Bleila

Aqueste article es redigit en auvernhat.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vilatge d'Occitània
Bleila
Blesle
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vista generala de Bleila.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 45° 19′ 11″ N, 3° 10′ 17″ E
Superfícia 29,8 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
875 m
504 m
472 m
Geografia politica
País  Auvèrnhe
Estat Bandièra de França França
Region
84
Auvèrnhe-Ròse-Aups
Departament
43
Naut Léger Armas deu Departament de Naut Léger
Arrondiment
431
Briude
Canton
4304
de Santa Florina (chapluòc delh canton de Bleila davant 2015)
Intercom
244300315
CC de Briude Sud Auvernhe
Cònsol Pascal Gibelin
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
635 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

643 ab.
Densitat 20,64 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 43450
Còde INSEE 43033

Blela[1] o puslèu Blèila[2] o Bleila / Blesla[3] (Blesle en francés) z-es una comuna auvernhassa situada dins lo departament del Naut Léger e la region d'Auvèrnhe Ròse Aups, ancianament d'Auvèrnhe.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas vesinas[modificar | Modificar lo còdi]

Distanças e posicion relativa
Distanças e posicion relativa
Bleila Bleila
Comuna amb 70 abitants (2000)Autrac
(3,2 km)
Comuna amb 254 abitants (2000)Espalem
(5,1 km)
Comuna amb 73 abitants (2000)
Torsiac
(5,4 km)
Comuna amb 206 abitants (2000)Lauton
(6,3 km)
Comuna amb 204 abitants (2000)Auriac
(6,9 km)
Comuna amb 91 abitants (2000)Làuria
(7,4 km)
Comuna amb 270 abitants (2000)Lorlanja
(7,7 km)
Comuna amb 1825 abitants (2000)Maciac
(7,8 km)
Comuna amb 29 abitants (2000)Las Vaus
(7,9 km)

Perimètre delh territòri[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas confrontantas de Bleila
Autrac Torsiac
Bleila Espalem
Sent Estefe de Bleila Grenier-Montgon

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

La prononciacion es ['blɛjra] o ['bleira]? , [ˈblɪːɹ̝ɔ][4] a Vinzèlas segon Dauzat. L'evolucion recenta dels parlars d'Auvèrnhe Naut, dempuèi l'Atlàs Lingüistic de Pierre Nauton (annadas 40 e 50), es que de [ej] tonics son venguts [ɛj], quitament contra l'etimologia (Las Vèrjas > latin virga). La prononciacion tradicionala es, probablament, ['bleira] ([-r-] correspond a l'alteracion de -l- intervocalica, que s'escriu pas).
Las fòrmas ancianas son : S. Petrus de Blasilla, al sègle XI, Monasterium S. Petri de Blazilia en 1096, Basilla en 1163, Poncius archipresb. de Besilla al secle XII, Blazella en 1199, Blasiliae Monasterium en 1185, Blasilis en 1225, Domus Basiliae en 1262, Abbatissa de Bleolle en 1287, Bleele en 1321, Blaelle, Blelle en 1379, Blere alh secle XIV (Froissart), Bleylle en 1398, Blesilia en 1462, Bleyle alh secle XV, Bleyla en 1458, Blesilia en 1462, Bleyle alh secle XV, etc [5].
,[6].
Lo nom de Bleila vendriá de *Blasilla (villa sosentendut) doncas d'un nom galloroman d'òme *Blasillus, inferit delh nom gallic Blasius (segon Albèrt Dauzat) [7] o delh nom latin Blaesilla, derivat de Blaesus (segon los Féniés, doncas benlèu segon Ernèst Negre) [8]. Xavier Delamarre cita pas de nom gallic *Blasios (fòrma celtica de Blasius) e ditz pas ren de Bleila [9].

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Fenèstra romanica

En 1789, Bleila fasiá partida de la província d'Auvernhe, de l'eleccion e subdelegacion de Briude e delh ressòrt delh presidiau de Riam. Sa gleisa parochala, diocèsi de Sant Flor e chapluòc d'archipreirat, èra delh vocable de Sant Pèire. A Bleila i aviá una abadiá seculara de chanongessas nòblas, fondada alh secle IX [5].


Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista delhs cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2008 (2026) Pascal Gibelin PS especèir, conselhèir departamental (2015-)
març de 1989 2008 Christian Malbec divèrs dreita maselèir
? març de 1989 René Chazelle SFIO, PS magistrat, conselhèir general (1949-1992), deputat (1967-1973), senator (1974-1983)
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 615, totala: 635

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 414 1 329 1 416 1 410 1 399 1 795 1 727 1 943 1 928

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 766 1 715 1 685 1 580 1 529 1 553 1 613 1 534 1 513

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1 544 1 544 1 406 1 206 1 110 1 117 1 077 982 894

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
837
847
832
824
703
660
657
653
656
675
2009 2010
644
667
634
655
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 635 abitants e la densitat èra de 21,31 ab/km².

Lòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Veire tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Toponímia occitana
  2. http://bdtopoc.org/?city_selected=Blesle
  3. Cristian Omelhièr, Petit Dictionnaire français-occitan d'Auvergne. Auvergne méridionale, Parlem-L'Ostal del Libre, 2003, p. 292
  4. Albert Dauzat, Glossaire étymologique du patois de Vinzelles, Montpellier, Société des langues romanes, 1915, p. 445.
  5. 5,0 et 5,1 Augustin Chassaing, Antoine Jacotin Dictionnaire topographique... de la Haute-Loire, 1907, p. 31 https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k392965/f80.item
  6. Philippe Olivier, Dictionnaire d'ancien occitan auvergnat : mauriacois et sanflorain (1340-1540), Max Niemeyer Verlag, Tübingen, p. 2
  7. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 88
  8. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 152
  9. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012