Vejatz lo contengut

Xinjiang

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Xinjiang
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas

Vista de Xinjiang sus la mapa de China
Administracion
País Bandièra de la Republica populara de China China
Estatut Region autonòma
Capitala
Lengas oigor, cazac, ozbèc, xibe, oirat
OpenStreetMap .
Direccion relativa a la posicion
Continent
Situacion
Designacion provisòria
Constellacion
Tipe d'objècte
Còs astronomic parent
Còs astronomic filh
Luòc de descobèrta
Grop d'objèctes menors
Sequéncia de Hubble
Sul còrs astronomic
Companhon de
Tipe espectral
Tipe espectral
Fus orari
Situat sus una isla
Embocadura
Tipe de lac
Lacs sus lo riu
Grop de lacs
Situat sul lac
Afluents del lac
Emissari del lac
Bacin idrografic
Massís de montanhas
Tipe de montanha
Coordenadas
Arquitècte
Remplaçat per
Tipe de bastiment
Material
Mèstre d'òbra
Sistèma d'autorotas
Societat de mantenança
Pòl d'escambis
Linha ferroviària
Operator
Aligança ferroviària
Gara
Pista
Travèrsa
País
Compausanta de
Tipe de division administrativa
Exclava de
Enclava
Capitala
Cap d'estat
Regim politic
Cap de l'executiu
Representant del partit
Cap del govèrn
Assemblada
Moneda
Lenga oficiala
Imne
Frontalièr de
Embessonatge
Subdivisions
Membre de
Sant patron
Domeni internet
Còde ISO 3166-1 alfa-2
Còde ISO 3166-1 alfa-3
Còde ISO 3166-1
Còde ISO 3166-2
Còde AITA
Còde OACI
Còde FAA
Còde INSEE
Còde de comuna
Còde del catalòg
Còde CBS
Còde GNIS
Còde GNIS Antarctica
Còde NUTS
Còde dantai
Còde de comuna alemanda
Còde de districte alemand
Còde administratiu
Còde administratiu
Còde ISTAT
Còde de gara
Còde OKATO
Còde cadastral
Còde postal
Còde telefonic internacional
Prefix telefonic nacional
Còde d'imatriculacion
Geografia
Superfícia
 · Totala
 · % China
Classat en
km²
 %
Demografia
Populacion
 · Totala ()
 · % China
Classat en
ab.
 %
Densitat

Xinjiang (oigor: شىنجاڭ (Shinjang); chinés: 新疆|新疆; pinyin: Xīnjiāng; , oficialament Region Autonoma Xinjiang Oigor,[1] es una region autònoma de la Republica Populara de China dins lo nòrd oèst del país. Es la region ont demora lo pòble oigor. Conten aperaquí 22 millions d'abitants, amb 10 millions d' oigors, 10 millions de hans e tanben qualques minoritats (tatars, mongòls, cazac, tatjic...). Los Oigors que son un pòble turcofòn.

Lo Xinjiang es la província mas estenduda de China. S'espandís sus un territòri de 1 664 990 km². Es una region generalament secarosa mas las montanhas (Tianshan, Pamir...) reçaupon pro d'aiga per assegurar una agricultura sens irrigacion.

Evolucion demografica

[modificar | modificar lo còdi]

La província es une de las regions de China que coneís encara un creis demografic relativament important.

Taus de natalitatTaus de mortalitatCreis natural
Xinjiang15,32 ‰4,48 ‰10,84 ‰
China12,10 ‰7,15 ‰4,95 ‰

Situacion demografica en 2006[2].

La província es multietnica, sens que cap de grop detenga una majoritat absoluda.

Los oigors dominan lo sud e l'oèst de la província, los Chineses son majoritaris dins lo centre e las regions orientalas, mentre que los cazacs son majoritaris dins las partidas septentrionalas. Localament, d'autres pòbles detenon la majoritat (pamiris, oirats, quirguizes...). Los huis son de Chineses musulmans.

  •      Majoritat oigora
  •      Majoritat chinesa han
  •      Majoritat cazaca
  • Grops etnics de Xinjiang.
    根据2009年底人口抽查统计 [3]
    Nationalitats de ChinaPopulacionPercentage
    Oigors10,019,75846.42%
    Chineses Han8,416,86738.99%
    Cazacs1,514,8147.02%
    Chineses Hui980,3594.54%
    Quirguizes189,3090.88%
    Oirats
    Dongxiangs
    Daurs
    179,6150.83%
    Pamiris39,4930.21%
    Xibes42,7900.20%
    Manchós26,1950.11%
    Tujias15,7870.086%
    Ozbècs16,6690.066%
    Russes11,6720.048%
    Miaos7,0060.038%
    Tibetans6,1530.033%
    Zhuangs5,6420.031%
    Tatars4,8830.024%
    Salars3,7620.020%


    Las populacions de tradicion islamica (Oigors, Cazacs, Quirguizes...) representan gaireben 58% de la populacion. Lo demai es subretot compausat de populacions bodistas ( Chineses Han, Tibetans, Oirats) confucianistas e taoistas. I a tanben una minoritat crestiana ortodòxa originària de Russia ( mens de 0,1%). Totun, l'ateïsme oficial de China es seguit per una partida significativa de la populacion. I a tanben qualques convertits recents al cristianisme occidental (protestants o catolics).

    Los musulmans son sunnits de rite hanafi en general mas demest los Pamiris, los Quirguizes e los Cazacs se tròba tanben de Shiïts.

    1. Xinjang Uyĝur Aptonom Rayoni in SASM/GNC romanization
    2. China Statistical yearbook 2006
    3. .