George W. Bush

George W. Bush
	; (2003)
Biografia
Naissença	6 de julhet de 1946 (78 ans); New Haven
43 President dels Estats Units
	20 de genièr de 2001 – 20 de genièr de 2009 ; ← Bill Clinton – Barack Obama → ; Eleccion: eleccions presidencials dels Estats Units de 2000 (ca) , Eleccions presidencials dels Estats Units de 2004 (ca)
34 President electe dels Estats Units (ca)
	12 de decembre de 2000 – 20 de genièr de 2001 ; ← Bill Clinton – Barack Obama → ; Eleccion: eleccions presidencials dels Estats Units de 2000 (ca)
46 Governador de Tèxas
	17 de genièr de 1995 – 21 de decembre de 2000 ; ← Ann Richards (ca) – Rick Perry →
Donadas personalas
Residéncia	Dallas ; George W. Bush Childhood Home (fr) (1952–1955)
Nacionalitat	Estatsunidenca
Religion	Església Metodista Unida (ca)
Formacion	Yale College (ca) istoriografia (1964–1968); The Kinkaid School (ca) (1959–1961); Phillips Academy (ca) (1961–1964); Harvard Business School (1973–1975); Davenport College (en) ; St. Anthony Catholic School (fr) ; Universitat de Yale
Auçada	183 cm-182 cm
Lateralitat	Dreitièr
Activitat
Activitat	1968
Partit	Partit Republican
Carrièra militara
Leialtat	Estats Units d'America
Arma	United States Air Force e Guàrdia Nacional dels Estats Units (ca)
Reng	primer tinent (ca) ; tinent primer (ca)
Comandament de	Forces Armades dels Estats Units d'Amèrica (ca)
Conflicte	Guerra de l'Iraq (ca) , Segonda Guèrra d'Afganistan, insurgència al Magrib (ca) , Guerra a Somàlia (ca) , conflicte moro (ca) e Conflicte armat del Nord-Oest del Pakistan (ca)
Espòrt	Rugbi (, )
Autres
Conjunt	Laura Bush (1977–)
Descendéncia	Barbara Pierce Bush (ca) , Jenna Bush Hager
Maire	Barbara Bush
Paire	George H. W. Bush
Fraires	Dorothy Bush Koch, Marvin Bush, Jeb Bush e Neil Bush
Prèmis
	(1r febrièr 2012) Òrdre de la Crotz de Terra Mariana, 1a classa../... 32+ ;
	Signatura
Site web	georgewbush.com

George Walker Bush (nascut lo 6 de julhet de 1946), filh de George Herbert Walker Bush e de Barbara Pierce, foguèt entre 2001 a 2009 lo 43^en president dels Estats Units.

Membre del Partit Republican, foguèt elegit dos còps governador de l'Estat de Tèxas entre 1994 e 1998 puèi entre 1998 e 2000, data ont daissèt son pòst de governador après sa victòria a las eleccions presidencialas^[1]. Foguèt elegit per un segond mandat lo 2 de novembre de 2004.

Sa presidéncia foguèt marcada pels atemptats terrorists de l'11 de setembre de 2001, per la politica internacionala dita de « guèrra contre lo terrorisme », per las Guèrras d'Afganistan e d'Irak, per l'adopcion pel Congrès dels Estats Units de l'USA Patriot Act e la creacion del departament de la securitat interiora, puèi per la crisi de las subprimas e lo plan Paulson mes en plaça per faire faça a la crisi financièra de 2008 a la fin de son mandat.