1887
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Ans : 1884 1885 1886 1887 1888 1889 1890 Decennis : Cronologia mesadièra : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : |
||||||||||||
Aquesta pagina concernís l'an 1887 del calendièr gregorian.
Eveniments [modificar]
Occitània [modificar]
França [modificar]
- 11 de genièr - Lo mètge Joseph Grancher defend lo tractament creat per Louis Pasteur contra la ràbia a l'Acadèmia Nacionala de Medecina de França.
- 27 de genièr - París (França): començan las òbras de la Torre Eiffel.
Euròpa [modificar]
- 4 de març - Gottlieb Daimler presenta la sieuna primièra automobila.
- 21 de junh - Celebracion del Jubilèu d'Aur del reinatge de Victoria del Reialme Unit.
- 26 de julhet - L. L. Zamenhof publica lo primièr libre en esperanto: Unua Libro
Mond [modificar]
- 20 de genièr - Començament d'una expedicion en Africa per Stanley e Stairs destinada a portar d'ajuda a Mehmed Emin Pasha.
- Abril - Partença de Bamako de l'expedicion de Binger en naut Nigèr e en Còsta d'Evòri (1887-1889).
- 6 de junh - Depaus de la marca Coca-cola als Estats Units.
- 1 d'octobre - Lo Reialme Unit ocupa Balochistan.
- 11 de novembre - Estats Units: a Chicago executan 4 obrièrs anarquistas que lutavan per la jornada de 8 oras.
- 31 de decembre - Lo govèrn de Colómbia signa un concordat amb la Glèisa Catolica Romana. Aquela signatura revèla l'orientacion nòva e conservadora de Colómbia : lo liberalisme e lo federalisme son pauc a pauc abandonats del temps que s’aumentan los poders presidencials.
- Iemèn - Adèn ven un protectorat anglés.
- Se crèa l'Union Indochina.
- Japon annèxa Iwo Jima.
Arts [modificar]
- 5 de febrièr - Primièra presentacion de l'opèra Otelo, de Giuseppe Verdi, a Milan, Itàlia.
Sciéncias e tecnicas [modificar]
- Descobèrta de l'electromagnetisme per Heinrich Hertz
Economia [modificar]
Naissenças [modificar]
- 28 de genièr - Arthur Rubinstein, pianista polonés (m.1987)
- 10 de febrièr - John Franklin Enders, scientific american, Prèmi Nobel de Fisiologia o Medecina (m.1985)
- 12 de febrièr - Edelmiro Julián Farrell, president d'Argentina (m. 1980)
- 5 de març - Heitor Villa-Lobos, compositor brasilièr (m.1959)
- 23 de març - Juan Gris, pintor espanhòl (m.1927)
- 10 d'abril - Bernardo Houssay, fisiologista argentin, Prèmi Nobel (m.1971)
- 31 de mai - Saint-John Perse, escrivan e diplomata francés, Prèmi Nobel de Literatura (m.1975)
- 7 de julhet - Marc Chagall, pintor rus (m.1985)
- 22 de julhet - Gustav Hertz, fisician alemand, Prèmi Nobel (m.1975)
- 28 de julhet - Marcel Duchamp, artista francés (Dadaisme) (m.1968)
- 8 d'agost - Shmuel Yosef Agnon, escrivan israelian, Prèmi Nobel (m. 1970)
- 12 d'agost - Erwin Schrödinger, fisician alemand, Prèmi Nobel (m.1961)
- 22 d'agost - Lutz Graf Schwerin von Krosigk, primièr ministre d'Alemanha (m. 1977)
- 1 de setembre - Blaise Cendrars, escrivan soís (m.1961)
- 13 de setembre - Lavoslav Ružička, quimista croat, Prèmi Nobel (m.1976)
- 5 d'octobre - René Cassin, jutge francés, Prèmi Nobel de la Patz (m.1975)
- 24 d'octobre - Victoria Eugenia de Battenberg, princessa britanica (m.1969)
- 31 d'octobre - Chiang Kai-shek, president de Taiwan (m.1975)
- 19 de novembre - James Batcheller Sumner, quimista american, Prèmi Nobel de Quimia (m.1955)
- 23 de novembre - Boris Karloff, actor britanic (m.1967)
Decèsses [modificar]
- 27 de febrièr - Aleksandr Borodin, compositor e quimista rus (n.1833)
- 8 de mai - Lorenzo Batlle y Grau, president d'Uruguai (n. 1810)
- 29 de julhet - Agostino Depretis, primièr ministre d'Itàlia (n. 1813)
- 17 d'octobre - Gustav Kirchhoff, fisician alemand (n.1824)
- Armand Duportal - fondator del jornal l'Emancipation (1848) (n. 1814)
