Brasil

República Federativa do Brasil

Fichièr:Armas Brasil.jpg
Devisa nacionala: Ordem e Progresso
Lenga oficiala	portugués
Capitala populacion (an)	Brasília 2 333 108 abitants (2005)
Vila mai granda	São Paulo
President	Dilma Vana Rousseff
Superfícia	8 511 965 km²
Populacion Densitat de populacion	190 755 799 (Cens 2010) 22 ab./km²
Independéncia - Declarada - Reconeguda	De Portugal 7 de setembre de 1822 29 d'agost de 1825
Moneda	Real
Zòna orària	UTC-2 a UTC-5
Imne nacional	Hino Nacional Brasileiro
ISO-3166 (Internet)	.br
Còde telefonic	+55

Brasil o oficialament la Republica Federala de Brasil (en portugués: República Federativa do Brasil) es lo país mai grand e mai poblat d'America Latina e lo cinquen tant en populacion coma en superfícia del mond. S'espandís sus 8 514 876,599 km² e es localizat dins la part centreorientala de l'America del Sud. Al nòrd tòca a Veneçuèla, Guyana, Surinam e la Guaiana francesa. Al nòrd-oèst tòca a Colómbia, a l'oèst tòca a Bolívia e Peró. Al sud tòca a Uruguai e al sud-oèst a Argentina e Paraguai. Los sols païses d'America del Sud que Brasil a pas de frontièra amb eles son Chile e l'Eqüator. En defòra del continent, Brasil possedís qualques pichòtas illas de l'ocean Atlantic: Penedos de São Pedro e São Paulo, Fernando de Noronha, e Trindade e Martim Vaz e las pichòtas illas coralianas sonadas Atol das Rocas.

Lo gentilici es brasilièr -ièra (-èir -èira, -èr -èra, -ier -iera).

Istòria

Abans era arribada deths explorators portuguesi amiadi per Pedro Álvares Cabral en 1500, Brasiu qu'avie estat abitat per pòbles seminomades dempús apuprètz 6000 ans. Pendent eths pròplèu tres sègles, eth territòri que siguèc poblat peths immigrants portuguesi, qu'espleitèren eths recorsi forestaus deth país, e mès tard eths recorsi minaires. Que i desvolopèren tanben era agricultura dera cana de sucre. Eth trabalh pendent eth periode coloniau qu'ère basat ena esclavatge. Atengut aths pògui nombrosi pòbles indigènas, eths afortunadi que crompèren esclaus africani que cambiarien era demografia deth país.

Era annada de 1800, era Reina Maria I de Portugau e sa hilh e regent, eth futur Joan VI de Portugau, en tot húger dera invasion de Napoleon, que s'establiren en Brasil damb tota era familha reiau. Encara que i tornarien tà Portugau eth 1821, aguest periòde que dauric eths pòrts comerciaus ath Reiaume Unit (isolat per França de Napoleon) e era elevacion de Brasil ath estatut de "reiaume unit" ara corona portuguesa. Eth prince-regent Pedro I de Brasil e IV de Portugau que declarèc era independéncia eth 7 de seteme, 1822, en tot establir eth empèri independent deth Brasil. Aquerò non representave cap un movement d'independencia coma ena rèsta deth continent american, senon ua separacion deth Empèri Portugués damb eth tròn en tot restar en mans dera casa de Bragança.

Encara qu'ère ua monarquia, eth Empèri Brasilèr que siguec ua democracia ath estil britanic. Era intensa immigracion europèa que creèc es basas entara industrializacion e era esclavatge siguec a pòga pòc abolida. Pedro I que siguec succedit per sa hilh Pedro II, eth quau se trobèc ath miei d'ua disputa politica entre era armada e eth gabinet, e pes crisis causadas pera guèrra damb Paraguai (fomentada per Reiaume Unit) e non dobtèc en sacrificar eth sòn poder coma monarca entà esvitar ua guèrra civiu entre armada e marina. Que renoncièc eth 15 de noveme de 1889, e era republica federau que siguec establida.

Ara fin deths sègles XIX e XX, Brasil qu'arrecebec mès de 5 milions d'immigrants europèus e japonesi. En aguest periòde Brasil que s'industrializèc e colonizèc e desvolopèc eths territòris interiors. Era democracia brasilèra que siguec reemplaçada per dictaduras en tres periòdes pendent eth sègle XX. En darrèr periòde, de 1964 a 1985, Brasil que siguec governat per generaus designadi pera armada. Eth 1985, era democracia que siguec restablida.

