Os Lusíadas

Os Lusíadas o Los Lusiades es una òbra poetica de l'escrivan Luís Vaz de Camões, considerada l'epopèia portuguesa mairala. Probablament terminada en 1556, foguèt publicada pel primièr còp en 1572 tres ans aprèp lo retorn del seu autor d'Índia.

Coma l'Iliada o l'Odissèa per la Grècia Antica o l’Eneïda per Roma, Los Lusiades es una òbra destinada a contar e glorificar la naissença e lo destin de la nacion e de l’Empèri Portugués.

Estructura

Estructura extèrna

Os Lusíadas es constituida per dètz partidas, nomenadas cants;
- cada cant ten un nombre variable d'estròfas (en mejana, 110);
  - las estròfas son compausadas de uèit vèrses (octavas); la rima es crosada dins los sièis primièrs vèrses e doas platas de forma AB AB AB CC (fòrça caracteristic de l'estil de Camões).
    - cada vèrs (8 816 en tot) es constituit per dètz sillabas metricas (decasillabe), en sa majoritat eroïcas (accentuat sus la seisena e desena sillabas).

Coma totes los tèxtes de la Renaissença Os Lusíadas podiá pas escapar a l'estetica grèga que donava una importància particulara al nombre d'aur. Atal, lo climax del raconte, l'arribada en Índia, foguèt plaçat al punt que devesís l'òbra segon la proporcion daurada.

Estructura intèrna

Aquela òbra se presenta coma una epopèia classica devesida en quatre partidas:

Proposicion - introduccion, presentacion dels eveniments e dels eròis (estròfas 1 a 3 del Cant I);
Invocacion - lo poèta invoca las Tágides ninfas de Tage e las prèga l'inspiracion per escriure (estròfas 4 e 5 del Cant I);
Dedicacion - lo poèta dedica l'òbra al rei D. Sebastião (estròfas 6 a 18 del Cant I);
Raconta - la raconta del viatge, in medias res, debuta en plan viatge de Vasco de Gama, puèi torna sus tot çò que precediguèt, dempuèi sus las originas de l'Istòria de Portugal fins al moment present, abans de seguir cronologicament.

Fin finala, i a un epilòg per conclure l'òbra (estròfas 145 a 156 del Cant X).

L'òbras evolua dins de plans diferents amb cadun la seuna cronologia e lo seu espaci

Plan del Viatge - ont se tracta del viatge de la descobèrta de la rota maritima fins a Índia de Vasco da Gama e dels seus marins;
Plan de l'Istòria de Portugal;
Plan del Poèta - Camões evòca sa meteissa admiracion del pòble e dels eròis portugueses;
Plan de la Mitologia - son descridas las influéncias e las intervencions dels dieus de la mitologia grecoromana dins l'accion dels eròis.

Avis del Sant Ofici

L'epopèia pus autentica es un cant de la construccion d'una nacion amb l'ajuda dels Dieus o de las divessas. Os Lusíadas, coma ja l'Eneïda, es una epopèia modèrna, ont lo meravilhós se passa pas dins un artifici necessari, mas unicament literari. A fe en lo Dieu unic crestian se vei per tota l'òbra.

Se pòt pas pensar a una eresiá, en temps de Contra-Reforma, coma o pròva la non censura de l'Inquisicion.

Pasmens, la preséncia d'aqueles dieus ocupa una plaça importanta dins lo poèma. Son las seunas intrigas que ligan los episòdis de l'epopèia e a las seunas intervencions deus ex machina que permet d'explicar los eveniments inesperats del viatge aquí contats.

Tema

L'eròi

Coma lo títol o indica, l'eròi d'aquela epopèia es collectiu, los Lusíadas, o los filhs de Lusus, es a dire los portugueses. Dins las primièras estròfas del discors de Jupitèr dins lo concili dels dieus olimpics, que dobrís la partida narrativa, mòstra lo caractèr laudatiu de l'autor.

Lo rei dels dieus afirma que dempuèi Viriatus e Sertorius, lo destin (fatum que balhèt fado) dels valents portugueses se realizèt faches tan glorioses que faguèron oblidar aqueles dels empèris precedents (Assirians, Persans, Grècs e Romans).

L'Istòria de Portugal o atèsta, aprèp las lutas successivas e victoriosas contra los moros e los castelhans, mòstra coma un país tan pichon descobrís de mondes novèls e impausa la seuna lei dins lo concèrt de las nacions.

