Vejatz lo contengut

Aranés

Aguest article ei redigit en aranés.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Infotaula de lengaAranés
aranés Modifica el valor a Wikidata
LocutorsLocutors natius: ca. 2600[1]
ca. 2100 (2001)[1]
TipologiaSVO, Sillabica
Classificacion lingüistica
Estatut oficial
Oficial deCatalonha
AcadèmiaInstitut d'Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana[3]
Còdis lingüistics
Glottologaran1260 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere51-AAA-ff Modifica el valor a Wikidata
Linguist Listoci-ara Modifica el valor a Wikidata
IETFoc-gascon
Mapa

Er aranés (AFI: /araˈnes/) ei eth nom dera modalitat d'occitan (dialècte gascon), parlada ena Val d'Aran, en Catalonha.[4]

Aquer idiòma ei derivat deth gascon pirenèu que beneficie d'ua nòrma lingüistica en acòrd damb es trabalhs dera nòrma classica.[5][6][7]

Senhalizacion oficiau en aranés a Bossòst, Val d'Aran

Oficialitat der aranés

Damb era aprovacion dera Lei 16/1990, de 13 de junhsèga, sus eth règim especiau dera Val d’Aran, es era prumèra reconeishença der aranés de part dera administracion.[8] Era Lei 1/1998 de 7 de gèr, de politica lingüistica, en article 7, hè referéncia ara proteccion der aranés.

Eth dusau lòc, la Lei organica 6/2006, qu'aprova era reforma der Estatut d'Autonòmia de Catalonha, consistís un gran cambiament de normalizacion lingüistica, donques qu'era lengua occitana siguec oficiaument arreconeishuda en tota Catalonha.[9] Er article 6, punt 5, indica: «Era lengua occitana, denominada aranés en Aran, ei era lengua pròpria d’aguest territòri e ei oficiau en Catalonha, cossent damb çò qu’establissen aguest Estatut e es leis de normalizacion lingüistica.»[10]

Caracteristiques der aranés

Era separacion politica der aranés avó consequéncies sus era evolucion de la lenga, com ac muisha Aitor Carrera.[11]

Abantes d'aquera separacion, er aranés ère part deth gascon pirenenc que n'a es trets evolutiu a partir deth latin vulgar:

  • Pas de F latina a H: FERRUM> hèr
  • Queiguda de N intervocalica: FARINA> haria
  • Aparicion de A- protetica deuant de R iniciau, en tot doblar-se atau era R: ROTA> arròda
  • Evolucion de LL latina interiora o finau a TH: VITELLU> vedèth
  • LL intervocalica passe a R: BELLA> bèra
  • Cap de L finau de sillaba a U semivocau: SAL> sau
  • Metatèsi de –R: VENTRUM> vrente
  • Article pirenenc eth/era

Es sòns trets particulars son:

  • Era aspiracion dera H non se hè capmès en Aran (totun, se pòt encara sénter un shinhalon a Canejan e Bausen).
  • Prononciacion /a/ dera -a atòna finau (tret comun tamb es parlars de Luishon e de bères vaths de Bigòrra (Asun, Ador, etc) e, en Bearn, dera Hauta Vath deth Gave de Pau.
  • Eth /b/ intervocalic passa a /w/ grafiat u: deuant, víuer sauv Pujòlo. Aqueth biaish de prononciar ei frequent en gascon, mès la grafia la nòte tostemp v en gascon der estat francés.
  • Passatge en posicion finau deth diftong -ÈI a -È: tornarè deman. Qu'èi un tret frequent en grop sud-orientau deth gascon (Comenge, Coserans) e en d'auti parlars gascons tanben.
  • Passatge en posicion finau deth diftong - ÒU a -Ò (tret compartit damb bèris parlars gascons, mès que mès de Bigòrra e deu grop sud-orientau).
  • Article plurau definit epicèn (qu'a era madeisha fòrma ath masculin e femenin): es .
  • Plurau en -es des noms en -a: es pèires, coma en luishonés.
  • Plurau en -i des determinants, pronoms e de quauqui noms e adjetius: aguesti, toti. Aqueth tret qu'a ua origina lengadociana antiga.
  • AVER qu'ei eth solet auxiliar: a estat.