Politica

Article detalhat: Lista dels presidents de Brasil.

Palau del Alvorada, sieu del Poder Executiu de Brasil.

Segon la Constitucion de 1988, Brasil es una republica federativa presidencialista. La constitucion de 1988 dona d'amples poders al govèrn federal, e lo president e lo vicepresident son elegits amassa per vòte popular per un periòde de quatre ans. Lo president a un poder executiu important qu'es a l'encòp cap d'Estat e cap de govèrn, e a la facultat de designar lo govèrn. Lo sistèma es inspirat pel modèl nòrd-american. Malgrat aiçò, lo sistèma legal brasilièr seguís la tradicion romana-germanica. Actualament Brasil es governat per Dilma Rousseffla primièra femna president del país. Lo vicepresident es Michel Temer.

De manièra simultànea a las eleccions presidencialas, son elegits los membres del Congrès Nacional de Brasil, sèti del poder legislatiu, dividit en doas cambras parlamentàrias: la Cambra dels Deputats, que sos membres an mandat de quatre ans, e lo Senat Federal, que sos membres an de mandats de uèch ans e son renovats en un tèrç e dos tèrces alternativament cada quatre ans. S'elegisson actualament 81 senadors (tres per cada estat e tres per lo Districte Federal) e 513 deputats. Los deputats son elegits mejançant la representacion proporcionala e los senadors segon lo metòde de l'escrutinh uninominal majoritari.

Tribunal Federal Suprèm, sieu del Poder Judicial.

Finalament, i a lo poder judiciari, que son instància maximala es lo Tribunal Federal Suprèm, responsable d'interpretar la Constitucion Federala, e integrat per onze ministres a vida designats pel president, amb aprobacion del Senat. La carga de ministre del Suprèm Tribunal es vitalícia. Lo poder judicial compren tanben lo Tribunal Superior de Justícia, lo Tribunal Superior del Trabalh, lo Tribunal Superior Electoral e lo Tribunal Superior Militar. Totes jutjan en darrièra instància las matèrias de las siás qualificacions.

Geografia

Article detalhat: Estats de Brasil.

Vista aeriana del Pantanal a l'oèst de Mato Grosso.

La geografia es divèrsa, amb païsatges semiàrids, montanhoses, tropicals, subtropicals, e amb climas que vàrian del sec al pus umid clima eqüatorial. Contrastan tanben lo clima mai doç de la Region Sud amb son clima subtropical e geladas frequentas. Al Brasil se tròban divèrses recòrds de la geografia mondiala, coma la region del Pantanal en Mato Grosso do Sul e Mato Grosso, un dels màgers airals immergits del mond, considerada per l'UNESCO coma resèrva de la biosfèra; l'illa del Bananal, al riu Araguaia, la pus granda illa fluviala del mond; l'illa de Marajó, la pus granda illa maritimo-fluviala del mond; las illas Anavilhanas, l'archipèla fluvial pus grand del mond, localizadas dins lo riu Amazonas, qu'es lo pus grand en volum d'aiga e lo pus long del mond.

Mapa de Brasil amb las vilas principalas.

Ciutats mai grandas - (abitants en 2005)

• São Paulo - (10 927 985)
• Rio de Janeiro - (6 094 183)
• Salvador - (2 673 560)
• Belo Horizonte - (2 375 329)
• Fortaleza - (2 374 944)
• Brasília - (2 333 108)
• Curitiba - (1 757 904)

Economia

Article detalhat: Economia de Brasil.

Cultura

Brasilièrs practicant la capoeira.

A causa de las siás dimensions continentalas, Brasil es un país amb una rica diversitat de culturas, que sintetizan las divèrsas etnias que forman lo pòble brasilièr. Per aquela rason, existís pas una cultura brasilièra omogenèa, mas un mosaïc de divèrses corrents culturals que forman, amassa, la cultura de Brasil. Es de notar que, après mai de tres sègles de colonizacion portuguesa, la cultura de Brasil es, majoritàriament, de raiç lusitana. Es justament aquel eiretatge cultural lusitan que compausa l'unitat de Brasil: son d'etnias diferentas, malgrat aiçò, totes parlan la meteissa lenga (es a dire portugués) e, gaireben totes, son crestians, amb ampla predominança de catolics. Aquela egalitat lingüistica e religiosa es un fach rar per un país immens coma Brasil.

