Libertat (filosofia)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

La nocion de libertat ne cabís fòrça concèptes amai domenis de l'activitat umana.Ensajarem de ne definir los principals per apuèi estudiar çò que se passa quand justament aicesta libertat s'es avalida o n'existis pus gaire, entrepachada per mantuna rason, culturala, ideologica, politica o sociala.

Definicion[modificar | modificar la font]

Domenis del concèpte[modificar | modificar la font]

individual[modificar | modificar la font]

cultural[modificar | modificar la font]

religiós[modificar | modificar la font]

ideologic[modificar | modificar la font]

social[modificar | modificar la font]

Teorias de la libertat[modificar | modificar la font]

Filosofia[modificar | modificar la font]

Religion[modificar | modificar la font]

Ideologias[modificar | modificar la font]

Citacions[modificar | modificar la font]

l'Abséncia de libertat[modificar | modificar la font]

Teorias de la dependéncia[modificar | modificar la font]

Lo sucursalisme[modificar | modificar la font]

Lo sucursalisme designa la nocion de dependéncia d'una cultura, d'una lenga, d'una comunautat, d'un estat, d'una nacion, d'una etnia, d'un grop politic, d'un grop d'interès o de tota autra mena de grop uman o quitament d'un simple quidam o individú dins sas relacions amb lo poder politic o/e l'ideologia que los dominan. Per çò n'aclarar amai precisar, se n'engimbarem aiceste estudi subre la Teoria de la dependéncia que ja ne faguèt tant parlar, e escriure, amai perpensar, pensar, soscar, delatar... e chifrar.

Alargament del concèpte[modificar | modificar la font]

Ne resulta atal una situacion ipso facto d' inferioritat impausada e percebuda coma gaireben normala per aqueles que ne subisson l'accion, que ne patisson l'efècte, en los s'empachar atal d'agir per son pròpi compte, de prene sas pròpias decisions.

Se tracha alara d'una forma d'alienacion culturala, ideologica, politica e sociala mas tot parièr economica que lo filosòf e ideològ antilhés en Frantz Fanon, n'Ibrahim Fanon del siu nom d'òme liure e desliure, desliurat, emancipat e desalienat, entre molts autres teoricians del colonialisme, estudièt e espepissèt, se descrausselhèt, mai que tot dins sas òbras màgers:

citacions[modificar | modificar la font]

Los domenis del concèpte[modificar | modificar la font]

N'es doncas lo sucursalisme d'en primièr ideologic e/o politic mas ne pòt èsser tanben cultural, o lingüistic, çò es infeudacion mentala d'un individú o d'un pòble a una autra cultura o una autra lenga consideradas e/o percebudas coma superioras o de melhora realizacion sociala idem rentabilitat.


Idem s'agís de sucursalisme economic quand existís una preferéncia o semblapreferéncia dins las relacions comercialas o financièras intercomunautàrias, interregionalas, internacionalas e quitament planetàrias ont la posicion d'un dels partenaris o contractants es d'inferioritat objectiva e ligada a de relacions de dominant a dominat , relacions impausadas per l'actor dominant de dicha relacion.


Lo quite concèpte d' empèri o de poder imperial cabís dins aicesta nocion.

citacions[modificar | modificar la font]

Istòria del sucursalisme[modificar | modificar la font]

Citacions[modificar | modificar la font]

Bibliografia generala[modificar | modificar la font]

Wikisource logo suggestion - curved books.png

Teorias de la libertat[modificar | modificar la font]

Teorias de la dependéncia[modificar | modificar la font]

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

  • Loupe.svg

Articles:

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas & referéncias[modificar | modificar la font]

  1. veire Bibliografia Teorias de la dependéncia, çai-sus