Economia d'Eslovènia
Economia d'Eslovènia | |
---|---|
Moneda | Euro |
Organizacions comercialas | OMC, Union Europèa, OCDE, OSCE |
Estadisticas[1] | |
PIB | USD 56,47 miliards (2009) |
Reng PIB | 87en [2] |
Creissença del PIB | -6,2% (2009) |
PIB per càpita | 28 200 (2009) |
PIB per sector | agricultura 2,3%, industria 30,5%, comèrci e servicis 67,2% (2009) |
Inflacion | 0,8%%(2009) |
IDH | cap d'informacions |
Populacion jol lindal de pauretat | 12,9% (2004) |
Fòrça de trabalh | 910 000 (2009) |
Fòrça de trabalh per ocupacion | agricultura 2,5%, industria 36%, comèrci e servicis 61,5% (2007) |
Caumatge | 9,4% (2009) |
Partenaris comercials[1] | |
Expòrts | 23,02 miliards (2009) |
Sòcis principals | Alemanha 18,2%, Itàlia 11,4%, Croàcia 8,1%, Àustria 7,3%, França 5,5%, Russia 4,7% (2008) |
Impòrts | 24,24 miliards (2009) |
Sòcis principals | Alemanha 17%, Itàlia 16,4%, Àustria 11,1%, França 4,6%, Croàcia 4,1% (2008) |
Finanças publicas[1] | |
Deute extèrne | US$ 53,2 miliards (2009) |
Revenguts | USD cap d'informacions |
Despensas | 23,54 miliards |
Abans la separacion de Iogoslavia, Eslovènia representava lo 23% del PIB iogoslau malgrat solament aver lo 8% de la populacion. Las exportacions èran un 15 % a l'exterior e un 30 % a la rèsta d'Iogoslavia. Segon d'informacions del PIB del 1971, lo 42 % d'aquel çò deviá a l'indústria, lo 19,5 % al comèrci, lo 11,5 % a l'agricultura e lo 8,4 % al bastiment. Uèi lo país es un modèl de succès economic e estabilitat per la region. Amb lo mès naut PIB per cápita de la Euròpa Centrala, lo país a una infrastructura excellenta, una fòrça de trabalh plan educat, e una ubicacion estrategica entre los Balcans e l'Euròpa Occidentala[1]. La privatizacion arriba dempuèi 2002, e l'economia a un dels nivèls mai nauts de contraròtle estatal de l'UE. Reformas estructuralas per melhorar l'ambient empresarial an permés un pauc mai de participacion estrangièra dins l'economia, e an ajudat a amendrir lo caumatge[1].
Nòtas & referéncias
[modificar | Modificar lo còdi]<references>