Gesvres (Mayenne)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Gesvres
Gesvres
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
[[Fichièr:|center|280px|border]]
[[Fichièr:|75px|center]]
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 48° 22′ 11″ N, 0° 08′ 43″ O
Superfícia 21,78 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
301 m
145 m
Geografia politica
Estat França
Region
52
Païses de Léger
Departament
53
Maièna Armas del Departament de Maièna
Arrondiment Mayenne
Canton Villaines-la-Juhel
Intercom
245300397
de Villaines la Juhel
Cònsol Denis Duvallet (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici Gesvrois (en francés)
Còde postal 53370
Còde INSEE 53106
www.gesvres.mairie53.fr

Gesvres es una comuna francesa administrada per lo departament de Mayenne de la region dels Païses de Léger.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés

Situada en una depression a l'èst del bòsc de Pail, Gesvres recèle de pittoresques païsatges.

Comunas confrontantas de Gesvres[1]
Gesvres[1]
Averton, Sant-Paul-lo-Gaultier
Tèxte originau de l'article francés

Située dans une dépression à l'est de la forêt de Pail, Gesvres recèle de pittoresques paysages.

Comunas vesinas[modificar | Modificar lo còdi]

Distanças e posicion relativa
Distanças e posicion relativa
Gesvres
Comuna amb 637 abitants (2000)Averton (7,2km)


Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés

Sant-Sulpice-de detlas-Cabras es l'ancian nom d'una granja situada sus la comuna.

Lo étymologie de Gesvres es Gevra o Capra. A Sant-Sulpice, un prieuré bénédictin a mencionat per Hubert Jaillot. Sembla èsser delaissé al sègle xvi. La capèla sul vessant de la vallée èra delabrée en 1753 : Jean Louis Desaunais, sacerdòt séculier, n'i aguèt provesit a condicion de la restaurar. El pas lo #far ponch : lo sieu successor la #trobar totalament en ruïna. La s'a reconstruite malgrat aiçò, mas la bastiguèsse i aguèt vendut nationalement lo Data|28|d'abril|1791 {{}} per formatnum:12000 {{}} libres amb la granja[3].

Tèxte originau de l'article francés

Saint-Sulpice-des-Chèvres est l'ancien nom d'une ferme située sur la commune.

L'étymologie de Gesvres est Gevra ou Capra. À Saint-Sulpice, un prieuré bénédictin est mentionné par Hubert Jaillot. Il semble être delaissé au sègle xvi. La chapelle sur le versant de la vallée était delabrée en 1753 : Jean Louis Desaunais, prêtre séculier, en fut pourvu à condition de la restaurer. Il ne le fit point : son successeur la trouva totalement en ruine. On l'a reconstruite pourtant, mais la bâtisse fut vendue nationalement le Mes invalid (avril) pour 12 000 livres avec la ferme[4].

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Denis Duvallet    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 171 1 201 1 338 1 474 1 419 1 464 1 502 1 472 1 542

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 494 1 516 1 500 1 574 1 525 1 461 1 425 1 421 1 325

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1 188 1 217 1 076 974 893 872 850 806 737

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
651
625
573
486
489
543
532
527
527
2009 2010
531
543
534
547
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Error en títol o url.
  2. Modèl:AbbéAngot, tome 3 pagina 676-677.
  3. Modèl:AbbéAngot, tome 3 page 676-677.