et ses dépendances en très bon état de conservation en font un patrimoine rare.


Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Mr Tondoux    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
833 807 814 759 779 891 893 944 986

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 040 1 053 1 131 1 087 1 117 1 130 1 120 1 041 1 089

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1 084 1 046 1 054 880 834 760 757 737 753

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
727
706
657
734
816
805
943
963
982
2009 2010
1 015
1 042
1 034
1 062
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]