Quadre comparatiu tamb d’autes lengües romaniques

LATIN
francés
italian
castelhan
aragonés
catalan
aranés
FESTA
fête
festa
fiesta
fiesta
festa
hèsta
LUNA
lune
luna
luna
luna
lluna
lua
MELE
miel
miele
miel
miel
mel
mèu
CASTELLUM
château
castello
castillo
castiello / castiel
castell
castèth
ILLA
elle
lei
ella
ela
ella
era
RIDERE
rire
ridere
reír
redir
riure
arrir
CAPRA
chèvre
capra
cabra
craba
cabra
craba

Normativizacion der aranés

Escultura en aumenatge ara lengua e cultura aranesa a Vielha

Er aranés ei normativizat segon era nòrma classica e unitària der occitan, definida iniciaument per Loís Alibèrt. Es nòrmes deth Conselh de la Lenga Occitana son reconegudes oficiaument peth Conselh Generau d'Aran (e donques pera Oficina de Foment e Ensenhament der Aranés) despús 1999.

Mès bèri detalhs dera adaptacion d'aquera normativa ar aranés divergissen der usatge preferenciau des autes varietats gascones: es particularitats araneses son en teoria aplicables tanben en autes varietats de gascon, mès en practica non s'utilizen sonque en aranés, ja qu'era rèsta deth gascon preferís solucions mès unitàries. Essenciauments se tracte:

  • dera forma deth plurau femenin en -es en lòc dera grafia -as qu'ei mès unitària e englobanta (ja que pòt prononciar-se [es/ɔs/as] segon es parlars). Ex: hemnes araneses en lòc de hemnas aranesas.
  • de u entre dues vocales en lòc dera grafia v qu'ei mès unitària e englobanta (poguent prononciar-se [w/β] segon es parlars). Ex: auer en lòc d'aver.

Segon era normativa occitana, en absolut, arren non impedís qu'er aranés utilize es formes grafiques mès unitàries coma -as e v.

Era normativa de l'occitan, aplicada ar aranés e a quauques parlars gascons vedins, nòte bères particularitats morfologiques coma es pluraus sensibles masculins en -i (es aranesi "eths aranés") e es articles pirinencs (eth, era, es; aquí es qu'ei era varianta aranesa per eths, eras).

Francismes en aranés

L’aranés dispòsa d’un bon nombre de francesismes. Quauques gallicismes més o mens tipics de l’occitan local apareishen simptomaticament en eth lexic de l’ensenhament e son facilment substituibles per fòrmes autoctònes, mès ara tanben an de competir tamb ispanismes recents.

Es principals francesismes son: *creion o *craion (gredon, que pòt competir tamb *lapis), *caièr (quadèrn, quasèrn, que pòt competir tamb *libreta), *estilò (estilo, que pòt competir tamb *bolígraf), *boèta ( (boita, b(r)óstia), *maishina (maquina), *retrèta ('retirada), *grèva (cauma), ...

Autres francesismes, o almens fòrmes suspèctes d'o èster, son pro ancians e an pro extension per èsser acceptats normativament, si cau en occitan o gascon generas: pompièr (serie pompèr en gascó), botjar (bolegar), possar (botar/butar), jaune (cròç; pròpri de tot eth terçon des Quate Lòcs e egemonic en occitan), sièta o sètia (plat), shivau (que bethlèu calrie considerar d'escriure damb ch-, com autres casi tamb un fricatiu prepalatal iniciau d’importacion), palai (palais, o palatz arcaisme), carròta (pastanaga), sanglièr (sanglar en aranés autentic), blu (blau), ...

