Religion dei Cèltas

Aqueste article es redigit en provençau.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

La religion dei Cèltas es una religion politeïsta seguida per lei Cèltas entre lo començament dau millenari I avC e la premiera mitat de l'Edat Mejana. Es una religion mau coneguda car èra fondada sus de basas transmesas oralament. Pasmens, lei testimoniatges e lei descubèrtas arqueologicas an permés de mostrar l'existéncia d'una mitologia richa, d'un clergat estructurat dominat per lei druïdas, d'un calendier de fèstas complèx e de divinitats comunas a la màger part de l'espaci celtic. Pasmens, èra pas un ensemble unificat car cada pòble aviá un panteon especific.

La religion cèlta agantèt son apogèu au sègle III avC amb la migracion de plusors tribüs celticas en Euròpa. Regressèt pauc a cha pauc, especialament en causa dei conquistas romanas. D'efiech, la religion cèlta s'integrèt a la religion romana, mai leis abitants se romanizant, lei dieus celtics foguèron pauc a cha pauc assimilats ai dieus romans. Puei, la cristianizacion entraïnèt la disparicion dau paganisme au sen de l'Empèri. Dins lei regions demoradas independentas, lei Cèltas gardèron sa religion fins a l'adopcion dirècta dau cristianisme. De vestigis d'aquelei crèires existisson benlèu encara dins lo calendier actuau coma Totsants que podriá èsser l'adapcion crestiana d'una importanta fèsta cèlta.

Istòria e fònts disponiblas[modificar | Modificar lo còdi]

Escrich dins una lenga celtica en utilizant l'alfabet latin, lo calendier liturgic celtic de Coligny es un exemple de fònt arqueologica sus la religion cèlta.

La religion dei Cèltas foguèt imaginat per aqueu pòble a una data desconeguda, mai probablament segon de mecanismes parallèls a la mesa en plaça de la societat cèlta ela meteissa qu'es situada entre 1200 e 700 avC[1]. A partir dau sègle VI avC, amb l'expansion territòriala dei populacions cèltas, aquela religion s'estendiguèt sus un territòri larg de la Peninsula Iberica a la vau de Danubi e deis Illas Britanicas ais Aups. De pòchis reduchas èran tanben presenta en Anatolia e dins l'estèpa au nòrd de la Mar Negra[2]. Aquelei migracions s'arrestèron durant lo sègle III avC en causa de la pression dei Germans, dei Romans e dei Daces. Puei, lo territòri cèlta se reduguèt amb lei conquistas de Roma que menèt a l'absorpcion dei populacions cèltas per lo modèl roman[1]. La religion cèlta subrevisquèt donc en Irlanda, en Galas e dins lei regions septentrionalas deis Illas Britanicas. Dispareguèt pauc a cha pauc durant la premiera mitat de l'Edat Mejana en causa dau succès dei missions d'evangelizacion mandadas per la Glèisa.

Coma lei druïdas encoratjavan pas l'escritura, i a pas de documents religiós cèltas permetent de comprendre sei crèires e sei rites. Lei conoissenças sus la region dei Cèltas son donc eissidas de tres ensembles d'elements :

  • lei testimoniatges dirèctes d'estrangiers en contacte amb de populacions cèltas[3]. Aquelei tèxtes son fòrça nombrós e son de còps escrichs per d'autors reconeguts coma Juli Cesar, Estrabon ò Diodòr de Sicília.
  • lei testimoniatges dirèctes d'autors cèltas tardius. Aquelei documents son estats redigits durant lo periòde de la cristianizacion e son unicament disponibles per lei pòbles insulars, especialament aquelei d'Irlanda e de Galés. En particular, quauquei manuscrits dei sègles XII e XIV assaian de descriure d'un biais precís lei tradicions ancianas[4].
  • lei vestigis arqueologics que son relativament nombrós. La numismatica dei pèças de moneda cèltas conoís tanben un certan desvolopament dempuei la fin dau sègle XX car fòrça pèças son ornadas de simbòls religiós[5].