Fin finala del poèma arriba l'episòdi de l'Illa de las Amores, recompensa fictiva del gloriós caminament portugués per lo temps. Atal se confirma la crenta de Bacus que los seus espleches de conquista son despassats per aqueles dels portugueses.

Camões dediquèt sa primièra òbra al rei D. Sebastião de Portugal. Los faches inedits de las descòbertas portuguesas e l'arribada en Índia, foguèron sens dobtes motius determinants, qu'ambicionava ja, de redigir l'epopèia portuguesa.

I aviá ja un sentiment d'ufan e d'audàcia dins lo pòble portugués. Navegadors e capitanis foguèron eròis recents de la pichona nacion, òmes capables d'extraordinaris espleches, coma lo «Castro forte» (lo vicerei D. João de Castro), defuntat pauc ans abans lo poèta.

Es subretot a Vasco da Gama que se deviá la descobèrta de la rota cap a Índia dins un viatge dificil e amb pichonas probabilitats de succès, e que venquèt fòrça batalhas contra reialmes musulmans en tèrras ostilas pels crestians. Aquel viatge epic foguèt atal utilizat coma istòria centrala de l'òbra.

La crosada contra lo moro

Lo poèma se pòt legir dins la perspectiva de la crosada, ja anciana, contra «los moros» que tornèt actual per de faches recents. Las lutas amb Índia serián la seguida d'aquelas que ja foguèron menadas en Portugal e en Africa del Nòrd, dominant o abatent lo poder de l'Islam.

Lo "movement" de las descobèrtas arriba amb lo desir de combatre lo poderós Empèri Otoman que menaçava l'Euròpa crestiana, incapabla de véncer l'enemic dins una guèrra dobèrta. L'objectiu foguèt de far concurréncia comerciala amb los musulmans, al meteis temps far profièches e apaurir l'economia dels rivals. Mas tanben se pensava de trobar d'aliats als europèus dins las nòvas tèrras, qu'aurián pogut èsser espèr-el crestians, o almens convertits.^[1]

En 1571, l'aparenta invencibilitat del sultanat turc foguèt desmentida per la batalha de Lepant. Atal los otomans fin finala aguèron pas la supremacia en Mediterranèa. E lo comandant de las fòrças crestianas, Don Joan d'Àustria, filh bastard de l'emperador Carles Quint, lo grand paire de Sebastian de Portugal. Foguèt dins aquel contèxte d'exaltacion guerrièra que lo poèta contribuiguèt a incitar lo jove rei de Portugal a la conquista d'Africa, amb los efèctes desastroses que seguiguèron.

Contaires e sos discors

Cadun dels tipes de discors dins aquel poèma evidentas particularitats estilisticas concrètas. Dependent del subjècte que tractan, l'estil pòt èsser eroïc e exaltat, implorant, de planh e melancòni, umoristic, remiratiu.

Pintura de Vasco da Gama, protagonista major de *Os Lusíadas*, arribant en Índia

Os Lusíadas es una òbra narrativa, mas sos contaires son gaireben totjorn oradores que fan discorses grandiloquents: lo contaire principal, Camões, que comença dins un grand estil e torne prendre la paraula en vàrias ocasions; Vasco da Gama, reconegut coma capitani facond (eloquent); Jupitèr, que tanben pren la paraula en divèrsas ocasions; Paulo da Gama (Canto VIII, estròfas 2 a 42); El Velho do Restelo (Canto IV, estròfas 95 a 104); Tètis; la Sirena que profetiza al son de la musica (Canto X, estròfas 10 a 74), etc.

Dins las Invocacions, quant lo poèta demanda a las Tagidas (divessas de Tage) «un parlar fòrt e sublimat, un estil eloquent e fluid», per oposicion a l'estil de poesia lirica, un «vèrs umil», un ton semblant a «tuba armoniós e bellicós» (trompeta de guèrra) digne dels «faches de lor famosa Gent» (celèbre gent del Tage, los portugueses).

I a dins Os Lusíadas divèrs moments lirics. Es lo cas de la partida iniciala del episòdi de Linda Inês (Canto III, estròfas 120 a 135), dins la partida finala de l'episòdi d'Adamastor (Canto V, estròfas 37 a 60), de l'encontra dins l'Illa de las Amores (Canto IX).

