Cant

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Lo cant representa l'ensemble de la produccion de sons musicals amb l'ajuda de la votz. La persona que produtz lo cant es apelada cantaire o cantaira.

Lo cant resulta de l'accion del buf : l'aire es expulsat dels palmons per l'accion del diafragma, coma per una expiracion normala, e fa vibrar las còrdas vocalas. Lo son atal produch es puèi amplificat per las cavitats naturalas (nas, sinus, torax), e eventualament articulat per la lenga e los pòts per formar de sillabas.

En fach, lo cant fa apèl a totas las ressorsas del còrs uman : lo sistèma respiratòri es utilizat, mas tanben mantun muscle amb de foncions divèrsas, las del ventre, de l'esquina, del còl, de la cara. Es una de las activitats mai complètas que siá perque exigís una consciéncia del còrs sus totes aquestes plans. Se parla sovent d'un entraïnament musical e dins una cèrta mesura un entraïnament esportiu perque per facilitar lo trabalh de totes aquestes muscles, entre autres dobrir la via a l'aire que sortís del còrs e permetre als palmons de se dilatar al maximum, cal susvelhar sa postura. "La caissa toracica deu èsser dobèrta, las espatlas regetadas en rèire e la colomna vertebrala ben drecha." Mas per dessús tot, coma un entraïnament esportiu, lo cant "exigís un bon tonus muscular e nos obliga a melhorar nòtre igièna de vida - plan manjar, far d'exercici, defugir lo tabac e los excèsses d'alcòl, etc...- per far de progrèsses e los manténer."

Mas cantar es pas solament se servir de sa votz e de son còrs, es tanben interpretar, far partejar al public las emocions contengudas dins lo tèxt cantat : es en aquò que, en foncion dels genres musicals sollicitats, lo cant rejonh frequentament l'art de la scèna.

Articles annèxes[modificar | Modificar lo còdi]