Basas teologicas[modificar | Modificar lo còdi]

Cernunnos, un exemple de dieu cèlta present dins la màger part de l'espaci cèlta antic.
Article detalhat: Mitologia celtica.

En despiech dei testimoniatges e dei descubèrtas arqueologicas, la religion cèlta es encara mau coneguda. Èra politeïsta e sembla de respectar l'esquèma trifoncionau observat en mai d'una societat indoeuropèa. De dieus comuns existián coma Lug, Ogmios, Teutatès ò Belenos[6][7], mai cada pòble aviá de divinitats pròprias. Aquelei dieus vivián dins un En delà qu'èran tanben restat per de creaturas subrenaturalas. En revènge, aquel endrech semblava pas d'èsser pas la demòra dei mòrts.

Pasmens, la question dei mòrts dins la religion cèlta es un subjècte pauc clar. Fòrça tombas contènon de viures, d'armas e d'objèctes de la vida vidanta, çò que laissa supausar l'existéncia d'una vida après la mòrt dins la teologia cèlta. Mai, segon Cesar, lei Cèltas cresián puslèu en l'immortalitat de l'amna e en un sistèma de reïncarnacion ò de metempsicòsi[8]. L'astronomia aviá tanben tanben un ròtle particular dins lei crèires cèltas, mai sa natura es pas clara. Dins de tradicions pus tardivas, probablament sota l'influéncia dau cristianisme, un en delà sembla de venir lo luòc de vida dei defuntats[9].

Rites e celebracions[modificar | Modificar lo còdi]

La classa sacerdotala[modificar | Modificar lo còdi]

Article detalhat: Druïda.

La classa sacerdotala cèlta es formada de tres grops mai ò mens coneguts[10]. Lo pus important èra probablament aqueu dei druïdas qu'èran probablament de personatges sacrats, intermediaris entre lo mond deis òmes e lei dieus, amb un estatut superior ais autrei classas socialas. Pus especificament, èran encargats dei questions de religion, de la realizacion dei sacrificis, de la gestion de la justícia, de l'ensenhament e de la poesia e de la realizacion de certanei rituaus de divinacion[11]. Dins lei testimoniatges tardius, existiá una mena de ierarquia fondada sus leis atribucions de cada druïda. Pasmens, son existéncia durant lei periòdes precedents es pas atestada.

Lei dos autrei grops son lei bards e lei vates. Lei bards èran especializats dins la poesia orala e cantada e de faire lo laus, la satira ò lo blaime[12]. Au nivèu sociau, èran pereu lei garants de la genealogia dei linhatges dei familhas noblas e lei gardians dau saber istoric. Enfin, lei vates èran de devinaires que realizavan de pretzfachs liats au culte e a la medecina[13].

Luòc de culte[modificar | Modificar lo còdi]

Fotografia d'un fanum parcialament restaurat a Oisseau-le-Petit.

Segon lei conoissenças actualas, lei Cèltas utilizavan de luòcs naturaus de remarca, supausats restats per lei dieus, coma luòcs de culte. Ansin, de montanhas, de baumas, de fònts, de lacs, foguèron utilizats per realizar de sacrificis, d'ofèrtas, etc. Certanei luòcs èran protegits per de fossats e de palissadas per de rasons desconegudas (benlèu una importància particulara ?).

Dins lei regions romanizadas, lei pòbles influenciats per Roma adoptèron lo modèl dau temple. Aquò menèt a la construccion de temples galloromans, dichs fanum, qu'èran dedicats a de divinitats indigènas. Lo centre èra una cella sarrada qu'èra l'ostau dau dieu. L'edifici aviá generalament un plan carrat e un deambulatòri permetiá de virar a l'entorn ded la cella. Virar a l'entorn de la cella èra probablament important per lei cresents car lo fach es mencionat per plusors autors romans. Lei fanums dispareguèron au sègle IV apC amb l'abandon dau paganisme.

