Escuròlas

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Escurolles)
Vilatge d'Occitània
Escuròlas
Escurolles
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La glèisa d'Escuròlas.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 46° 08′ 39″ N, 3° 15′ 58″ E
Superfícia 13,27 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
323 m
300 m
287 m
Geografia politica
País Borbonés Escut de Borbonés
Estat Bandièra de França França
Region
84
Auvèrnhe Ròse Aups
Departament
3
Alèir
Arrondiment
033
Vichèi
Canton
0310
Escuròlas
Intercom
240300533
du Bassin de Gannat
Cònsol Jean-Pierre Moulin
(2008-2014)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2019)
781 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

813 ab.
Autras informacions
Còde postal 03110
Còde INSEE 03109

Escuròlas[1] (en francés Escurolles) es una comuna occitana de Borbonés situada dins lo departament d’Alèir e la region francesa d'Auvèrnhe-Ròse-Aups, ancianament d'Auvèrnhe.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés

La municipalitat d'Escuròlas a situat a 8 km de Gatnat, a 20 km de Vichèi, e a 50 km de Clarmont-Ferrand, entre las ancianas rotas nacionala n° 9 e n° 209. La superficie de la comuna es de 1367 ectaras. Altitud : al bourg, 306 mètres ; ponch çò de mès de bas : 290 mètres ; ponch çò de mès d'anautit : 320 mètres. Escuròlas A traversat pel Andelot e vorejada per la Ancoutay, a l'oèst, e lo Châlon, a l'èst, totes dos afluents del Andelot[2].

Tèxte originau de l'article francés

La commune d’Escurolles est située à 8 km de Gatnat, à 20 km de Vichèi, et à 50 km de Clarmont-Ferrand, entre les anciennes routes nationales n° 9 et n° 209. Sa superficie est de 1367 hectares. Altitude : au bourg, 306 mètres ; point le plus bas : 290 mètres ; point le plus haut : 320 mètres. Escuròlas est traversée par l’Andelot et bordée par l’Ancoutay, à l'ouest, et le Châlon, à l'est, tous deux affluents de l'Andelot[3].

Comunas vesinas[modificar | Modificar lo còdi]

Distanças e posicion relativa
Distanças e posicion relativa
Escuròlas Escuròlas
Comuna amb 526 abitants (2000)Saint-Pont
(3,2 km)
Comuna amb 336 abitants (2000)Saulzet
(3,6 km)


Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés

Ocupadas per las Gaulois, los vallées del Andelot e del Châlon venon de contunh una tèrra d'eleccion de las Romains, que bastisson en aquel terroir fèrtil de nombrosas villae, desservies per una via en portant de Vichèi a Néris-las-Bains, via Chantelle-la-Vièlha. Qualques estèlas de tuiles a rebord, de las tessons de ceramica e qualques pèças de moneda confirman aquela preséncia.

Banc d'una viguerie, centre de circunscripció administrativa abans 984[4], Escuròlas Aquerís una cèrta importància jos la distincion de la abbaye de Clunhic.

Gaireben arruïnada pels enemics de Clunhic, la vila apelada a la proteccion de Philippe-Auguste. Lo rei concedís a Escuròlas en 1189 una charte de pariage e de costums, entre las primièras del Bourbonnais ; los abitants recebon las costums de Sant-Pierre-lo-Moûtier, pagan en retorn un cens e la justícia a partejat per mitat (« pariage ») amb los fraires[5]. Una enceinte estrenh d'ara endavant la vila administrada per tres cònsols. Nicolas de Nicolay, en la siá Generala descripcion del Bourbonnais, menciona Escuròlas al nombre de las vilas barradas.

En 1440, en lo moment de la Praguerie, Charles VII s'apodera de la vila #qu'a preses partit pels Princes. En 1465, Louis XI, pourchassant dels oponents, s'artura lo 20 de julhet per i passar la nuèch.

Tèxte originau de l'article francés

Occupées par les Gaulois, les vallées de l’Andelot et du Châlon deviennent ensuite une terre d’élection des Romains, qui bâtissent dans ce terroir fertile de nombreuses villae, desservies par une voie menant de Vichèi à Néris-les-Bains, via Chantelle-la-Vieille. Des fragments de tuiles à rebord, des tessons de céramique et quelques pièces de monnaie confirment cette présence.

Siège d’une viguerie, centre de circonscription administrative avant 984[6], Escuròlas acquiert une certaine importance sous la seigneurie de l’abbaye de Cluny.

Presque ruinée par les ennemis de Cluny, la ville fait appel à la protection de Philippe-Auguste. Le roi accorde à Escuròlas en 1189 une charte de pariage et de coutumes, parmi les premières du Bourbonnais ; les abitants reçoivent les coutumes de Saint-Pierre-le-Moûtier, ils payent en retour un cens et la justice est partagée par moitié (« pariage ») avec les moines[7]. Une enceinte enserre désormais la ville administrée par trois consuls. Nicolas de Nicolay, dans sa Générale description du Bourbonnais, mentionne Escuròlas au nombre des villes closes.

En 1440, lors de la Praguerie, Charles VII s’empare de la ville qui a pris parti pour les Princes. En 1465, Louis XI, pourchassant des opposants, s’arrête le 20 juillet pour y passer la nuit.

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista daus cònses successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Jean-Pierre Moulin    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 012 1 028 1 090 1 117 1 100 1 194 1 189 1 239 1 288

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 265 1 236 1 136 1 126 1 150 1 100 1 074 1 024 1 063

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
940 905 847 741 726 728 731 694 623

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
602
623
617
662
668
657
715
723
721
2009 2010
721
747
729
756
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats liadas a la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Veire tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Liams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Toponimia Occitana (Institut d'Estudis Occitans) : IEO_BdTopoc : http://bdtopoc.org
  2. Escuròlas sul luòc informairie.
  3. Escuròlas sur le site informairie.
  4. Cap al mièg de laModèl:X e sègle, la viguerie de Escuròlas a mencionat en una charte de Clunhic (Chart. Clun., E, n° 562) en lo cas de tèrras donadas a Clunhic in villa Lineraco, in vicaria Escurollas per Étienne e la siá esposa Aldéarde. Mas en julhet 984, una autra charte situa Escuròlas en la viguerie de Gannat : in pagui Arvernico in vicaria Gatnacensi in villa Scuriolas.
  5. La charte a conegut per una còpia de la XIIIen sègle, #qu'a conservat a la BnF, Pichon cartulaire de Clunhic, fons latin n° 5458, f° 194. Cf. René Germain, Chartes De franchises e fortificacions al duché de Borbó, 2005, pp. 226-229. ISBN 2-9524104-0-2Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas.
  6. Vers le milieu du Xen siècle, la viguerie d'Escuròlas est mentionnée dans une charte de Cluny (Chart. Clun., I, n° 562) à propos de terres données à Cluny in villa Lineraco, in vicaria Escurollas par Étienne et son épouse Aldéarde. Mais en juillet 984, une autre charte situe Escuròlas dans la viguerie de Gannat : in pago Arvernico in vicaria Gatnacensi in villa Scuriolas.
  7. La charte est connue par une copie du XIIIen siècle, qui est conservée à la BnF, Petit cartulaire de Cluny, fonds latin n° 5458, f° 194. Cf. René Germain, Chartes de franchises et fortifications au duché de Bourbon, 2005, pp. 226-229. ISBN 2-9524104-0-2Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas.