Chastèlperron

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Chastèlperron
Châtelperron
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 46° 23′ 59″ N, 3° 38′ 14″ E
Superfícia 20,8 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
352 m
234 m
Geografia politica
Region istorica Borbonés Escut de Borbonés
Estat França
Region
84
Auvèrnhe Ròse Aups
Departament
3
Alèir
Arrondiment Vichèi
Canton Jaligny-sur-Besbre
Intercom
240300640
Val de Bresbre Sologne Bourbonnaise
Cònsol André Ratinier (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici (en francés)
Còde postal 03220
Còde INSEE 03067

Chastèlperron (Châtelperron en francés) z-es 'na comuna de Barbonés situada dinc lo departament d'Alèir.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Lo primèir possessor conegut de la tèrra de Chastèlperron saguèt Guichard de Castro Petri que la reconeissiá detenir dau senhor de Beaujeu en 1132. En 1215, Estève, filh de Reinèir de Chastèl Perron, z-èra vassau dau senhor de Borbon.

En 1220, Vilhelmus de Castro Petri o Castropertis, z-èra senhor de Sant Leon, Vau Mas, Liernolles e Lenax.

En 1329, Chastèlperron saguèt restachat, per lo maridatge d'Isabèla de Chastèlperron a Robèrt Dauphin de Jaligny, a la tèrra de Jaligny. Demorará aitau entrò au començament dau sègle XV e, aprèp èstre estat quauques ans proprietat de Claude Montaigu, será vendut a Jacme I de Chabanas, senhor de La Paliça, lo 17 de mai de 1443, per «9 300 escuts d'aur vièlh».

Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

  • Bauma de las Fadas, que ne ven lo nom de Chastèlperronian, cultura arqueologica dau Paleolitic Superior.
  • Glèisa de Sant Pèire de Chastèlperron.
  • Chastèl de Chastèlperron.
  • Chastèl de Chassimpierre (sègles XV e XIX).
  • Las Escuras[1], maison fòrta de Joan lo Bon: vestigis de la chapèla e 'na pèira heraudica talhada amb las armas de Joan I de Borbon, aprèp son maridatge amb Joana de França, filha de Charles VII, e de Charles III, conestable de Borbon.
  • Demòras daus sègles XVIII e XIX (Les Gondeaux, Bellevue... ).
  • Peirèiras de marbre: lor espleita, començada a l'epòca romana, durèt entrò a 1924. Z-èran espleitadas a ciau dubèrt aus sites de «la lòtja granda», «lo colombèir», «la nautor nèira»[2]. S'utilizèt per la construccion de la façada dau teatre daus Champs Elisèus. Segon la tradicion locala, saguèt tanben emplegat per las chaladas dau còr de la catedrala de Nòstra Dòna de París e las colomnas de la glèisa de la Magdalena. L'autar màger e l'aigasenhau dinc la glèisa de Sant Pèire e lo monument aus mòrts de la comuna son tanben de marbre blanc de Chastèlperron. En 1925, se dubriguèt 'na peirèira de porfir nèir.

Galariá[modificar | Modificar lo còdi]


Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. La senhoriá de las Escuras s'esteniá sus Pontcharrau, la Torre dau Bòsc, Gincay, Brulle, l'Esparra, la Verneda, Plasença, Sauzat, la Vivère, Marcellange, Reray, Prat Bilhard.
  2. La Grande Loge, Le Colombier, Le Tureau noir.