Practicas conegudas[modificar | Modificar lo còdi]

En mai dei sabers lacunaris sus la teologia de la religion cèlta, de testimoniatges e de documents tardius depintan de fèstas, de rites e de practicas religiosas. Dins aquò, lo contèxte permetent de lei comprendre es pas totjorn present. Au mens, quatre fèstas principalas son estadas identificadas :

  • Samain durava una setmana e marcava la fin e la començament d'una annada. Organizada a l'entorn dau 1èr de novembre, auriá marcat un periòde de transicion entre la sason « clara » e la sason « sorna » amb la fin dei combats per lei guerriers e la fin dei trabalhs agricòlas per lei païsans. De rites particulars, en liame amb l'En Delà, permetián de facilitar lei contactes amb lei dieus[14].
  • Imbolc èra organizada a l'entorn dau 1èr de febrier. Correspondiá probablament a un rituau de purificacion ò de feconditat. Pasmens, aquela fèsta es fòrça mau coneguda e sa natura precisa es totjorn desconeguda[15].
  • Beltaine marca lo passatge de la sason « sorna » a la sason « clara ». Se debanava vèrs lo 1èr de mai quand la Luna èra plena. Èra una segonda fèsta de transicion que marca lo passatge de la vida ivernenca e la vida estivenca. Marcava lo començament dei trabalhs agricòlas e lo retorn deis activitats guerrieras. Dins lo meteis òrdre d'idèa, aquela fèsta èra liada a de rites de feconditat.
  • Lugnasad (l’« assemblada de Lug ») aviá luòc vèrs lo 1èr d'aost. Èra probablament una mena de fèsta dei meissons marcada per l'afiermacion dau poder reiau dins sa foncion de distribucion dei richessas. Semblava tanben d'èsser un periòde de trèva militara.

Quauquei rituaus liats a la justícia ò a la divinacion son coneguts. La geis[16] èra un interdich ò, au contrari, una obligacion. Son irrespècte aviá de consequéncias magicas negativas per l'individú regardat[17]. Lo glam dicinn èra una malediccion decidida per un druïda. La persona condamnada èra exclucha de la vida sociala. L’imbas forosnai èra un rite de divinacion reservat a l'elèit dei druïdas. D'elements lacunaris permèton tanben d'afiermar l'existéncia d'un rite, dich dichetal do chennaib cnâime, qu'èra realizada amb lei dets.

Enfin, un rite guerrier es estat mencionat dins mai d'un tèxte. Es aqueu de la decapitacion dei guerriers tuats durant una batalha per lei venceires que constituissián de colleccions de tèstas[18]. Coma per lo rèsta dei rites cèltas, la significacion d'aquela practica es pas ben compresa.

Lo neodruidisme[modificar | Modificar lo còdi]

Article detalhat: Neodruidisme.

Lo neodruidisme es una religion modèrna qu'es apareguda en Euròpa dins lo corrent dau sègle XVIII. Es pas un movement unificat car sei promotors èran inspirats per d'idèas fòrça divèrsas (francmaçoneria, romantisme, volontat de se raprochar de la natura, nacionalisme galés, etc.). Ansin, lo neodruidisme originau conteniá d'elements eissits cristianisme ò dau bodisme e de rites basats sus de representacions erronèas dei druïdas e de la civilizacion celtica[19][20]. Pasmens, durant la segonda mitat dau sègle XX, l'aparicion de movements desirós de restaurar lei practicas anticas a pas suscitat un estrambòrd considerable. De mai, la fidelitat dei rites reconstuïts demòra mau segura.

Dins leis ans 1980, l'ensemble dei movements neodruidics revendicavan dos milions d'iniciats dins lo mond, principalament dins lei país anglosaxons e dins lei regions de cultura celtica. De clergats existisson coma lo Druid Network britanic qu'a obtengut l'estatut de religion reconeguda per leis autoritats dau Reiaume Unit.

