Pèrsa mejan

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Pèrsa mejan

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Parlat en Iran (Empèri Sassanida)
Familha lingüistica lengas indoeuropèas
 indoiranian
  iranian
   iranian de l'oèst
    iranian del sud-oèst
     pèrsa ancian
      pèrsa mejan
Estatut oficial
ISO 639-3 pal (en)

Lo pèrsa mejan es una lenga iraniana atudada que foguèt parlada dins l'Empèri Sassanida.

Classificacion[modificar | modificar la font]

Lo pèrsa mejan es una lenga iraniana de l'oèst. Es lo descendent del pèrsa ancian, atestat a partir del sègle III apC, quand los pèrsas fondèron l'Empèri sassanida. La lenga foguèt parlada dusqua après la casuda dels sassanidas dusqua los sègles VIII o X, epòca ont evoluèt per venir lo persan actual.

Documents de la lenga[modificar | modificar la font]

Lo pèrsa mejan es conegut per d'inscripcions reialas sassanidas, per d'òbras literàrias zoroastrianas e tamben per de manuscrits maniquèus. Aquestes foguèron descubèrts en Turkestan al començament del sègle XX, demest de tèxtes dins d'autras lengas, lo chinés, lo sogdian, lo part, lo khotanés[1].

Escritura[modificar | modificar la font]

Lo pèrsa mejan èra escrich amb doas escrituras. Los tèxtes zoroastrians utilizan un alfabet vengut de l'Avesta que nòta las vocalas. Al contrari los manuscrits maniquèus de Turkestan son redigits dins una escritura de tipe aramèu sens vocalizacion.

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Oranskij 1977, p. 69.

Fonts[modificar | modificar la font]

  • (fr) Iosif M. Oranskij, 1977, Les langues iraniennes, traduit per Joyce Blau, Institut d'études iraniennes de l'Université de la Sorbonne Nouvelle, documents et ouvrages de référence 1, París, Librairie C. Klincksieck.