Les Étangs

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Les Étangs
Les Étangs
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Glèisa Santa-Jean-Baptiste.
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 49° 08′ 35″ N, 6° 22′ 50″ E
Superfícia 6,05 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
304 m
207 m
Geografia politica
Estat França
Region
44
Grand Èst
Departament
57
Mosèla Armas de Mosèla
Arrondiment Metz-Campèstre
Canton Vigy
Intercom
245701289
du Haut chemin
Cònsol Yves Legendre (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici (en francés)
Còde postal 57530
Còde INSEE 57200

Les Étangs es una comuna francesa, situada dins lo departament de Mosèla e la region de Lorena.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas vesinas[modificar | Modificar lo còdi]

Distanças e posicion relativa
Distanças e posicion relativa
Les ÉtangsLes Étangs
Comuna amb 182 abitants (2000)Hayes (2,9km)
Comuna amb 279 abitants (2000)Glatigny (3,2km)
Comuna amb 164 abitants (2000)Maizery (5,0km)
Comuna amb 1313 abitants (2000)Retonfey (5,4km)
Comuna amb 710 abitants (2000)Sainte-Barbe (5,7km)
Comuna amb 488 abitants (2000)Varize (5,9km)

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés

Los Étangs es un vilatge del País messin situat a la Mièja Edat en lo Anautit-Camin. La distincion a possedit a l'origina per la familha Borfer, de lignage chevaleresque. Pel continuament i i aguèt doas fiefs, lo vilatge en fasent partida de la chatellerie de Boulay, lo castèl-fòrt #que se li apondon a el los caserius de la Beuverie e de Bruyère, lo molin de Bonfey, mil arpents de tèrra e doas étangs en formant una distincion desparièra.

La fondacion de l'ostal fòrt de las Étangs data de 1401, i aguèt donat per las Créhange-Raville a familhas messines, Drouin (1362-1426), Lo Hongre l'an 1426, Baudoche (1489-1552) per una mitat, Desch (1488-1549), Raigecourt (1550-1639). Lo castèl #èsser racheté l'an 1679 per Armand de Blair, president a morter al Parlament de Mètz, chevalier baron de Balthayock, senhor dels Étangs, de la Beuverie e de la Bruyère e #demorar la proprietat de la familha de Blair fins en 1858, de contunh de las siás ayants drech a totara de la segonda guèrra mondiala. Qualques cronicas de la XVen e XVIen remembran que lo castèl i aguèt abatut l'an 1404 per una coalicion féodale, #que i aguèt cremat per las Lorrains l'an 1490, pels Franceses l'an 1552 coma de nombroses unes autres castèls de la region. Malgrat aiçò en 1681 Louise de Marsal, madama de la distincion del castèl, #poder far aumenatge al Rei de França per « lo castèl #qu'es a pont-levis e fossés tot alentour amb tres torns, un colombier en la una de icelle ». Lo castèl, es remanié a las XVIIIen e XIXen sègle amb la fin de venir un ensems residencial proprietat de la familha dels Barons de Blair e de Balthayock, descendents de nòbles escocessa venguts a França al cors de la XVIIen sègle. La familha Blair s'illustra dins lo Parlament de Mètz cossí ne testifiquen las cronicas. Lo darrièr descendent dirècte de la familha Blair, Isidore-François se apagarà dins lo castèl dels Étangs, après i aver #èsser oficiar superior en la guarda reiala, aver-i fach totas las campanhas de l'armada de Condé. La siá carrièra prendrà finala après las jornadas de 1830, que # #combatre pel rei Charles X caçat de França. Abandonarà pendent el pas mai lo castèl dels Étangs fins a la siá mòrt l'an 1858. Per donation de Isidore-François de Blair, mòrt sens descendència, lo castèl vendrà la proprietat de Ludovic Raillardy de Prautois e d'Ostal-Pauline Dupasquier de Dommartin #que i #far d'importants trabalhs en los ans 1860-1865. Lo castèl demorarà proprietat de las Dommartin fins a la segonda guèrra mondial[1].

Tèxte originau de l'article francés

Les Étangs est un village du Pays messin situé au Moyen Âge dans le Haut-Chemin. La seigneurie est possédée à l'origine par la famille Borfer, de lignage chevaleresque. Par la suite il y eut deux fiefs, le village faisant partie de la chatellerie de Boulay, le château-fort auquel s'ajoutent les hameaux de la Beuverie et de Bruyère, le moulin de Bonfey, mille arpents de terre et deux étangs formant une seigneurie distincte.

La fondation de la maison forte des Étangs date de 1401, elle fut donnée par les Créhange-Raville à des familles messines, Drouin (1362-1426), Le Hongre en 1426, Baudoche (1489-1552) pour une moitié, Desch (1488-1549), Raigecourt (1550-1639). Le château fut racheté en 1679 par Armand de Blair, président à mortier au Parlement de Metz, chevalier baron de Balthayock, seigneur des Étangs, de la Beuverie et de la Bruyère et resta la propriété de la famille de Blair jusqu'en 1858, puis de leurs ayants droit jusqu'après la seconde guerre mondiale. Des chroniques du XVen et XVIen rappellent que le château fut abattu en 1404 par une coalition féodale, qu'il fut brûlé par les Lorrains en 1490, par les Français en 1552 comme de nombreux autres châteaux de la région. Pourtant en 1681 Louise de Marsal, dame de la seigneurie du château, put faire hommage au Roi de France pour « le château qui est à pont-levis et fossés tout alentour avec trois tours, un colombier dans l'une d'icelle ». Le château, est remanié aux XVIIIen et XIXen siècle afin de devenir un ensemble résidentiel propriété de la famille des Barons de Blair et de Balthayock, descendants de nobles écossaise venus en France au cours du XVIIen siècle. La famille Blair s'illustre au Parlement de Metz comme en témoignent les chroniques. Le dernier descendant direct de la famille Blair, Isidore-François s'éteindra au château des Étangs, après avoir été officier supérieur dans la garde royale, avoir fait toutes les campagnes de l'armée de Condé. Sa carrière prendra fin après les journées de 1830, durant lesquelles il combattit pour le roi Charles X chassé de France. Il ne quittera plus le château des Étangs jusqu'à sa mort en 1858. Par donation d'Isidore-François de Blair, mort sans descendance, le château deviendra la propriété de Ludovic Raillardy de Prautois et de Marie-Pauline Dupasquier de Dommartin qui y firent d'importants travaux dans les années 1860-1865. Le château restera propriété des Dommartin jusqu'à la seconde guerre mondiale[2].

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Yves Legendre    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
342 389 448 386 396 390 - -

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- 366 390 361 317 344 324 332 317

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
287 296 266 243 244 246 235 226 234

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
243
274
270
296
277
301
394
407
420
2009 2010
422
428
424
430
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Baron Couet de Lorry, La Tèrra de las Étangs, Tipografia Rousseau-Pallez, Mètz, 1863.
    J.-Lo Sr. Pierron, Nòta sul castèl dels Étangs, ABF, 2004.
  2. Baron Couet de Lorry, La Terre des Étangs, Typographie Rousseau-Pallez, Metz, 1863.
    J.-M. Pierron, Notice sur le château des Étangs, ABF, 2004.