Annèxas[modificar | Modificar lo còdi]

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • (en) Arthur Aughey e John Oakland, Irish Civilization : An Introduction, Routledge, 2013.
  • (fr) Jean-Louis Brunaux, Les Religions gauloises : rituels celtiques de la Gaule indépendante, Éditions Errance, 1996.
  • (fr) Jean-Louis Brunaux, Les religions gauloises : Ve – Ier siècles av. J.-C., París, CNRS Éditions, 2016.
  • (fr) Jean-Paul Demoule, Mais où sont passés les Indo-Européens ? : Le mythe d'origine de l'Occident, París, Seuil, coll. « La Librairie du XXIe siècle », 2015.
  • (fr) Mircea Eliade e Ioan P. Couliano, Dictionnaire des religions, Plon, 1990, pp. 95-98.

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. 1,0 et 1,1 (fr) Jean-Paul Demoule, Mais où sont passés les Indo-Européens ? : Le mythe d'origine de l'Occident, París, Seuil, coll. « La Librairie du XXIe siècle », 2015, p. 455.
  2. (en) John Haywood, Atlas of the Celtic World, Londres, Thames & Hudson, 2001, pp. 30-37.
  3. (fr) Jean-Paul Demoule, Mais où sont passés les Indo-Européens ? : Le mythe d'origine de l'Occident, París, Seuil, coll. « La Librairie du XXIe siècle », 2015, p. 495.
  4. Per exemple, es lo cas dei Mabinogion.
  5. (fr) Paul-Marie Duval, Monnaies gauloises et mythes celtiques, París, Herrmann, 1987.
  6. (fr) Gaël Hily, Le dieu celtique Lugus, Humanities and Social Sciences. École pratique des hautes études - EPHE PARIS, 2007.
  7. En Gàllia, Lug seriá a l'origina de « Lugdunum », lo nom latin de Lion (Jacques Lacroix, Les noms d'origine gauloise : La Gaule des dieux, Éditions Errance, 2007, pp. 155-164).
  8. (fr) Philippe Jouët, Aux sources de la mythologie celtique, Fouesnant, Yoran Embanner, 2007, p. 348.
  9. (en) Ray Dunning, The Encyclopedia of World Mythology, Parragon, 1999.
  10. Aquelei foncions èran dubèrtas ai femnas, au mens durant lei periòdes tardius.
  11. (fr) Jean-Louis Brunaux, Les Druides : des philosophes chez les barbares, París, Seuil, 2006.
  12. (fr) Venceslas Kruta, Les Celtes : Histoire et dictionnaire, Robert Laffont, 2000, p. 454.
  13. (fr) Venceslas Kruta, Les Celtes : Histoire et dictionnaire, Robert Laffont, 2000, p. 853.
  14. En causa d'aqueu liame amb l'En Delà, Samain es de còps considerada coma la fèsta a l'origina de la Totsants crestiana ò d'Halloween. Pasmens, aquò es pas totalament demostrat e aquelei teorias son sovent basadas sus de discors nacionalistas destinadas a plaçar un pòble donat, sovent irlandés ò galés dins aqueu cas, au centre de fèstas importantas dins la societat modèrna.
  15. La Candelosa podriá èsser una subrevivença d'aquela fèsta mai aquò es pas demostrat.
  16. Gessi au plurau.
  17. (en) Robert Welch, The Oxford Companion to Irish Literature, Oxford, Clarendon Press, 1996, pp. 212-213.
  18. (fr) Pierre Lambrechts, L’Exaltation de la tête dans la pensée et dans l’art des Celtes, Bruges, De Tempel, 1954, p. 38.
  19. (en) Isaac Bonewits, Bonewits's Essential Guide to Druidism, Nòva York, Kensington Publishing Group, 2006, pp. 128-140.
  20. Per exemple, de ceremònias neodruidicas son regularament organizadas sus lo site de Stonehenge qu'es pas d'origina cèlta.