La fe e los apèls als Dieus tenon una preséncia fòrta dins l'òbra. Per de còps, en moments dificils, Vasco da Gama se repend en preguièra: a Mombaça (Canto II). Son tanben preguièras las invocacions del poèta a las Tagidas, a Caliope (Canto III, estròfas 1 e 2 e Canto X, estròfa 8), a las ninfas de Tage e del riu Mondego (Canto VII]]).

Descripcion de la narracion

Modèl:Revelações sobre o enredo

Cant I

Dempuèi la Proposicion, l'Invocacion e la Dedicacion]], comença l'accion in medias res amb la flòta de Vasco da Gama ja dins Ocean Indian, mas abans d'arribar en Índia (estròfa 19).

Lo concili dels dieus

Ont es convocat lo Concili dels dieus per decidir se los portugueses devon o pas conseguir aténher lo seu destin. Jupitèr afirma que si, perque per aquò son predestinats.

Bacus es pas d'acòrdi perque, s'aquò es premit, las seunas conquistas seràn despassadas per aquel pòble. Mas Vènus vei los portugueses coma eretièrs dels seus aimats romans.

Lo poderós Mars s'impausa dins la disputa. Lo rei dels dieus acòrda e acaba lo reconcílii.

A l'illa de Moçambic e lo pilòt moro

L'accion se torna alara cap a la flòta lusitana, qu'arriba a illa de Moçambic. Son aculhits per de musulmans que, intimidats pel poder bellicós de las naus, lor prometon un pilòt per anar en Índia. Mas las intencions vertadièras d'aquel son de destruire los portugueses. L'inspiracion del sobeiran moro ven de Bacus.

La primièra estrategia es d'atacar los marins. Mas, prudents, arriban armats e prenon possession de la vila. Lo regidor se rend e ofrís alara un pilòt que los condusís per las tèrras enemicas, aquí es ma segonda estrategia del dieu del vin.

Dos còps lo pilòt indica bons pòrts: una tèrra de crestians e una autra ont crestians e musulmans vivián amassa. Vasco da Gama se fisa del pilòt. Mas Vènus, vesent que, en aquelas tèrras musulmanas, se podiá vencre los portugueses, desvia la flòta amb de vents contraris. Lo primièr pòrt es despassat; lo segond es Mombaça. E lo cant s'acaba amb doas estròfas plenas de suspens.

Cant II

Emboscada de Mombaça

Lo rei de Mombaça manda un messatgièr per prometre bon acuèlh, mas amb l'intencion de montar una emboscada. Vasco da Gama. Los moros e Bacus conselhan la dintrada a Mombaça. Mas Vènus interferís un còp de mai, e amb l'ajuda de las Nereidas enebís la dintrada de las naus portuguesas.

Vènus sedusís Jupitèr amb sa belesa per qu'aquel alunhe los dangièrs de l'expedicion. Lo rei dels dieus envia Mercuri per avisar Vasco da Gama de l'existéncia de Melinde, ont encontrarà un rei just e bon, que fornirà tot çò necessari.

Arribada a Melinde

Aprèp l'interrogatori dels prisonièrs faches a Mombaça, se confirma la bona novèla sul reialme de Melinde. La flòta se dirigís cap ala e es ben recebuda. Aquò es un episòdi vertadièr plan segur arrangat. D'una granda riquesa descritiva, se conseguís "veire" Melinde e sos abitants, coma se presentan a l'armada portuguesa, la recepcion las reaccions, e coma se fa lo contacte diplomatic.

Lo rei de Melinde ofrís viures, municions e un pilòt per Índia. Es l'ocasion per Vasco da Gama a bòrd del la nau capitana de contar a aquel la geografia e l'istòria de Portugal e de sos abitants e dempuèi son viatge.

Cant III

Aprèp una invocacion del poèta a Caliope, Vasco da Gama explica la geografia d'Euròpa e la situacion de Portugal dins lo continent (estròfas 6 a 20), «gaireben cima de la tèsta De tota Euròpa».

Comença alara la raconta de l'Istòria de Portugal. De Lusus a Viriatus, passant per lo rei D. Afonso VI de Leão e Castela, D. Teresa e lo conte D. Henrique. Seguís la luta de D. Afonso Henriques per l'Independéncia de Portugal.

