La Puye

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

La Puye
La Puye

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
[[Fichièr:La puye 86.JPG|center|280px|link=|border]]
Capèla de la Marida-maire de las filhas de la Crotz
[[Fichièr:Defautoc.png|75px|center|link=]]
Geografia fisica
Occitania Map2.svg
geolocalizacion
Coordenadas 46° 38′ 36″ N, 0° 45′ 10″ E
Superfícia 23,57 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
141 m
102 m
Geografia politica
Region istorica Peitau Armas de Peitau
Estat Bandièra de França França
Region
75
Nòva Aquitània BlasonNouvelleAquitaine.svg
Departament
86
Vinhana Armas deu Departament de Vinhana
Arrondiment Châtellerault
Canton Pleumartin
Intercom
248600421
du Pays Chauvinois
Cònsol Paul Puchaud (2008-2014)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2013)
611 ab.
Evolucion de la populacion

ab.
Densitat 25,92 ab./km²
Autras informacions
Gentilici (en francés)
Còde postal 86260
Còde INSEE 86202

La Puye es una comuna peitavina, situada dins lo departament de Vinhana e la region de Peitau-Charantas.

Geografia[modificar | modificar la font]

Comunas vesinas[modificar | modificar la font]

Distanças e posicion relativa
Map pointer black.svgLa Puye
Comuna amb 96 abitants (2000)Lauthiers (5,0km)
Comuna amb 374 abitants (2000)La Bussière (5,4km)
Comuna amb 1025 abitants (2000)Archigny (8,5km)
Comuna amb 149 abitants (2000)Fleix (9,7km)
Comuna amb 314 abitants (2000)Nalliers (9,7km)


Istòria[modificar | modificar la font]

Partida eissida de l'article francés

Coma la rèsta de la França, La Puye acuèlh favorablament las avançadas de la Revolucion francesa. Planta aital lo sieu arbre de la libertat, simbòl de la Revolucion. Ven lo luòc d'adesion de totas las fèstas e dels principals eveniments revolucionaris. A la fin del deceni revolucionari, aquel simbòl a abatut per la reaccion royaliste (1799)[1].

Dempuèi 1819, Cenan fa partida de la Puye[2].

Tèxte originau de l'article francés

Comme le reste de la France, La Puye accueille favorablement les avancées de la Révolution française. Elle plante ainsi son arbre de la liberté, symbole de la Révolution. Il devient le lieu de ralliement de toutes les fêtes et des principaux événements révolutionnaires. À la fin de la décennie révolutionnaire, ce symbole est abattu par la réaction royaliste (1799)[3].

Depuis 1819, Cenan fait partie de La Puye[2].


Administracion[modificar | modificar la font]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Paul Puchaud    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 611, totala:
Picto infobox character.png

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
349 406 388 663 729 761 833 889 986

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 089 1 123 1 017 1 093 1 128 1 147 1 003 1 008 1 018

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1 009 1 078 1 011 1 090 1 113 1 120 1 127 957 949

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
813
770
730
659
599
577
581
581
581
587
2009 2010
584
590
583
589
{{{2 014}}}
{{{2 014tot}}}
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | modificar la font]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | modificar la font]

Véser tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. Robert Pichon, Los Arbres de la libertat a Peitieus e en la Viena, Peitieus : d'Edicions CLAUS 89/Federacion de las œuvres laiques, 1989, pàg. 148
  2. 2,0 et 2,1 EHESS, nòta communale de la Puye sus la basa de donadas Cassini, consultada lo 15 de mai de 2010 Error de citacion : Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Cassini» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  3. Robert Petit, Les Arbres de la liberté à Poitiers et dans la Vienne, Poitiers : Éditions CLEF 89/Fédération des œuvres laïques, 1989, p. 148