Saclay

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Saclay
Saclay
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
[[Fichièr:|center|280px|border]]
L'otèl de vila.
[[Fichièr:|75px|center]]
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 48° 43′ 51″ N, 2° 10′ 21″ E
Superfícia 13,65 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
161 m
108 m
Geografia politica
Estat França
Region
11
Illa de França
Departament
91
Essonne Armas d'Essonne
Arrondiment Palaiseau
Canton Bièvres
Intercom
249100405
du Plateau de Saclay
Cònsol Christian Page (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici Saclaysien (en francés)
Còde postal 91400
Còde INSEE 91534

Saclay es una comuna francesa, situada dins lo departament d'Essonne e la region d'Illa de França.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas vesinas[modificar | Modificar lo còdi]

Distanças e posicion relativa
Distanças e posicion relativa
Saclay
Comuna amb 2004 abitants (2000)Vauhallan (2,3km)
Comuna amb 641 abitants (2000)Saint-Aubin (3,1km)
Comuna amb 16411 abitants (2000)Orsay (3,7km)


Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés

Dels drainages an #aver luòc dempuèi l'antiquitat e una granda ret hydraulique, los badinas, i i aguèt establit per alimenter las concas del parc de Versailles[1]. Aqueles dispositius an @dénommer la Ritz del Rei Sol.

La glèisa data del sègle xv.

En 1648, Louis XIV i #far creuser dels étangs ont se flueixen las aigas dels environs, e un canal #que lo condusit a Versailles.

Al sègle xviii sègle, 82 % del territòri es agricòla. A la separacion del camin de fèrre e de las vias de comunicacion, Saclay a pas pas #èsser ganhat per l'urbanizacion galopante.

Al sègle xix i i aviá dos distilleries[2].

En 1945, lo General de Gaulle decidís la creacion del Commissariat a l'energia atomica. Dempuèi 1947, lo bastiment del Centre CEA de Saclay comença. Lo architecte del centre es Auguste Perret. Lo centre d'estudis nucleares del CEA-Saclay compte a l'ora d'ara mai de 4 000 permanents (a frôlé los 10 000 permanents en los ans 1960).

En 1946, lo fòrt de Villeras, bastit en 1870, acuèlh lo centre de pròva de las propulseurs.

En 1995, la caissa nacionala militara de Seguretat sociala #desvolopar l'establiment de salut de la Martinière.

En 2011, Saclay es n'arriba de venir lo un dels mai grands povàses d'innovacion dins lo mond. Per o far viure, 84 000 investigadors auràn amassat en divèrsas universitats, de las grandas escòlas e una cinquantena d'entrepresas punteres.

Tèxte originau de l'article francés

Des drainages ont eu lieu depuis l'antiquité et un grand réseau hydraulique, les rigoles, y fut établi pour alimenter les bassins du parc de Versailles[3]. Ces dispositifs sont dénommés la Rivière du Roi Soleil.

La glèisa date du sègle xv.

En 1648, Louis XIV y fit creuser des étangs où s'écoulent les eaux des environs, et un canal qui les conduit à Versailles.

Au sègle xviii siècle, 82 % du territoire est agricole. À l'écart du chemin de fer et des voies de communication, Saclay n'a pas été gagné par l'urbanisation galopante.

Au sègle xix il y avait deux distilleries[2].

En 1945, le Général de Gaulle décide la création du Commissariat à l'énergie atomique. Dès 1947, la construction du Centre CEA de Saclay commence. L'architecte du centre est Auguste Perret. Le centre d'études nucléaires du CEA-Saclay compte actuellement plus de 4 000 permanents (il a frôlé les 10 000 permanents dans les années 1960).

En 1946, le fort de Villeras, construit en 1870, accueille le centre d'essai des propulseurs.

En 1995, la caisse nationale militaire de Sécurité sociale développa l'établissement de santé de La Martinière.

En 2011, Saclay est en passe de devenir l'un des plus grands pôles d'innovation au monde. Pour le faire vivre, 84 000 chercheurs seront réunis dans plusieurs universités, des grandes écoles et une cinquantaine d'entreprises de pointe.


Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Christian Page    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
443 413 372 360 324 345 303 352 354

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
318 378 369 410 514 472 580 532 485

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
562 423 413 485 506 512 617 617 1 059

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 666
1 991
2 037
1 865
2 894
2 883
3 003
3 013
3 016
2009 2010
3 052
3 106
3 241
3 312
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Cronologia del dispositiu hydraulique meses en marcha per alimenter las aigas de Versailles sul luòc oficial del castèl.
  2. 2,0 et 2,1 Diccionari istoric dels environs de París del mètge Ermete Pierotti Error de citacion : Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «D» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  3. Chronologie du dispositif hydraulique mis en place pour alimenter les eaux de Versailles sur le site officiel du château.