Saint-Jean-de-Beauregard

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Saint-Jean-de-Beauregard
Saint-Jean-de-Beauregard

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
[[Fichièr:Saint Jean de Beauregard Mairie.JPG|center|280px|border]]
L'otèl de vila.
[[Fichièr:Defautoc.png|75px|center]]
Armas
Geografia fisica
Occitania Map2.svg
geolocalizacion
Coordenadas 48° 40′ 11″ N, 2° 10′ 03″ E
Superfícia 3,97 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
169 m
100 m
Geografia politica
Estat França
Region
11
Illa de França Proposed flag of Île-de-France.svg
Departament
91
Essonne Armas d'Essonne
Arrondiment Palaiseau
Canton Montlhéry
Intercom
249100074
du Pays de Limours
Cònsol François Frontera (DVD) (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici Bellinagardinois (en francés)
Còde postal 91940
Còde INSEE 91560

Saint-Jean-de-Beauregard es una comuna francesa, situada dins lo departament d'Essonne e la region d'Illa de França.

Geografia[modificar | modificar la font]

Comunas vesinas[modificar | modificar la font]

Distanças e posicion relativa
Map pointer black.svgSaint-Jean-de-Beauregard
Comuna amb 24528 abitants (2000)Les Ulis (2,0km)
Comuna amb 615 abitants (2000)Janvry (2,1km)
Comuna amb 16411 abitants (2000)Orsay (4,1km)
Comuna amb 7736 abitants (2000)Marcoussis (5,4km)
Comuna amb 4723 abitants (2000)Nozay (5,5km)
Comuna amb 2174 abitants (2000)Villejust (5,5km)
Comuna amb 641 abitants (2000)Saint-Aubin (5,9km)


Istòria[modificar | modificar la font]

Partida eissida de l'article francés

L'istòria de Sants-Texans-de-Beauregard es ric, malgrat la pichona talha del pòble.

En 1162, Nantier de Orsay amb lo consentement de la siá filha, dona a la abbaye de las Vali de Cernay, tota la siá tèrra de la Bussière (grange als fraires), a carga pels religioses de lududes servir doas muids de blat.

Philippe Auguste confirma lo cinquen an de lo sieu regna 1183, la donation en aumosne facha al prieuré de Longpont, d'una porció de bòsc de Puja falconis, en lo fief del roy, #que lududes i aviá #èsser donat per Béatrice de Pierrefond.

Un primièr castèl existís jol nom de Montfaucon sus tèrras en avent apertengut als fraires del abbaye dels Vali de Cernay. La parròquia venguèt autonòma al XIVModèl:Ème sègle en se separant d'aquela de Sant Wandrille a Marcoussis ; se sona d'ara endavant Sant-Jean Baptiste.

François Dupoux, plaidejat al conselh del rei, ven senhor del endroit en 1612. Un nòu castèl (lo castèl actual) es alavetz bastit al luòc de las ruïnes de Montfaucon #qu'afrontava l'ancian castèl de Montlhéry. Lo nòu senhor dels luòcs demanda a Louis XIII la substitution del nom de Montfaucon, de sinistra reputacion, en Beauregard. Lo rei ordonne lo cambiament de nom del luòc de Sants-Texans-de-Monfaucon en Sants-Texans-de-Beauregard.

François Garnier, genet, se ret acquéreur del domeni en 1638. De contunh, lo domeni passa en las mans de Charles Doullet de Neufville, de contunh de Gabriel de Mehertin de Sant Pierre, de contunh en 1669 d'un conselhièr del Rei, Pèira de la Mosca.

  1. Cent ans mai tard lo castèl a vendut a Laurent Charron, Receveur general dels Domenis e Bòsques de la généralité de París (1678-1751). Françoise Matagon, La siá veusa, rèsta sola mèstra del domeni. En abitant carrièra Santa-Avoye a París, ne fa lo sieu ostal de campanha. Defalleix En 1768 e los sieus fils unics, Laurent Charron (bapt. 1706) defalleix a lo sieu torn l'an seguent. Lo castèl e domeni tòrna a la tresena filha d'aquel darrièr, Françoise-Mélanie Charron, esposa de Victor-Amédée de Auberjon, comte de Murinais, brigadier, maréchal de camp, chevalier del òrdre de Sant-Louis. Lo parc evoluciona timidement alavetz cap a la mòda anglesa. Lo castèl a legat en 1866 al Sr. Quatresolz De Marolles, de contunh en 1879 lo comte pòrti de contunh de Caraman crompa lo domeni. Los proprietaris actuales fan partida de la familha de Caraman.
Tèxte originau de l'article francés

L'histoire de Saint-Jean-de-Beauregard est riche, malgré la petite taille du village.

En 1162, Nantier d'Orsay avec le consentement de sa fille, donne à l'abbaye des Vaux de Cernay, toute sa terre de la Bussière (grange aux moines), à charge par les religieux de lui servir deux muids de blé.

Philippe Auguste confirme la cinquième année de son règne 1183, la donation en aumosne faite au prieuré de Longpont, d'une portion de bois de Monte falconis, dans le fief du roy, qui lui avait été donné par Béatrice de Pierrefond.

Un premier château existe sous le nom de Montfaucon sur des terres ayant appartenu aux moines de l'abbaye des Vaux de Cernay. La paroisse va devenir autonome au XIVModèl:Ème siècle en se séparant de celle de Saint Wandrille à Marcoussis ; elle s'appelle désormais Saint-Jean Baptiste.

François Dupoux, avocat au conseil du roi, devient seigneur de l'endroit en 1612. Un nouveau château (le château actuel) est alors construit à la place des ruines de Montfaucon qui faisait face à l'ancien château de Montlhéry. Le nouveau seigneur des lieux demande à Louis XIII la substitution du nom de Montfaucon, de sinistre renommée, en Beauregard. Le roi ordonne le changement de nom du lieu de Saint-Jean-de-Monfaucon en Saint-Jean-de-Beauregard.

François Garnier, écuyer, se rend acquéreur du domaine en 1638. Ensuite, le domaine passe dans les mains de Charles Doullet de Neufville, puis de Gabriel de Mehertin de Saint Pierre, puis en 1669 d'un conseiller du Roi, Pierre de La Mouche.

Cent ans plus tard le château est vendu à Laurent Charron, Receveur général des Domaines et Forêts de la généralité de Paris (1678-1751). Françoise Matagon, sa veuve, reste seule maîtresse du domaine. Habitant rue Sainte-Avoye à Paris, elle en fait sa maison de campagne. Elle décède en 1768 et son fils unique, Laurent Charron (bapt. 1706) décède à son tour l'année suivante. Le château et domaine revient à la troisième fille de ce dernier, Françoise-Mélanie Charron, épouse de Victor-Amédée d'Auberjon, comte de Murinais, brigadier, maréchal de camp, chevalier de l'ordre de Saint-Louis. Le parc évolue timidement alors vers la mode anglaise. Le château est légué en 1866 à M. Quatresolz de Marolles, puis en 1879 le comte puis duc de Caraman achète le domaine. Les propriétaires actuels font partie de la famille de Caraman.


Administracion[modificar | modificar la font]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 François Frontera (DVD)    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
Picto infobox character.png

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
212 212 214 234 167 187 180 190 201

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
211 204 234 215 199 230 222 238 227

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
211 223 196 180 190 198 177 189 192

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
206
226
224
237
265
283
275
275
277
2009 2010
277
280
278
281
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | modificar la font]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | modificar la font]

Véser tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]