Censura
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| BNFC | 1651 | |||||||||||
 |
Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Censura. | |||||||||||
La censura, eissit d'al latin censura, es la pretension de tota mena de contaròtle coercitiu o repressiu de la creacion o l'expression artistica, de l'expression de las idèas e del lor desvolopament amai la lor promocion, per totas menas de poders politics, autoritaris o pas, estatals o pas, exercit per de govèrns, d'institucions oficialas mas tanben per tot deteneire d'una parcèla de poder que se ne crei atal aver lo drech d'impausar als autres lo siu pròpri vejaire, que lo voldriá veire oficial.
Somari |
Domenis generals d'exercici [modificar]
Se pòt exercir a totes los nivèls de la societat e dins totes los domenis de l'activitat umana: arts, cultura, economia, vida associativa, vida politica, vida sociala... e ca etc.
Istòria generala de la censura [modificar]
citacions [modificar]
La censura en politica [modificar]
citacions [modificar]
La censura dins la vida sociala [modificar]
citacions [modificar]
La censura dins l' art [modificar]
citacions [modificar]
Citacions [modificar]
Bibliografia [modificar]
- Maxime Dury: La Censure, Publisud, París, 1995 (en francés)
- Enzo Sallustro: Storie del cinema italiano - Censure (film mai nati, proibiti,, perduti, ritrovati), obratge collectiu engulhat per l' autor editor, edicion de grand luxe, 285 pp (format subrebèl, amb iconografia de tria), Silvana editoriale, Milan, 2007 (en italian)... Una òbra remirabla, que molts païses deurián imitar per estudiar las malafachas de l' Anastasia dins lo domeni del cinèma... e totes autres maines possibles, natürlich...
Vejatz tanben [modificar]
Articles:
