Caors

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Flag of Occitania (with star).svg Vila d'Occitània Blason Languedoc.svg

Caors
Cahors

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Cahors pont Valentre vgen.jpg
Lo pont de Balandras.
Blason Ville Cahors fr (Lot).svg
Armas
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 44° 26′ 54″ N, 1° 26′ 29″ E
Superfícia 64,72 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
332 m
122 m
105 m
Geografia politica
País Carcin Armas de Carcin
Parçan Carcin Blanc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània (region administrativa)
Departament
46
Òlt Armas deu Departament d'Òlt
(prefectura)
Arrondiment
461
Arrondiment de Caors
(capluòc)
Canton
4698
Capluòc de 3 cantons
Intercom
200023737
Grand Caors
Cònsol Jean-Marc Vayssouze-Faure
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2017)
19 878 ab.
Evolucion de la populacion

20 808 ab.
Densitat 303,09 ab./km²
Autras informacions
Escais Sèm de Caors, avèm pas paur
Gentilici caorsin, caorsina
Còde postal 46000
Còde INSEE 46042

Caors[1] (Cahors en francés) es una comuna occitana, capitala de Carcin, situada dins lo departament d'Òut e la region d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

Lo gentilici es caorsin -a.

Geografia[modificar | modificar la font]

La comuna se situa a 115 km al nòrd de Tolosa, sus l'axe RN 20 / A 20 que religa la vila ròsa a París.

Comunas a l'entorn.

Eraldica[modificar | modificar la font]

Blason

Istòria[modificar | modificar la font]

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2008 2026[2] Jean-Marc Vayssouze-Faure PS estacat territorial, president del Grand Caors
2003 2008 Marc Lecuru UMP dentista, president de la CC
març 2001 2003 Michel Roumégoux UDF puèi UMP veterinari, president de la CC, deputat (2002-2007), conselhièr general
1990 2001 Bernard Charles MRG/PRG farmacian, president de la CC, deputat (1983-2002)
1965 1990 Maurice Faure PRRRS puèi MRG professor agregat, conselhièr regional, deputat, senator, ministre
  1965      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 19616, totala: 20764
Picto infobox character.png

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
12 852 - -

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 13 660 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 13 650 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
17 046
19 128
20 226
19 707
19 735
20 003
20 062
20 093
20 031
21 157
2009 2010
19 948
21 072
20 194
21 333
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


Economia[modificar | modificar la font]

Personas famosas nascudas a Caors[modificar | modificar la font]

Monuments e luòcs toristics[modificar | modificar la font]

Caors, vila d'Espòrt[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Embessonatges[modificar | modificar la font]

Camin de Sant Jacme[modificar | modificar la font]

Patrimòni Mondial de l'UNESCO
Etapa precedenta

Sent Circ per la valada de Cele
Varaireper la valada d'Òlt
Pelegrinatge de Sant Jacme de Compostèla

Via Podiensis
Etapa seguenta

La Bastida Marnhac


Ligams intèrnes[modificar | modificar la font]


Veire tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. [1] Lo nom de la vila s'escriu Caors: aquesta ortografia recampa las divèrsas pronóncias [kaˈurs], [ˈkaws], [ˈkɔws] o [ˈkɔw], segon la nòrma classica de l'occitan (las grafias Caurs*, Caus*, Càors*, Cáurs* son pas normativas). Lo nom de la capitala de Carcin s’escriu ben Caors (Alibèrt 1935, 427) mentre que lei prononciacions son divèrsas: [kaurs, ka’urs] es possible com a realizacion classicizanta (TDF: <Caours>), en lengadocian existisson tanben lei realizacions [kaws, kɔws] e localament [kɔw] (Poulet & Krispin 1991). D’alhors s’atròba que la fonetica aut-carcinòla de Caors realiza a atòna [ɔ]: [ka’u(rs)] aurà pogut passar a [kɔ’u]°, puei [kɔw] per refús de l’iat. De segur se pòt criticar la chausida d’Alibèrt d’aver escrich Caors e pas autrament, pasmens la grafia aquesta engloba lei pronóncias divèrsas e de tot biais, la realizacion classica [ka’urs] es possibla. La propòsta recenta d’escriure Cours* (Taupiac 1992. 479) pòrta pas ges de simplificacion tangibla au problèma e mai ajusta una complicacion de mai : lei provençaus riscan de legir Cáurs* [kew*] per analogia a siáu, aviáu, fariáu... , L’occitan, lenga fantasmada : l’exemple de la toponimia, Domergue Sumien http://books.openedition.org/pulm/1024
  2. https://www.ladepeche.fr/2020/05/26/a-cahors-jean-marc-vayssouze-installe-dans-un-fauteuil-a-la-tete-du-conseil-municipal,8904195.php