Dialècte
En lingüistica, un dialècte[1] (del latin dialectus eissit del grèc ancian διαλέγω, dialégô significant « conversar ») es la varietat d'una lenga, associada a un airal geografic determinat.[2] Un dialècte se pòt devesir en sosdialèctes, e aqueles darrièrs pòdon tenir d'autras divisions fins a aténher l'estadi local del idiolècte (parlar).
Taxonomia[modificar | modificar la font]
Un dialècte es un idiòma avent de caracteristicas lexicalas e foneticas netas formant un continú lingüistic egalament nomenat lenga. Se qualifica de lenga generalament una nòrma escricha, estandarda e pluridialectala. Per exemple, lo neerlandés estandard es una nòrma escricha de lenga bas-francica eissida de las varietats dialectalas del flamenc e de l'olandés.
Annèxas[modificar | modificar la font]
Bibliografia[modificar | modificar la font]
- (en) McWhorter, John. Perennial. The Power of Babel, 2001.
- (en) Wade, Nicolas. Duckworth. Before the Dawn: Recovering the Lost History of Our Ancestors, 2006.
- (en) Fisiak, Fisiak. De Gruyter. Historical Dialectology: Regional and Social, 2011. ISBN 9783110848137.
- (en) Pelkey, Jamin R.. De Gruyter. Dialectology as Dialectic: Interpreting Phula Variation, 2011. ISBN 9783110245851.
- (en) Boberg, Charles; Watt, Dominic; Nerbonne, John. Wiley. The Handbook of Dialectology, 2018. ISBN 9781118827598.
Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]
- ↑ /dja.lɛtte/. Prononciacion en occitan retranscricha segon la nòrma API.
- ↑ (fr) « Langues et dialectes », École normale supérieure de Lyon, sus geoconfluences.ens-lyon.fr
Ligams intèrnes[modificar | modificar la font]
- Còdes ISO 639-6
