Economia d'Indonesia
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Moneda | Ropia d'Indonesia | |||||||||||
| Organizacions de comèrci | OMC, ASEAN, APEC | |||||||||||
| PIB | US$ 1 033 miliards (2010) | |||||||||||
| reng PIB | 16ena granda[2] | |||||||||||
| creissença del PIB | 6% (2010) | |||||||||||
| PIB per cápita | 4.300 (2010) | |||||||||||
| PIB per sector | agricultura 16,5%, industria 46,4%, comèrci e servicis 37,1% (2010) | |||||||||||
| Inflacion | 5,1% (2010) | |||||||||||
| Populacion jol lindal de pauretat | 13,33% (2010) | |||||||||||
| Fòrça de trabalh | 116,5 milions (2010) | |||||||||||
| Fòrça de trabalh per ocupacion | agricultura 38,3%, industria 12,8%, comèrci e servicis 48,9% (2010) | |||||||||||
| Caumatge | 7,1% (2010) | |||||||||||
| Expòrts (US$) | 146,3 miliards (2010) | |||||||||||
| Partenaris | Japon 17,28%, Singapor 11,29%, Estats Units 10,81%, Republica Populara de China 7,62%, Corèa del Sud 5,53%, Índia 4,35%, Taiwan 4,11%, Malàisia 4,07%, (2009) | |||||||||||
| Produchs d'exportacion | {{{Produchs_exportats}}} | |||||||||||
| Impòrts (US$) | 111,1 miliards (2010) | |||||||||||
| Partenaris | Singapor 24,96%, Republica Populara de China 12,52%, Japon 8,92%, Malàisia 5,88%, Corèa del Sud 5,64%, Estats Units 4,88%, Tailàndia 4,45%, (2009) | |||||||||||
| Deute extèrne | US$ 196,1 miliards (2010) | |||||||||||
| Revenguts (US$) | 119,5 miliards | |||||||||||
| Despensas (US$) | 132,9 miliards (2010 | |||||||||||
Indonesia a resistit a la crisi financièra globala de manièra relativament tranquilla, a causa del motor principal de la siá creissença economica èsser la consomacion intèrna. La creissenta inversion realizada tant per investisseires locales quantes per estrangièrs, ajuda tanben a manténer la solida creissença. Malgrat la creissença de l'economia aver queigut dels mai de 6% lo 2007 e 2008 per 4,5% lo 2009, en 2010 tornèt al nivèl de 6%[1]. El país es un dels principals exportadors de petròli, estam e cauchó del mond. La màger part de la siá populacion contunha ligada a la agricultura de subsisténcia, a la pesca e a l'expleitacion forestièra.