Ispanizacion der aranés

Pr'amor dera sua pertanhença ar estat espanhòu, er aranés ei sometut a influéncies pesugues deth castelhan e deth catalan. Atau er aranés a incorporat aquestes darrères decades un arramat de neologismes meridionaus coma actuar (vs. agir), empresa (vs. entrepresa), increment (vs. aumentacion), jubilacion (vs. retirada), laborau (vs. professionau), matrícula (vs. inscripcion), oficina (vs. burèu, totun burèu ei un francesime) ath sòn vocabulari tecnic.

I a tanben de deformacions de paraules coma abantes (abans) o despuès (dempús), e er ús d'ispanismes coma hasta (enquia).

Usatges lingüistics

Segontes es donades dera darrèra Enquèsta d'Usatge Lingüistics, realizada en 2018 pera Generalitat de Catalonha, ei era lengua pròpria d'un 21,4% dera populacion d'Aran,[12] donques segona darrèr er espanhòu qu'ei lengua mairau de 37,7% des abitants dera Val. En tot repassar de mès a pròp es usatge, eth catalan ei lengua d'un 16,3%, eth 17% corresponen a d'autes lengües iniciaus e darrerament eth 6,9% autes combinacions de lengües. Tanben i a mès poblacion qu'a l’aranés coma lengua d’identificacion que non pas era que la a coma iniciau (24,7%) en lòc d'un 21,4% de lengua iniciau ena Val d'Aran.

2 e + 1996 2001 2013
Chifres absoludes Percentatge Chifres absoludes Percentatge Chifres absoludes Percentatge
Lo comprén 6 795 93,05% 6 712 91,88% 6 840 80,74%
Lo sap parlar 4 634 65,85% 4 700 66,24% 4 710 55,61%
Lo sap liéger 4 545 62,29% 4 413 60,44% 5 020 59,33%
Lo sap escríuer 1 946 26,97% 2 016 27,69% 2 950 34,87%
Hònt: IDESCAT, Cens lingüístic de l'aranès de 2001[1]

Escolarisacion

Er aranés qu'ei era lengua d’aprenedissatge des escolans de 3 a 7 ans e era lengua veïculara en toti es centres d’educacion infantila e primària ena Val d'Aran. Eth curriculum der aranés ei eth conjunt d'objectius, contenguts, metòdes pedagogics e critèris d'avaluacion de cadun des nivèus, etapes, cicles, grads e modalitats deth sistèma educatiu que guiden era accion docent. Eth Conselh Generau d'Aran qu'aprovèc per unanimitat eth curriculum der aranés der ensenhament obligatòri en session plenària deth 13 de hereuèr de 1998.

Mon der audiovisuau en aranés

Pancarta reivindicativa der usatge dera lengua occitana a Vielha damb la frasa de Frederic Mistral, en aranés, «Qui ten era lengua ten era clau»

Aué ei possible d’accedir a informacion e notícies en aranés cada dia, en toti es formats: Ràdio, television, revistes, jornaus digitaus, webs e canaus institucionaus enes hilats sociaus.[13]

Era aufèrta en aranés de contengut informatiu enes mieis publics catalans (Catalonha Informacion, Betevé, Canau 3/24 e TV3) a guanhat visibilitat. En çò que tanh as mieis privats, cau soslinhar era constància deth canau Aran TV, de Lhèida Television. En encastre digitau se percep era alendada d’aire fresc des naues pagines informatives. I a un parelh de bulletins radiofonics informatius a trauès de "Catalonha Ràdio" quan fan es desconnexions locaus. Un d'eri se realize de 8h enquiara 9h e er aute de 12h a 12:30 h deth meddia, de deluns a diuendres toti dus.

S'i a d'ahíger qu'a TV3 aufrissen dus bulletins audiovisuaus ena nòsta lengua. A deseme deth 2021 s'emet de deluns a diuendres un butlletin de 20 menutes de 15:35 enquiara 16 h de la tarde. Aguest darrèr se pòt veir en tota Catalonha. D'autra banda, ei disponible era aufèrta d'ua auta seccion que se ditz "TN comarques" e ei a compdar dera ua e mieja de la tarde e dura un quatau d'ora. En aguest darrèr cas s'emet unicaments ena Val d'Aran.

