Cantal (departament)
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
![]() |
||||||||||||
| Region istorica | Auvèrnhe |
|||||||||||
| Region | Auvèrnhe |
|||||||||||
| Prefectura | Orlhac | |||||||||||
| Prefècte | ||||||||||||
| President del conselh general |
Vincenç Descoeur ([[]]) | |||||||||||
| Sosprefectura(s) | Sant Flor Mauriac |
|||||||||||
| Populacion Populacion totala |
148 380 ab. (2009) 154 354 ab. |
|||||||||||
| Densitat | 25,91 ab./km²
|
|||||||||||
| Superfícia | 5 726 km²
|
|||||||||||
| Arrondiments | 3 | |||||||||||
| Circonscripcions | ?? | |||||||||||
| Cantons | 27 | |||||||||||
| Intercomunalitats | ?? | |||||||||||
| Comunas | 260
|
|||||||||||
| Còde INSEE | 15 | |||||||||||
| ISO 3166-2 | FR-15 | |||||||||||
| NUTS-3 | FR722 | |||||||||||
| Sit web | Recercar | |||||||||||
Lo Cantal o Cantau o Chantal [tsaⁿˈtal, tsaⁿˈtax, tsaⁿˈta] o Chantau [tsaⁿˈtaw], (15) es un departament occitan de França que ten son nom daus Monts de Cantal.
Lo departament a Orlhac coma chapluòc. Las sosprefecturas son Mauriac e Sant Flor.
Solets lis arrondiments de Mauriac e Sant Flor son tot d'a plen auvernhats. Efectivament dins l'arrondiment d'Orlhac, "lo quasi miegjorn" coma dison lis oficis de torisme, se parla guianés. La rompuda amb l'auvernhat es pas totala, d'aitant que lo vocabulari es larjament comun, e pro diferenciat a respet di parlars lemosins vesins o di parlars lengadocians, encara que li a, de diferéncia.
Notessiam que dinc Orlhagués mai que mai passa la ribèira d'Autra, escais-nomada « la valada dels poetas » pel grand nombre de poetas de lenga d'òc que bailet.
Sul plan religiós lo Cantau a pas que doas diocèsis: la de Sant Flor e la d'Orlhac.
Mauriac n'a pas. Pasmens es una vila importanta sobre lo plan religiós amb la glèisia de Nòsta Dòna di Miracles e sa parròquia que vai atanben en defòra de la vila e chabís quauques vilatjons vesins. Aquò's atau que lo futur avesque de Tolosa Monsenhor Geraud Saliètge fuguèt batejat dins aquela parròquia, per que sortís d'un vilatge que ne'n depend.
Sul plan religiós e istoric, Mauriac chabís atanben dins una glèisia pichona a costat del licèu Marmontèl la despolha de l'archivèsque de Cantobèri Thomàs Becket que fuguèt assassinat mai o mens a la demanda d'Enric lo Segond Plantagenèst, que se'n pentiguèt amarament. Se sap pas coma la despolha arribèt en Nauta Auvèrnha.
Diguessam atanben que li Sant Florencs se carran « d'èsser li mai auvernhats dis Auvernhats », car Sant Flor es la darrièra vila que coneis enquèra lis iviarns auvernhats tradicionaus, es a dire amb de cira durant maitas mesadas.
