Tectonica de las placas

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
exemple de tèxte
Mapa de las placas tectonicas terrèstras
Tectonic plates (surfaces are preserved)

La tectonica de las placas (var. tectonica dei/deras placas) (del latin tardiu tectonicus) es una teoria scientifica que descriu los movements a granda escala de la litosfèra terrèstra. La teoria es bastida sul concèpte ja ancian de la deriva dels continents, desvolopat pendent los primièrs decennis del sègle XX (que un dels pus famoses avocats èra Alfred Wegener), e foguèt acceptada per la majoritat de la comunitat geoscientifica quand lo concèpte d'expansion dels fons oceanics èra desvolopat a la fins dels ans 1950 e la debuta dels ans 1960.

La litosfèra es rompuda en çò que se ditz de placas tectonicas. Dins lo cas de la Tèrra, i a actualament sèt a uèit placas majoras e qualques placas menoras. Las placas litosfericas se mòvon dins l'astenosfèra. Aquestas placas se mòvon en relacion amb un autra dins tres tipes de limits de placas: convergent, o limit destructiu; divergent, tanben sonat centres d'expansion; e falha transformanta. Tèrratrems, activitat volcanica, ereccion de montanhas, e formacion de fossa oceanica se produson lo long d'aquestes limits de placas. Lo movement lateral relatiu de las placas varia, generalament entre 0 e 100 mm l'an. Las placas tectonicas son compausadas de dos tipes de litosfèra: la continentala pus espessa e l'oceanica pus prima. La part pus nauta es dita escòrça, sempre de dos tipes (continentala e oceanica). Aquò significa qu'una placa pòt èsser d'un, o de dos tipes. Un del punts màgers de la teoria es que la quantitat de superfícia de la placa (continentala e oceanica) que desapareis dins lo mantèl al long dels limits convergents per subduccion es mai o mens en equilibri amb l'escòrça nòva (oceanica) que s'es formada al long del limit divergent per expansion del fons oceanic.

Principis claus[modificar | modificar la font]

Las sisas extèrnas de la Tèrra son devesidas en litosfèra e astenosfèra. Aquò se basa sus las diferéncias de proprietats mecanicas e sus lo metòde de transferiment de calor. Mecanicament, la litosfèra es pus freja e pus rigida, mentre que l'astenosfèra es pus cauda e raja pus aisidament. En tèrmes de transferiment de calor, la litosfèra pèrd la calor per conduccion mentre que l'astenosfèra transferís la calor per conveccion. Aquesta division es pas de confondre amb la subdivision quimica d'aquestas meteissas sisas dins lo mantèl (que comprenon a l'encòp l'astenofèra e la part de mantèl de la litosfèra) e l'escòrça: un tròç de mantèl donat pòt èsser una part de la litosfèra o de l'astenosfèra a de moments diferents, en foncion de sa temperatura e de sa pression.

Lo principi clau de la tectonica de las placas es que la litosfèra es formada de placas distintas e separadas, que se mòvon sus una astenosfèra gaireben fluida. Lo movement de las placas atenh entre 10–40 mm/a (Dorsala mesoatlantica; aperaquí tant rapid coma la creissença de las onglas), e aperaquí 160 mm/a (Placa Nazca; velocitat de creis dels cabels)

Las placas tectonicas son formadas pel mantèl litosferic cobèrt per un o dos tipes d'escòrça: l'escòrça oceanica (nomenada dins los tèxts ancians sima de silici e magnesium) e l'escòrça continentala (sial de silici e alumini). L'espessor mejana de la litosfèra es generalament de 100 km (Turcotte e Schubert 2002); aquesta espessor es foncion de son edat: quora lo temps passa, se refreja e ven pus espessa. Coma se forma al nivèl d'un dorsala oceanica e desvia cap a l'exterior, son espessor es tanben foncion de la distància amb la dorsala oceanica que s'i formèt la litosfèra. Per aténher una distància representativa la litosfèra oceanica deu viatjar abans la subduccion, l'espessor varia doncas entre aperaquí 6 km al nivèl de la dorsala dusca mai de 100 km al nivèl de la zona de subduccion.