La Celle-en-Morvan

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
La Celle-en-Morvan
La Celle-en-Morvan
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
[[Fichièr:|center|280px|border]]
L'Aquela-en-Morvan
[[Fichièr:|75px|center]]
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 47° 00′ 47″ N, 4° 10′ 59″ E
Superfícia 20,17 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
590 m
307 m
Geografia politica
Estat França
Region
27
Borgonha Franca Comtat
Departament
71
Sòna e Léger Armas del Departament de Sòna e Léger
Arrondiment Autun
Canton Lucenay-l'Évêque
Intercom
247104102
de l'Autunois
Cònsol Jacqueline Roullot (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Còde postal 71400
Còde INSEE 71509

La Celle-en-Morvan es una comuna francesa, situada dins lo departament de Sòna e Léger e la region de Borgonha.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés

Situada entre Autun e Chateau-Chinon, aquela municipalitat fòrça representatiu del Morvan encanta amb una de las mai polidas roseraies de França.

Tèxte originau de l'article francés

Située entre Autun et Chateau-Chinon, cette commune très représentative du Morvan nous charme avec une des plus belles roseraies de France.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés

La « aquela » es un tèrme medieval en designant la cellula d'una ermita. La una de las mai ancianas mencions de l'Aquela-en-Morvan evoca una « aquela sancti mederici » : aquela de Sant-Médéric, dicha tanben Santa-Merry, nascut a Modèl:La s- en una nòbla familha éduenne, abbé de la Abbaye de Sant-Martin de Autun #que se #retirar coma ermita, mas #que se #venir metre en examen ; #partir per París ont #morir en una granda reputacion de sainteté. #Donar lo sieu nom a una parròquia de París. La siá jubilacion en Morvan li caliá se trobar près de la glèisa de l'Aquela, al flanc de la montanha, ont se tròba una « fontaine Sant Merry », mesa en examen antany per concedir la fecunditat a las femnas esterilas.

N'en abril 1164, lo Pape Alexandre III, refugiat a França, confirma en una Bulle mesa a la Abbaye de Sant-Martin de Autun, la possession del patrocini de la curació:" Ecclesiam d'Ussa. "[1]. Aquela Abbaye posséde sus las siás tèrras de l'Aquela del drech d'anautita, mièja e bassa justícia de ancienneté[2]. En 1260, Jean de Châtillon-en-Bazois, fa confession a la Abbaye de Sant-Martin de Autun, per los sieus fiefs de l'Aquela-en-Morvan e de en Ordenant, e a l'avesque per la châtellenie de Glaine, o Glenne[3].

Falha totun aver de besonh que lo orthographe d'aquela municipalitat abans 1960 èra La Selle, nom de la ritz #que la trauèssa (ela-quitament d'ara endavant orthographiée Aquela).

Tèxte originau de l'article francés

La « celle » est un terme médiéval désignant la cellule d’un ermite. L’une des plus anciennes mentions de La Celle-en-Morvan évoque une « celle sancti mederici » : celle de Saint-Médéric, dit aussi Saint-Merry, né au sègle VII dans une noble famille éduenne, abbé de l’Abbaye de Saint-Martin d'Autun qui se retira comme ermite, mais qu’on vint rechercher ; il partit pour Paris où il mourut dans une grande réputation de sainteté. Il donna son nom à une paroisse de Paris. Sa retraite en Morvan devait se trouver à proximité de l’église de la Celle, au flanc de la montagne, où se trouve une « fontaine Saint Merry », recherchée autrefois pour accorder la fécondité aux femmes stériles.

En avril 1164, le Pape Alexandre III, réfugié en France, confirme dans une Bulle remise à l'Abbaye de Saint-Martin d'Autun, la possession du patronage de la cure:" Ecclesiam de Cella. "[4]. Cette Abbaye posséde sur ses terres de la Celle du droit de haute, moyenne et basse justice d'ancienneté[5]. En 1260, Jean de Châtillon-en-Bazois, fait aveu à l'Abbaye de Saint-Martin d'Autun, pour ses fiefs de La Celle-en-Morvan et de Sommant, et à l'évêque pour la châtellenie de Glaine, ou Glenne[6].

Il faut toutefois préciser que l'orthographe de cette commune avant 1960 était La Selle, nom de la rivière qui la traverse (elle-même désormais orthographiée Celle).


Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Jacqueline Roullot    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
562 577 568 629 614 691 766 806 834

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
811 861 864 849 858 898 816 834 771

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
728 680 646 608 794 544 518 460 418

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
421
423
397
421
517
502
457
451
446
2009 2010
442
457
440
455
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Cartulaire Del Abbaye de Sant-Martin de Autun: Charte n°18
  2. Cartulaire de la Abbaye de Sant-Martin de Autun, Charte CXXXVIII de 1385.
  3. Cartulaire de la Abbaye de Sant-Martin de Autun, Charte n° LXXI.
  4. Cartulaire de l'Abbaye de Saint-Martin d'Autun: Charte n°18
  5. Cartulaire de l'Abbaye de Saint-Martin d'Autun, Charte CXXXVIII de 1385.
  6. Cartulaire de l'Abbaye de Saint-Martin d'Autun, Charte n° LXXI.