E mai siá un país de colonizacion portuguesa, d'autres grops etnics daissèron d'influéncias prigondas dins la cultura nacionala, en se destacant los pòbles indigènas, los africans, los d'italians e los d'alemands. Las influéncias indigènas e africanas daissèron de marcas dins lo domeni de la musica, de la cosina, del folclòre, dins los caractèrs emocionals e dins las fèstas popularas de Brasil. Es evident que qualques regions recebèron una màger contribucion d'aqueles pòbles: los estats del Nòrd an fòrta influéncia de las culturas indigènas, mentre que de regions del Nòrd-èst an una cultura fòrça africanizada.

Mentre que mai al sud de Brasil, la cultura es mai europeïzada. Dins lo Sud del país las influéncias de l'immigracion italiana e alemanda son evidentas, que siá dins la cosina, la musica, las abituds e l'aparéncia fisica de las personas. D'autras etnias, coma los arabis, espanhòls, poloneses e japoneses contribuiguèron tanben a la cultura de Brasil, malgrat aiçò, d'un biais pus limitat.

Patrimòni istoric

Centre istoric de Salvador.

L'interès oficial per la preservacion del patrimòni istoric e artistic en Brasil comencèt amb l'institucion en 1934 de l'"Inspeccion del Monuments Nacionals". Puèi lo "Servici del Patrimòni Istoric e Artistic Nacional" i succediguèt, e uèi lo sector es administrat nacionalament pel Institut del Patrimòni Istoric e Artistic Nacional (IPHAN), que possedís ja mai de 20 000 bastissas tombados, 83 ostals de camp e conjunts urbans, 12 517 ostals de camp arqueologic donat de nauta, mai d'un milion d'objèctes arrolados, en comprenent l'acervo museológico, près de 250 000 volums bibliográficos e vasta documentacion arquivística . Tradicions imateriais coma lo samba de ròda del Recôncavo Baiano e l'art grafic e pintura corporala dels indians Wajapi de l'Amapá tanben ja foguèron reconegudas coma Patrimòni de l'Umanitat per l'UNESCO. Tanben los estats e qualques municipalitats possedisson ja d'instàncias pròprias de preservacion e l'interès dins aquel airal a crescut los darrièrs ans.

Encara amb l'intensa activitat dels organs oficials, lo patrimòni nacional sofrís encara frequent depredação e a la siá proteccion e sustentabilidade limitadas per l'escassesa de budgèts e per la fauta de consciéncia de la populacion envèrs la riquesa de la siá eiretatge culturala e artistica e envèrs lo besonh d'un despartiment de responsabilitats per la siá salvaguarda efectiva a tèrme long .

Lo patrimòni istoric brasilièr es un dels pus ancians d'America, en essent risi mai que mai en relíquias d'art e arquitectura barròcas, concentradas sustot dins l'estat de Minas Gerais (Ouro Preto, Diamantina, São Ieuão de detlo-Rei, Sabará, Congonhas, eca) e en de centres istorics de Recife, São Luis, Salvador, Olinda, Santos, entre d'autras vilas.

Possedís tanben dins los grands capitals nombroses e d'importantas bastissas d'arquitectura eclectica, de la transicion entre los sègles XIX e XX, e de arquitectura modernista, ont Brasilia, lo sieu exemple màger, es l'unica vila modèrna del mond reconeguda per l'UNESCO coma Patrimòni Cultural de l'Umanitat en foncion de la siá arquitectura, expression de la cultura brasilièra avalorada internacionalament.

I a tanben diversitat dins d'ostals de camp arqueologic, coma lo trobat en lo sud de l'estat del Piauí: Serra da Capivara. Los problèmas afrontats per la majoritat dels ostals de camp arqueologic brasilièrs afèctan pas los mai de 600 ostals de camp que son en lo Parque Nacional da Ressèga da Capivara, en lo Piauí. Localizat dins un airal de 130 000 ha lo Parque Nacional da Ressèga da Capivara es un exemple de conservacion del patrimòni istoric e artistic nacional. En 1991, foguèt consagrat Patrimòni Mondial per l'Unesco.