Egas Moniz

Dins aquel episòdi (estròfas 35 a 41) conta l'istòria del Egas Moniz, preceptor de D. Afonso Henriques.

Batalha de Ourique

*El Miracle de* Ourique' **de Domingos Sequeira, òli sus tela (1793)**

dempuèi (estròfas 42 a 54) conta la legenda de batalha de ''Ourique'', ont lo fondador de Portugal venç sol cinc reis moros aprèp la vision de Crist. Per aquò pinta los cinc escuts e las trenta pèças sus la bandièra de Portugal.

La descripcion de las conquistas del rei Afonso continua (estròfas 55 a 68) en ritme accelerat: Leiria, Arronches, Santarém, Mafra, Sintra, Lisboa, Óbidos, Alenquer, Torres Vedras, Elvas, Moura, Serpa, Alcácer do Sal, Évora, Beja, Palmela, Sesimbra, Badajoz.

Dinastia de Borgonha

Dins aquela darrièra vila D. Afonso acaba per èsser encerclat per lo rei de Leão, e Camões introdusís son eretièr D. Sancho I, que se tròba dins aquel cant bellicós amassa amb son paire, e après sa mòrt (estròfas 83 e 84) coma rei.

Seguís los autres reis de la dinastia de Borgonha que va arribar los episòdis pus celèbres d'Os Lusíadas: aqueles de Maria de Portugal (1313), la Batalha do Salado, e Inês de Castro.

Inês de Castro

L'ondada d'emocions continua dins aquel episòdi liricotragic (estròfas 118 a 135), benlèu lo pus conegut d'Os Lusíadas.

D. Inês e D. Pedro son los amantes tragics per excelléncia. Lo seu amor es illicit, enebit pels poders.

D. Afonso IV pretend casar o filh que, apaissonat per Inês, recusa. La solucion es de l'eliminar. Menada en preséncia del rei, implora per salvar sa vida, per poder cridar sos filhs. Còrfond lo vièlh sobeiran, mas los conselhièrs e lo pòble exigisson la mòrt. E atal la fragila e bèla apassionada es assassinada.

D. Fernando

Dempuèi la venjança de D. Pedro, lo crudèl, es presentat lo flac D. Fernando, responsable de la pèrda de gaireben tot lo reialme e de las crisis seguentas.

Interpretant aquelas crisis coma consequéncia o castig de l'amor del rei per Leonor Teles.

Cant IV

Vasco da Gama contunha lo raconte de l'istòria de Portugal. Parla alara de la Dinastia d'Avís, dempuèi la Revolucion de 1383-85, fins al reialme de Manuel I, ont son armada partís cap a Índia.

Batalha de Aljubarrota

La raconta de la revolucion de 1383-85 es dividida en doas partidas: la revòlta del pòble per apujar lo pretendent portugués (estròfas 1 a 23), e la Batalha d'Aljubarrota (estròfas 24 a 44). Dos eròis partejan la glòria d'aqueles episòdis: lo reial D. João e lo guerrièr D. Nuno Álvares Pereira.

Camões fa l'elògi dels patriòtas que defendèron l'independéncia, que sián umils o poderós, sens paur de morir per la causa portuguesa. Critica amarament los que se juntèron al partit castelhan.

Los actes de João I de Portugal son tanben cantats de forma fòrça epica, rapelant Ajax de l'Iliada. Son coratge salva la batalha. .

Mas fin finala al delà d'una batalha sanguinària, lo poèta daissa a opinion de qualqu'un que malditz la guèrra, que per la seuna cobesença los poderoses lançan tanta gent cap a la mòrt, daissant tantas maires e esposas sens marits e filhs.

Expansion portuguesa

Amb la patz, las atencions del reialme se torna cap a Marròc e al mar amb D. Duarte e D. Fernando, e dempuèi D. Afonso V.

Dempuèi lo viatge de Pêro da Covilhã e Afonso de Paiva, arriba la contda dels preparatius del viatge cap a Índia, desir que D. João II capitèt pas a realizar abans de morir e que concertèt D. Manuel, a que los rius Inde e Ganges li apareguèron en sòmi, profetizant las futuras glòrias en Orient.

Lo vièlh del Restelo

Lo cant termina amb la partida de l'armada. Quand dison adieu-siatz a sas familhas sus la plaja de Belém, los navegadors son susprés per las paraulas d'un vièlh. (estròfas 94 a 104).

