Euròpa (luna)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Pagina d'ajuda sus l'omonimia Pels articles omonims, vejatz Euròpa (omonimia).
Euròpa, vista per Galileo

Euròpa es un satellit naturau de Jupitèr.

Caracteristicas fisicas[modificar | modificar la font]

Euròpa es un satellit rocassós qu'a una forma quasi esferica amb un rai mejan de 1569 km e que fa partida dei gròs satellits dau Sistèma Solar. D'efèct, sa massa representa 0,8% de la massa terrèstra e son diamètre 24,5%. Coma la màger part dei satellits importants dau Sistèma Solar, sa densitat es situada entre lei planetas gigantas e lei planetas rocassosas amb una valor egala a 3,01. Aqueu satellit a tanben pas d'atmosfèra espessa.

Estructura intèrna[modificar | modificar la font]

Modèl d'estructura intèrna per Euròpa amb un nuclèu metallic, un mantèu de silicats e una crosta d'aiga.

Euròpa es un còrs diferenciat amb un nuclèu, un mantèu e una crosta. Lo nuclèu es probable compausat de fèrre e lo mantèu de silicats[1] [2]. La crosta seriá facha d'aiga. Se supausa la preséncia d'un ocean d'aiga salada liquida sota la superficia dau satellit[1]. Un modèl frequent imagina que lo jaç d'aiga se podriá devesir entre un jaç d'aiga gelada d'una autor compresa entre 10 e 30 km e un jaç d'aiga liquida d'un centenau de quilomètres d'espessor[3].

Geologia de la superficia[modificar | modificar la font]

La superficia d'Euròpa seriá plana car la planeta seriá tectonicament activa. Lo temps de la superficia seriá donc feble, situat entre 20 e 180 milions d'annadas[3]. Lei cratèrs d'impacte son donc rars sus Euròpa e lei formacions principalas visiblas son lei lineae e lei lenticulae.

Lei lineae son una ret de rais sornes situadas sus tota la superficia dau satellit. Semblan lei falhas e fracturas de la banquisa terrèstra. La largor maximala dei lineae es egala a 20 quilomètres. L'origina dei lineae seriá un criovolcanisme o lo gisclament de gueisèrs d'aiga frega que rompriá lei glaç de la superficia mostrant de glaç pus cauds[4]. Lo fenomèn podriá donc èsser similar ai dorsalas oceanicas terrèstras.

Lei lenticulae son d'estructuras circularas ambé de formas variadas coma de dòmas, de depressions o de tacas sornas. Serián associadas amb una chaminèia volcanica. Dins aquò, l'existéncia dei lenticulae podrián tanben èsser la consequéncia d'una interpretacion premeirenca d'imatges amb una resolucion febla de la sonda Galileo.

Geografia[modificar | modificar la font]

Atmosfèra[modificar | modificar la font]

Euròpa a una atmosfèra fòrça tèuna facha principalament de dioxigèn[5] [6]. La pression es environ 0,1 µPa[7]. Aqueu dioxigèn es produch per lo dissociacion dei glaç de la superficia bombardats per lo vent solar e lei particulas venent de Jupitèr[8]. Euròpa a tanben una ionosfèra tèuna[9].

Camp magnetic[modificar | modificar la font]

De mesuras de la sonda Galileo mostrèron l'existéncia d'un pichon camp magnetic causat per una interaccion ambé la magnetosfèra de Jupitèr. Pasmens, a l'ora d'ara, aqueu camp es mau conegut.

Orbita e rotacion[modificar | modificar la font]

Animacion mòstran Io, Euròpa e Ganimèdes

Euròpa orbita a l'entorn de Jupitèr en tres jorns e mièg a una distància mejana de 670 900 km en 3 d 13 h 14,6 min amb una excentricitat egala a 0,0101. Lo plan de sa trajectòria es clinat de 0,47° a respèct dau plan eqüatorial de la planeta. Coma per la màger part dei satellits dau Sistèma Solar, la rotacion d'Euròpa es sincròna. Es a dire que lei periòdes de rotacion dau satellit a l'entorn de son axe e a l'entorn de Jupitèr son identics. Enfin, l'orbita d'Euròpa mòstra doas resonàncias amb Io (2:1) e Ganimèdes (1:2).

Observacion[modificar | modificar la font]

Recèrca e exploracion[modificar | modificar la font]

Recèrca ambé lei telescòpis terrèstres[modificar | modificar la font]

Exploracion espaciala[modificar | modificar la font]

Cultura[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. 1,0 1,1 NASA Profile, [1], 10 d'octòbre de 2010.
  2. Jeffrey S. Kargel, Jonathan Z. Kaye, James W. Head, III, et al. (2000). "Europa’s Crust and Ocean: Origin, Composition, and the Prospects for Life". Icarus 148: 226 –265.
  3. 3,0 3,1 Schenk, Paul M.; Chapman, Clark R.; Zahnle, Kevin; and Moore, Jeffrey M.; Chapter 18: Ages and Interiors: the Cratering Record of the Galilean Satellites, in Jupiter: The Planet, Satellites and Magnetosphere, Cambridge University Press, 2004
  4. Figueredo, Patricio H.; and Greeley, Ronald (2003).
  5. Hall, Doyle T.; et al.; Detection of an oxygen atmosphere on Jupiter's moon Europa, Nature, Vol. 373 (23 February 1995), pp. 677–679.
  6. Savage, Donald; Jones, Tammy; and Villard, Ray (1995-02-23). "Hubble Finds Oxygen Atmosphere on Europa". Project Galileo. NASA, Jet Propulsion Laboratory.
  7. McGrath (2009). "Atmosphere of Europa". In Pappalardo, Robert T.; McKinnon, William B.; and Khurana, Krishan K.. Europa. University of Arizona Press.
  8. Johnson, Robert E.; Lanzerotti, Louis J.; and Brown, Walter L. (1982). "Planetary applications of ion induced erosion of condensed-gas frosts".
  9. Kliore, Arvydas J.; Hinson, D. P.; Flasar, F. Michael; Nagy, Andrew F.; Cravens, Thomas E. (July 1997). "The Ionosphere of Europa from Galileo Radio Occultations". Science 277 (5324): 355–358.


Sistèma Solar (estela : lo Solelh)
Solar System XXVII.png
Planetas :  Mercuri · Vènus · Tèrra · Mart · Jupitèr · Saturne · Uranus · Neptun
Planetas nanas :  Cères · Pluton · Èris
Pichons còrses :  Asteroïdes · Cencha d'asteroïdes · Cometas · Cencha de Kuiper · Objèctes eparses · Nívol d'Oort
Satellits :  T (1) Luna · M  (2) Fòbos Deimos · J  (63) Io Euròpa Ganimèdes Callisto... ·
S   (62) Titan Rhea Mimas Enceladus Tethys Dione...  · U (27)  Miranda Ariel Umbriel Titània Oberó... · N (13) Triton...
Vejatz tanben la lista d'objèctes celèstes del Sistèma Solar · La galariá del Sistèma Solar