Collat

Aqueste article es redigit en auvernhat.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vilatge d'Occitània
Collat
Collat
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 45° 14′ 41″ N, 3° 36′ 43″ E
Superfícia 10,22 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
1 191 m
1 010 m
687 m
Geografia politica
País  Auvèrnhe
Contrada Brivadés
Estat Bandièra de França França
Region
84
Auvèrnhe Ròse Aups
Departament
43
Naut Léger Armas deu Departament de Naut Léger
Arrondiment
431
Briude
Canton
4316
Lo País de La Faieta (Paulhaguet davant 2015)
Intercom
244300224
CC de las Ribas delh Naut Alèir
Cònsol Dòna Marie-Christine Delabre
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
74 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

77 ab.
Densitat 8,61 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 43230
Còde INSEE 43075

Conlat ? o Colat ? [1] [ref. insufisenta] (Collat en francés) z-es una comuna auvernhassa situada dins lo departament del Naut Léger e la region d'Auvèrnhe-Ròse-Aups, ancianament d'Auvèrnhe.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas vesinas[modificar | Modificar lo còdi]

Distanças e posicion relativa
Distanças e posicion relativa
Collat Collat
Comuna amb 93 abitants (2000)Josat
(3,6 km)
Comuna amb 62 abitants (2000)Montclard
(4,1 km)
Comuna amb 61 abitants (2000)Berbezit
(4,7 km)


Perimètre del territòri[modificar | Modificar lo còdi]

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

Las fòrmas ancianas son : Prior de Collat en 1235, Collatum en 1381, Coullat en 1401, Le Collat en 1470, Colat en 1511 [2].
Segon Dauzat, lo nom representa probablament còl lat, « còl, pas (o suchet, montèlh) large » : lo borg es sus un morre large [3].

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

En 1789, Collat fasiá partida de la província d'Auvernhe, de l'eleccion de Briude, la subdelegacion de la Chaa Dieu e delh ressòrt de Riam. Sa gleisa parochala, diocèsi de Sant Flor e archipreirat de Briude, èra delh vocable de Sant Marçal. Lo prior, dont lo benefici dependia de l'abadiá de la Chaa Dieu, presentava a la cura [2].

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista delhs cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2008 (2026) Dòna Marie-Christine Delabre    
març de 1989 2008 Régis Ravel divèrs dreita  
1953 1989 Jean-Baptiste Vincent UDR agricultor
1947 1953 Pierre Monatte    
1912 1947 Paul Pascal    
1904 1912 Jean Delabre    
1900 1904 Régis Vialatel    
    Jean Fouilly    
    Vincent    
    Mathieu Garnier    
    Vital Garnier    
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 88, totala: 91

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
427 500 437 454 468 527 504 531 514

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
510 515 482 471 483 476 519 444 437

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
413 376 309 276 257 252 255 242 193

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
187
175
157
124
96
80
84
85
85
87
2009 2010
85
87
85
87
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 74 abitants e la densitat èra de 7,24 ab/km².

Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Veire tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Institut d'Estudis Occitans, Comission Toponimica Occitana, Luòcs, basa de donadas de toponimia occitana. Cèrca «Collat».
  2. 2,0 et 2,1 Augustin Chassaing, Antoine Jacotin Dictionnaire topographique... de la Haute-Loire, 1907, p. 86 https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k392965/f135.item
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 201