Aquel personatge es la representacion de la contestacion de l'epòca contra las aventuras de las descobèrtas. D'unes pensavan qu'èra pur orgulh e simplament suicidi de temptar aquestes projèctes de navegar al luènh; una pèrda de ressorsas e d'òmes, que mancaràn per la luta contra los enemics moros o per la defensa del reialme contra una eventuala invasion castelhana.

L'episòdi dintrèt dins l'imaginari portugués. L'expression significa uèi en portugués conservatisme, o marrit auguri, la marrida volontat e a lo manca d'esperit d'aventura, fàcia a de projèctes originals qu'exigisson audàcia e còst de ressorsas.

Cant V

Vasco da Gama conta alara coma foguèt lo viatge de l'armada, de Lisbona a Melinde. Es lo recit de la granda aventura maritima, ont los marins observèron meravilhats o inquiets la còsta d'Africa, la Crotz del Sud dins los cèls desconegut del nòu emisfèri, lo Fuòc de sant Elme e la Tromba d'aiga, e afrontèron dangièrs e obstacles enòrmes coma a l'ostilitat dels natius, la furia d'un mostre, lo sofriment e la mòrt provocats per l'escorbut.

Fernão Veloso

Sus las còstas africanas, los portugueses dintran en contacte amb los pòbles natius. Aquel aventurièr (estròfas 30 a 36), invitat a conéisser sus aldeia, acompanha tranquil los òstes. Mas, percep las intencions assassinas d'aqueles.

Es un episòdi tanben umoristic, sus la vanaglòria del portugués. Dempuèi una escaramossa per lo salvar, los companhs se trufan de son evasion precipitada.

L'Adamastor

Se pòt considerar tres partidas dins l'episòdi de l'Adamastor: la primièra es una teofania (estròfas 37 a 40). Arribant al Cap de las Tormentas en plena tempèsta, los marins encontran lo titan.

L'espectacle es enfachinant, grandós, esglasiant. Aquel demidieu malefic, encarnament dels dangièrs de la riscada traversada, apareis jos la forma d'un nivolàs negre, que surgís rasant sus los caps dels navegadors. Mas pus susprenent encara es l'orquestracion que la mar fa amb aquel element aerian «Bramant, la mar de luènh ronca, Coma o fariá dins lo void un ròc quin que siá.».

Alara comença la segonda partida de l'episòdi (estròfas 41 a 48), una prolepse. Lo Adamastor parla e, coma un oracule, vaticina lo destin crudèl qu'espera qualques uns dels navegadors. Es un biais intelligent del poèta del sègle XVI de parlar d'eveniments del passat, mas que seriá futurs per lo navegador que fa la contada.

Fin finala arriba una eglòga marina (estròfas 49 a 59), que obeís a un debanament comun de fòrça composicions liricas de Camões: l'amor (d'Adamastor per Tetis), la separacion forçada, la traïson, lo planh per lo sòm frustrat.

Despassant l'obstacle, los navegadors alara afrontan la sofrença, particularament l'escorbut, dins un clima inabitual. Aprèp un acuèlh coral dels pòbles d'Africa del Sud, la malcòr tanben aumenta per pas aver de novèlas sus Índia. Fins que, dempuèi Moçambic e Mombaça, lo raconte s'acaba amb la jòia de l'arribada a Melinde.

Lo cant se termina amb l'admiracion dels de Melinde per tota l'epopèia portuguesa, e la censura del poèta per l'analfabetisme de sos compatriòtas. Per la boca de Vasco da Gama conta coma los poderoses del monde, especialament grècs e romans, aimèron las letras. E se planh que sos contemporanèus mesprèsan la lenga, la poesia e lo cantar e lo lausar dels eròis e pòbles.

Cant VI

Termina la raconta de Vasco da Gama, e las festivitats dels de Melinde, l'armada se va, guidada per un pilòt que la deurà guidar fins a Calcuta.

Bacus, vesent que los portugueses son prèp d'arribar a Índia, es resolgut a demandar l'ajuda a Neptun, que convòca un concili dels dieus marins. La decision es opausada a aquela dels dieus olimpics, e atal ordenan a Eòle que sofle los vents per far afondar la flòta.