La Ressèga da Capivara es una dels airals mai protegits de Brasil, doncas es jos la gàrdia de l'Iphan, Ministèri del Mitan ambient (MMA), Fundahm e del Ibama local, qu'a poder de polícia. En aquel meteis airal se localiza lo Musèu de l'Òme American, ont se tròba çò de mès de vièlh fossil uman trobat en America e lo segond mai vièlh del mond.

Espòrt

Cerimônia De Dubertura dels de Jòcs de Pan-american de 2007.

Lo fotbòl es l'espòrt pus important en Brasil. La seleccion brasilièra de fotbòl es considerada la melhora del mond en detenent cinc còps lo títol de campion. Autres espòrts a grand pes dins lo país coma lo basketeball, lo volleyball, lo tennis, lo futsal, d'espòrts radicales, entre unes autres.

Brasil aculhís ja divèrses eveniments esportius d'ample escalièr: lo país organizèt a Copa del Mond FIFA de 1950 e foguèt causit per aculhir a Copa del Mond FIFA de 2014. São Paulo organizèt los de Jòcs de Pan-american de 1963 e lo Rio de Janeiro recebèt los de Jòcs de Pan-american de 2007. Brasil ensaja a l'ora d'ara pel quatren còp lo drech de recebre los de Jòcs Olimpics d'Estiu de 2016.

Idiòma nacional

Païses e de regions ont la lenga portuguesa es parlada lo possedís status oficiala.

La lenga oficiala de Brasil es lo portugués, idiòma parlat e escrit per l'immensa majoritat de la populacion. Lo portugués es la lenga usada dins las institucions d'ensenhament, dins los mejans de comunicacion e dins los negòcis. Brasil es l'unic país de lenga portuguesa de las Americas.

L'idiòma parlat e escrit en Brasil diferís leugièrament de l'utilizat en Portugau e dins los autres païses lusofòns. En rason de las diferéncias geograficas e culturalas entre Brasil e Portugau, e tanben de las divèrsas politicas lingüisticas bastidas pels dels païses a l'ample dels ans, lo portugués brasilièr e lo portugués europèu ne l'evolucionèron de forma uniformi. I a fòrça divergéncias entre las nòrmas cultas de las de las variantas de la lenga, sustot que se fa referéncia en el la la fonética, a l'ortografia e al sistèma pronominal. Encara aital, de talas diferéncias en lo comprometon la compreneson mutuau.

I a encara divèrsas variacions dialectalas intèrnas al portugués brasilièr, que se connèctan sustot la diferéncia regionala e sociala.

Lo lengatge brasilièr de senhals es tanben considerat un mejan legal de comunicacion dins lo país.

Idiòmas indigènas e d'immigrants

S'estima qu'a l'epòca del Descobrimento, se parlava mai de mila lengas en Brasil. A l'ora d'ara, aqueles idiòmas son redusits a 180 lengas. De las 180 lengas, sonque 24, o 13%, an mai de mila locutors; 108 lengas, o 60%, an entre cent e mila locutors; del temps que 50 lengas, o 27%, an mens de 100 locutors e la mitat d'aquelas, o 13%, an mens de 50 locutors, çò que mòstra qu'una granda part d'aqueles idiòmas son en risc seriós d'escandilhament.

Los primièrs ans de colonizacion, las lengas indigènas èran parladas inclusivament pels colons portugueses, qu'adoptèron un idiòma mixte basat en la lenga tupi. Per èsser parlada per gaireben totes los abitants de Brasil, demorèt coneguda coma lenga generala. Malgrat aiçò, al sègle XVIII, la lenga portuguesa se faguèt oficiala de Brasil, çò que culminèt en la gaireben desaparicion d'aquela lenga comuna.

Amb lo transcórrer dels sègles, los indians foguèron exterminats o aculturats per l'accion colonizadora e, amb aiçò, de centenats dels sieus idiòmas foguèron extints. A l'ora d'ara, los idiòmas indigènas son parlats sustot en lo Nòrd e Centri-Oèst. Las lengas pus parladas son del tronc Tupi-guarani.

De mai de las desenas de lengas autoctònas, de dialèctes d'origina alloctònas son parlats en de colònias ruralas mai isoladas del Brasil meridional, sustot lo hunsrückisch e lo talian (o vènet brasilièr), d'originas alemanda e italiana, respectivament.

Ligams extèrnes

• Govèrn de Brasil, en portugués.
• Ministèri de Torisme de Brasil en portugués, anglés, francés, castelhan, italian, alemand