Era preséncia e increment de contenguts en aranés ei deguda, en part, ara arreconeishença institucionau dera lengua e as accions de normalizacion lingüística desvolopades en Aran. Totun, era consolidacion d’aqueres politiques hèn de besonh anar mès enlà; hèr a créisher er usatge der aranés encara mès, en naui encastres e en naui supòrts informatius, en tot adaptar-se as naui tempsi e as naues tecnologies dera comunicacion.

Eth nau acòrd de collaboracion entre era Corporacion Catalana de Mieis Audiovisuaus e eth Conselh Generau d’Aran (2019) ei un pas mès entà refortilhar es contenguts en aranés e apropar era realitat d’Aran en tota Catalonha, ua preséncia mès grana de notícies d’Aran en arròdes informatives en canau 3/24 e en aranés; eth doblatge de programes infantils en aranés o era creacion de seccions fixes en aranés enes webs ccma.cat e 324.cat.

Annèxes

Ligams intèrnes

Ligams extèrnes

Referéncias

  1. ↑ 1,0 1,1 et 1,2 Generalitat de Catalonha. «Cens lingüístic de l'aranès de 2001» (en catalan).
  2. ↑ Viaut, Alain. «L'occitan gascon en Catalogne espagnole : le Val d'Aran». Publications de la Maison des sciences de l'homme d'Aquitaine, 1987.
  3. ↑ Govèrn de Catalonha. «Lei 35/2010, der 1 d'octobre, der occitan, aranés en Aran». Bulletin Oficiau dera Generalitat de Catalonha.
  4. ↑ Manuel Cuyàs, Berta Rosés, Nuria Cicero. «Aranés, er occitan de Catalonha» (PDF). Generalitat de Catalonha. «L'exposició "Aranès, l’occità de Catalunya", fa un breu recorregut per la història, les característiques i la vitalitat de l’aranès, variant de l’occità parlada a l’Aran. La seva vinculació històrica amb Catalunya ha permès preservar-ne la identitat i mantenir-hi la llengua, fet que en fa una singularitat lingüística. L’exposició presenta la història del reconeixement de l’aranès, el marc legal de protecció i l’espai humà i geogràfic en què es manifesta. L’aranès s’hi mostra com una llengua viva, amb producció cultural i present també en les noves tecnologies de la comunicació.»
  5. ↑ Cavaller, Agustí. «L'aranès i el gardiol : Estudi de dues comunitats perifèriques de l'occità» (PDF) p. 23. Malgrat de Mar: INS Ramon Turó, 2012.
  6. ↑ Viaut, Alain (deseme de 2019). Les codes graphiques contemporains de l’occitan : le lien au politique et la leçon gasconne. num. 86, (Lengas). 
  7. ↑ Sans Socasau, Jusèp Loís. «Era normativizacion der occitan en Catalonha (III)», 19 de junh de 2024. jornalet.com.
  8. ↑ Conselh Generau d'Aran. «Una llengua oficial». www.conselharan.org.
  9. ↑ Campàs Gasull, Anna. «Anàlisi sectorial sobre la situació lingüística de l’aranès i creació d’un portal de recursos» (PDF) p. 8. Universitat Pompeu Fabra, 2020-2021.
  10. ↑ Leclerc, Jacques. «Val d'Aran». L'aménagement linguistique dans le monde. Universitat de Laval.
  11. ↑ Carrera, Aitor, p. 63-96. Universitat de Lhèida. (Legir en linha)
  12. ↑ Generalitat de Catalonha. «Els usos lingüístics de la població de l’Aran».
  13. ↑ Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA.. «Espai de l'aranès».
Recuperada de « https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Aranés&oldid=2457585 »