Los dotze d'Anglatèrra

Entretemps, los marins tuan inchalhents lo temps escotant Fernão Veloso contar l'episòdi legendari e cavaleirós de 'Los dotze d'Anglatèrra (estròfas 43 a 69):

Dins los temps de D. João I, dotze cavalièrs angleses ofensèron l'onor de dotze damas anglesas, es lançat lo desfís per las defendre. Aqueles foguèron d'òmes poderoses, i aviá pas de compatriòtas qu'ausèron los afrontar. Atal, lo duc de Lencastre lança un apèl a son gendre, rei de Portugal.

En reposta, s'arman immediatament dotze cavalièrs portugueses en partença de Porto cap a Anglatèrra. Mas solament onze embarcan. Lo dotzen es Álvaro Gonçalves Coutinho, o Magriço (defensor de damas), que resòlv anar en primièr a tèrra fins en Flandra. Dempuèi d'aventuras, arriba sus plaça de la justa al moment precís de començar e, coma amb son ajuda, totes los cavalièrs angleses son vencuts, salvant atal l'onor de las damas ofensadas.

La tempèsta

L'istòria de Velosus es interrompuda amb la tempèsta provocada per los dieus marins (estròfas 70 a 84). Es una descripcion dramatica per lo que viu de situacions parièras e coneis lo girgon nautic: los vents, l'ondada, los masts partits, las naus destrempadas, los crits dels marins, fólzers e trons.

En veire sas embarcacions gaireben perdudas, Vasco da Gama fa una preguièra a Dieu. Un còp de mai, es Vènus qu'ajuda los portugueses, demandant a las ninfas de seduire los vents per que se calmen. La tempèsta alara dispersada, l'armada arriba en vista de Calcuta e lo capitani merceja la gràcia divina.

Lo cant se termina amb consideracions del poèta sus la valor de la fama e de la glòria conseguidas per los grands eveniments, e una critica de los que procura aquela e la fortuna per intriga e favor dels poderoses.

Canto VII

Aquel cant comença amb la comparason de las accions dels portugueses contra los musulmans, difusant lo cristianisme e fasent la guèrra santa, amb los conflictes intèrnes d'Euròpa (estròfas 2 a 15). Segond lo punt de vista de Camões, los reis e los nòbles de las autras nacions europèas se pèrdon en guèrras intestinas, sens glòrias e injustas. Los protestants alemands, franceses e lo anglicans renègan la vertadièra fe e afrontan lo poder crestian. Los italians son corromputs, lutant los uns contra los autres amb per unic objectiu del ganh personal. Al contrari, solament los portugueses, amb las pus nòblas intencions, lutan contra los moros e los turcs.

Quand acòsta a Calcuta, Vasco da Gama envia un messatgièr al sobeiran indian. Demest aquel nòu pòble, amb que conseguís pas parlar, encontra Monçaide, un moro ispanic d'Al-Andaluz parlan castelhan, que l'aculhís e li servís de traductor. Monçaide l'acompanha a la flòta e explica als portugueses un pauc de geografia, istòria, politica, religions e costumas d'Índia.

Lo capitani e Monçaide desbarcan e encontran lo Catual, un ministre que los acompanha prèp del Samorin (estròfas 43 a 65). La descripcion de çò que los portugueses vêem es un exemple de la sociologia de la descòbertas e de l'interpretacion d'una cultura absoludament nòva.

Camões conta tanben un pauc de la seuna biografia e se lança dins un planh indignat del biais que sa patria lo tractèt, el que solament pretend cantar la glòria portuguesa (estròfas 78 a 87).

Cant VIII

Panèl istoric de Portugal

La descripcion (estròfas 1 a 42) comença amb Lusus, lo filh o companh de Bacus, dempuèi Viriato e Sertorius.

Aprèp venon de personatges istorics portugueses.

Tractat amb lo Samorin

Lo Samorin manda examinar los auguris. Lo Demòni los engana donant coma prevision que los portugueses vendràn per sometre tota Índia. Aquò es confirmat pels conselhièrs musulmans del sobeiran, que pendent la nuèit Bacus visitèt en sòmis, se fasent passar per Maomet, acusant los occidentals de piratariá e incitant a destruire la flòta.

