Che Guevara : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
TjBot (discussion | contribucions)
m r2.7.2) (Robòt Apondre: pa:ਚੀ ਗੁਵੇਰਾ
GhalyBot (discussion | contribucions)
m r2.7.3) (Robòt Apondre: arz:جيفارا
Linha 178 : Linha 178 :
[[an:Ernesto Guevara]]
[[an:Ernesto Guevara]]
[[ar:تشي جيفارا]]
[[ar:تشي جيفارا]]
[[arz:جيفارا]]
[[ast:Ernesto Guevara de la Serna]]
[[ast:Ernesto Guevara de la Serna]]
[[ay:Che Guevara]]
[[ay:Che Guevara]]

Version del 6 genièr de 2013 a 14.23

... Ernesto "Che" Guevara...

Ernesto Guevara de la Serna (nascut a Rosario en Argentina, en 1928 - mòrt assassinat a La Higuera en Bolívia, en 1967) èra un dirigent revolucionari e un guerrilhièr dels mai celèbres. Es mai conegut per son escais 'Che Guevara' o 'el Che'.

Vida

annadas de joventut

Nasquèt dins una familha borgesa de Rosario.

Semblariá que foguèsse malaut d'asma quand aviá dos ans, e que ne patiriá puèi tota sa vida (quitament s'aquò mai tard lo s'empachèt pas cap totun per exemple d'èsser jogaire de rugbi).

Per aquesta rason sa familha se mudèt a un endrech amb un clima mai sec, a Alta Gracia (Cordòba), Argentina. Pasmens sa santat se melhorèt pas e doncas son educacion primària se faguèt dins son ostal, per sa maire, Celia de la Serna.

Presa de consciéncia e accion revolucionàrias

Fichièr:CheG1951.jpg
... en 1951...
... a Las Villas Cuba en 1958...

Estudièt puèi la medecina, passèt per Guatemala ont aderiguèt a las tèsis populistas del president del país Jacobo Arbenz, que foguèt tombat mai tard pels filoimperialistas. Perseguit pels novèls governaires, partiguèt de Guatemala per passar a Mexic. Ailà s'unís al cercle revolucionari dels cubans exilhats qu'èra capitanejat per Fidel Castro. Foguèt un dels subrevivents de l'operacion "Granma", e amassa amb Castro e Camilo Cienfuegos foguèt membre de la triada que comandèt lo trionf militar dels revolucionaris contra lo govèrn Batista (genièr de 1959).

Dins lo novèl govèrn cuban Che Guevara organizèt e dirigiguèt l'Instituto Nacional de la Reforma Agraria. A partir d'aquela institucion impausèt de leis agràrias novèlas, aprèp d'aver expropriat los grands proprietaris. Participèt al Departamento de Industrias e foguèt ademai nomenat president del Banco Nacional de Cuba.

Foguèt lo simbòl de l'internacionalisme cuban, e lo de la defensa de la solidaritat antiimperialista dels païses d'America, d'Africa e d'Asia, que demòra rebatuda en lo sieu discors a Argièr (1963).

retorn a la lucha revolucionària

... a Còngo...

En 1965 susprenguèt lo mond en renonciar a sas cargas de govèrn a Cuba, per dirigir la lucha revolucionària del Còngo. Aprèp aquela experiéncia, s'avodèt a la lucha guerrilhièra dins divèrses païses americans e, finalament, en Bolívia (1966).

Capturat per l'armada boliviana, amb la collaboracion de la CIA, foguèt assassinat. En 1997 sa despolha, descobèrta en 1995, foguèt enterrada a Cuba amb de ceremoniás plan importantas.

un eròi absolut del sègle XX

...1959

Che Guevara uèi es vengut un mite subretot en çò del jovent. Son efigia se trapa sus postèrs e bandièras, venguda pro curiosament un objècte de consomacion. Sa figura es objècte de fòrça cançons coma Hasta siempre comandante Che Guevara de Carlos Puebla o jos la version de Boikot, e Canción del elegido de Silvio Rodríguez.

Citacions

... ... Guerrillero heróico fòto de n' Alberto "Korda" Díaz Gutiérez 1960...

L'eiretatge universal

...
... Vitoria - Gasteiz Euzcadi...

Bibliografia

Òbras del Che

...Lo Che amb na Simone de Beauvoir e'n Joan Pau Sartre a Cuba en 1960...
... amb n' Aleida March la siá segonda molhèr...
...Ministèri de l'Interior de Cuba...
  • Diccionario Filosófico (1946 - 1957)... parcialament publicat
  • Índice literario (1946 - 1957)... inedich
  • La angustia 1951 (conte publicat per Página/12 1992
  • Diarios de motocicleta... Nòtas de viatge redigidas sul sieu quasèrn de nòtas durant lo viatge...
  • Aquí va un soldado de las Américas... Letras a la siá familha recampadas pel sieu paire
  • La guerra de guerillas 1960
  • Recuerdos de la guerra revolucionaria cubana 1963
  • La duda... conte cort escrich al Còngo
  • La piedra... conte cort escrich benlèu a l'epòca del decès de la siá maire
  • Diario del Che en Bolivia 1968 (publicat en Argentina Buenos Aires Legasa 1994
  • Òbras Completas... amb tèxtes inediches 1997
  • Carta inédita de Guevara a Armando Hart Dávalos... Letra publicada per la revista cubana Contracorriente en 1997...
  • Pasajes de la guerra revolucionaria: Congo 1999 [1]
  • Otra vez... jornal inedich del sieu segond viatge en per l'America Latina tota (1953-1956... 2000
  • Apuntes críticos a la economía política... L'Avana 2006
  • Diario de un combatiente... inedich
  • Poema d'Ernesto Guevara per n' Aleida March la siá molhèr ( çò se n'estipulèt que serà publicat sonqu'aprèp lo decès d'aicesta... )
    • Un fum d'òbras del Che (escriches, poesias, nòtas divèrsas e ca) demòran encara per publicar. Lo Centre d'Estudis Che Guevara es lo que se n'ocupa, al comptagotas ça que la.

òbras a l'entorn de l'òme e de l'òbra

... en 1959...

Filmografia

Fichièr:100 4578.JPG
Monument al Che a La Higuera Bolívia...
... Lo Che viu !... Passacarrièra en Argentina... Mai de 2006...

ficcions

documentaris

...Lo Che vist per en Jim Fitzpatrick...

... idem ... Che Guevara - Inchiesta su un mito: La cause del fallimento... id id ... id... Che Guevara - Inchiesta su un mito: Morte di un guerrigliero... id id

Vejatz tanben

... Mausolèu del Che a Santa Clara Cuba...

Ligams extèrnes

Ligams videografics

Nòtas & referéncias

<references>

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Che Guevara.

Modèl:Link FA Modèl:Link FA Modèl:Link FA Modèl:Link FA Modèl:Link FA