La Bastia d'Andaura

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vilatge d'Occitània
La Bastia d'Andaura
Labatie-d'Andaure
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vista generala de La Bastia d'Andaura.
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 45° 01′ 33″ N, 4° 29′ 37″ E
Superfícia 9,93 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
1 003 m
520 m
473 m
Geografia politica
País Vivarés Armas de Vivarés
 Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
84
Auvèrnhe Ròse Aups
Departament
7
Ardecha Armas deu Departament d'Ardecha
Arrondiment
073
Tornon
Canton
0715
Sant Agreve
Intercom
240700641
du Haut Vivarais
Cònsol Christian Marliac
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2019)
201 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

203 ab.
Autras informacions
Còde postal 07570
Còde INSEE 07114

La Bastia d'Andaura (Labatie-d'Andaure en francés) es una comuna occitana de Vivarés, situaa dins lo departament d'Ardecha e la region de Ròse-Aups.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas vesinas[modificar | Modificar lo còdi]

Distanças e posicion relativa
Distanças e posicion relativa
La Bastia d'Andaura La Bastia d'Andaura
Comuna amb 1164 abitants (2000)Desanha
(3,8 km)
Comuna amb 246 abitants (2000)Nozières
(3,8 km)
Comuna amb 43 abitants (2000)La Fara
(6,2 km)
Comuna amb 302 abitants (2000)Ròchapaula
(6,6 km)
Comuna amb 2565 abitants (2000)Sant Agrève
(7,9 km)
Comuna amb 2541 abitants (2000)La Mastra
(8,0 km)

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

  • Labatie es de segur lo nom en francés, que correspond benlèu a l'occitan La Bastia (l'article e lo nom son pas pegats, tombaa vivaroaupenca de -d- dins los participis passats en -ida o -ada). Aquela fòrma dau vèrbe bastir (dau francic *bastjan, « trenar una palenca ») prenguèt primièr lo sens de « fortificacion » (es lo cas aiçai), puèi de petita vila fondada aus sègles XII, XIII e XIV que i autrejavan de franquesas aus abitants, puèi d'ostau de plasença, de masatge...[1],[2]
  • Andaure deu èsser en realitat Andaura en occitan, segon Mistral, qu'escriu Andauro, al sens de « montanha volcanica de Vivarés »[3]. Es lo resultat de dos mots galleses, ande e briga : lo sens es « granda fortalesa » [2]. Comparar ambé Andabra (Erau). La diferéncia es qu'en Vivarés lo resultat de b-r pòsttonic es -ur (se ditz lo faure < faber), auluèc qu'en lengadocian de l'Erau occidentau es en -br (se ditz lo fabre).

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març 2001 2020 Christian Marliac   retirat foncion publica
març de 2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
744 864 835 845 882 878 900 1 000 1 034

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
990 930 954 979 910 1 003 967 977 916

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
906 890 809 674 624 615 601 464 479

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
416
382
307
256
203
204
201
200
197
2009 2010
194
195
203
205
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984
  2. 2,0 et 2,1 Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007
  3. Fr. Mistral, Lou Tresor dóu Felibrige, reedicion Culture Provençale et Méridionale, Raphèle-lès-Arles, 1979