Lo jorn seguent, lo Samorin deu decidir entre los avantatges economics del tractat amb los portugueses e las previsions catastroficas de la nuèit. Apelant Vasco da Gama, l'acusa d'èsser pirata sens patria. Lo navegador respond amb dignitat (estròfas 65 a 75), tornant afirmar las seunas intencions, e sortís de l'audiéncia amb autorizacion de comerçar.

Mas lo ministre indian, influenciat pels musulmans del reialme, pren lo capitani en ostatge, tempta de menar la flòta portuguesa pus prèp, e la prendre d'assaut. Quand aquela estrategia falha, cobejant lo benefici e crenhent lo castig de son sobeiran per aver desobesit a sos ordres, accèpta de trocar amb Vasco da Gama merças.

Canto IX

Lo Catual encara tempta de retardar los portugueses, enebissent lo comèrci, per donar lo temps qu'arribe una armada musulmana de la Mar Roja. Mas Monçaide, convertit alara al cristianisme, conseguís informar lo capitani portugués dels plans enemics, vendre merças e obtenir espècias.

L'Illa de las Amores

Alara la flòta torna en securitat en Portugal, Vènus demanda l'ajuda do son filh Cupidon per juntar las amors e ferir las nereidas amb las flèchas de l'amor. Amb las ninfas e Tetis jos aquela influéncia, abòrda una illa mistica.

Cant X

La profecia de la Sirena

Dempuèi aver contentar sos primièrs apetits, los marins arriban al palais de Tetis, ont lor es servit un banquet fastuós. Ont, la Sirena profetiza los expleites dels portugueses en Orient (estròfas 10 a 73). Un còp de mai, Camões utiliza l'artifici de la profecia per contar çò que se passèt entre 1498, l'annada de la descobèrta del camin maritim cap a Índia.

Son alara cantats los eròis e lo governadors d'Índia: Duarte Pacheco Pereira (estròfas 12 a 23), Francisco de Almeida e o son filh Lourenço de Almeida (26 a 38), Tristão da Cunha (39), Afonso de Albuquerque (40 a 49), Lopo Soares de Albergaria (50 e 51), Diogo Lopes de Sequeira (52), Duarte de Menezes e Vasco da Gama (53), Henrique de Menezes (54 e 55), Pêro Mascarenhas (56 a 58), Lopo Vaz de Sampaio (59), Heitor da Silveira (60), Nuno da Cunha (61), Garcia de Noronha e António da Silveira (62), Estêvão da Gama (62 e 63), Martim Afonso de Sousa (63 a 67), João de Castro e sos filhs Álvaro e Fernando (67 a 72) e João de Mascarenhas (69).

La maquina del monde

Terminant lo banquet, Tetis convida Gama per l'espectacle de la Maquina del Monde, l'espectacle unic de las esfèras celèstas de Ptolemèu (estròfas 77 a 144). Aquí se vei que l'engenh e las coneissenças de Camões sus la geografia, l'istòria, la mitologia, la religion, la guèrra, lo comportament uman e la navegacion, e l'astronomia (del sègle XVI, naturalamente).

Inclusas dins aquel episòdi encara i a d'autras "profecias" sus los portugueses; l'istòria dels miracles de Sant Tomé, evangelizator d'Índia (estròfas 108 a 118), amb una critica brèva mas riscada dels Jesuistas, estròfa 119; dins l'estròfa 128 una referéncia al naufragi de Camões, ont se salvèt en nadant amb Os Lusíadas, e una curiosa prevision que ditz que son òbra seriá pus famosa que sa vida afortunada).

Dempuèi, los portugueses tornan embarcar e arriban sens mai de problèmas a Lisbona, ont recebon las glòrias meritadas.

Epilòg

L'epopèia se termina amb un epilòg (estròfas 145 a 156), en que lo poèta planh un còp de mai las injustícias que lo Reialme li faguèt. Enfòrça la dedicacion de l'òbra al jove rei D. Sebastião e profèita, coma òme experimentat de la vida e de las coneissenças, per li donar de conselhs: que prenga conselh dels melhors, que govèrne amb justícia, que recompense solament e totjorn qual que merita, que lute amb bravesa e intelligéncia per espandir Portugal e la fe crestiana.

Referéncias e bibliografia

↑ Age of Discovery, 1400-1600, David Arnold, Routledge (2002) ISBN 0-415-27995-X

[1] Age of Discovery, 1400-1600, David Arnold, Routledge (2002) ISBN 0-415-27995-X

[1]