Joan Francés Blanc

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Joan Francés Blanc

Joan Francés Blanc (2016).jpg
Naissença 8 de decembre de 1961
Agen
N. a
Decès
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
Nom de naissença Jean-François Blanc
Activitat(s) consultant, linguista, istorian, e prosator
Lenga d'escritura occitan
Movement(s) descobertista
Genre(s) novèla, sciéncia ficcion

Joan Francés Blanc (Jean-François en francés, Agen, 8 de decembre de 1961)[1] es un escrivan e lexicograf occitan, autor de romans, novèlas e articles d'opinion e de vulgarizacion.

Biografia[modificar | modificar la font]

Es de paire lengadocian e de maire mitat gascona e mitat chèca.[2] Fa d'estudis d'istòria e de chèc a l'Universitat de Bordèu, e de lingüistica (tractament automatic de las lengas) a París. Trabalha dins la revirada tecnica,[3] puèi dins de societats de servicis informatics. Dempuèi las annadas 1990 es actiu dins l’occitanisme parisenc[4],[5],[6],[7] e nacional,[8] emai dins de projèctes de lexicografia: sosten lo Gidilòc,[9] encoratja la creacion del projècte DiGaM,[10],[11] publica lexics sul wèb[12],[13], participa a l’edicion del diccionari de Pierre Moureau[14], al lexic informatic publicat per l’IEO en 2009.[15], e a la Wikipèdia en occitan e dins d'autras lengas. Redactor del bulletin Forra Borra de l'IEO París, i publica criticas e punts de vista. En 1996, es demèst los signataris de la crida "escrituras descobertistas"[16] En 1997, crèa la revista de vexillologia Vexil'Òc.[17] Après doas novèlas publicadas dins l’encastre del concors literari Condó Sambeat (Val d'Aran), una en gascon,[18] l’autra en lengadocian,[19] publica en 1998 un roman de sciéncia-ficcion en gascon, Heisei,[20][21],[22],[23] reeditat en 2010.[24],[25],[26] Publica tanben d’articles dins qualques revistas occitanas.[1] En 2009 crea las Edicions Talvera.

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Òbras[modificar | modificar la font]

Biografia, jornal
  • "Autoretrach literari" dins Escrituras descobertistas : presentacion d'una jove literatura occitana, Tolosa : 1996, lo Gai Saber.
  • "Extrach de cronica negra e blava dels jorns de Praga" dins Escrituras descobertistas : presentacion d'una jove literatura occitana, Tolosa : 1996, lo Gai Saber.[27]
Novèlas
  • "Nueit de junh" dins De quan panèren un peishic de pais : Editorial Pagès, Lleida, 1994, ISBN 84-7935-231-0.
  • "Onzadas" dins Paraules dera tèrra : Editorial Pagès, Lleida, 1997, ISBN 84-7935-415-1.
Roman
Lexicografia, lingüistica
Editorials, opinions, critica
  • "Aquí los jorns càmbian de nom". Parlem. Vai-i qu'as paur 25:15-16. 1990. (En linha)
  • "En occitan, tota la setmana!" Forra Borra 108:1 París: IEO París. 1995.[39]
  • "Un estiu en Ciberia" Occitans! 69:8-9. París: IEO París. 1995.[40]
  • "Colèra après una repotegada" lo Gai Saber ???:241[41]
  • "Discors, paraula, lenga?" Forra Borra 114:3-5. París: IEO París. 1996[39]
  • "L'Institut d'Estudis Occitans de París e lo projècte de Diccionari deu Gascon Modèrn (DiGaM)". Forra Borra 123:3-6. París: IEO París. 1996[39]
  • "En seguida de l'article L'IEO París e lo projècte DiGaM". Forra Borra 124:3-6. París: IEO París. 1996[39]
  • "Sus Internet se charro en lengo nostro". Prouvènço d'aro 99:13.[39] Marselha: 1996
  • "Manciet romancier" in Bernard Manciet: la voix d'une œuvre (Auteurs en scène n°2, Editions Théâtre des treize vents, Centre dramatique national Languedoc Roussillon Montpellier, 1997
  • "Quin occitanisme per deman". Occitans! suppl. al n°81 (Oct.-dec de 1997) [42]
  • Blanc, Joan-Francés e Bonafé, Maria Elena. 2009. "Andrieu Benedetto, l'òme teatre", Anem! Occitans!, n°130, setembre-octobre-novembre de 2009.

Sciéncias umanas[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar la font]

  1. ↑ 1,0 et 1,1 Institut d’Estudis Occitans, Aicí Occitània. Catalòg de la creacion occitana, Puèglaurenç, 1999. ISBN 2-859102-48-5. Ficha actualizada sul site wèb de l'IEO d'Aude
  2. ↑ "Autoretrait literari", in Escrituras descobertistas : presentacion d’una jove literatura occitana, Lo Gai Saber, Tolosa, 1996, ISSN 0047-4916
  3. ↑ Joan Francés Blanc. "E la revirada tecnica ?", in Occitans !, 39, Tolosa, 1990, ISSN 0293-0994
  4. ↑ Citat coma director de l'IEO París a la pagina 234 de Paul A. Silverstein. Algeria in France: Transpolitics, Race, and Nation. Indiana University Press, 2004. ISBN 9780253003041.
  5. ↑ "Je n’étais en train de faire cette classification que dans le but d’étudier ensuite la toponymie, et j’assistais chaque semaine aux cours d’occitan et de gascon à l’Institut d’Etudes Occitanes de Paris, quand son président d’alors, Jean-François Blanc, me fit savoir que l’éditeur L’Harmattan cherchait désespérément quelqu’un pour éditer dans sa collection "Parlons" les volumes sur le francoprovençal, le romanche et le schwytzertütsch.", Dominique Stich, Francoprovençal. Proposition d’une orthographe supradialectale standardisée, 2001, p.75
  6. ↑ Ficha BNF
  7. ↑ Peter V. Davies, "III. Occitan Studies. Language", The Year's Work in Modern Language Studies, Vol. 57 (1995), pp. 242-291.
  8. ↑ Kathryn Klingebiel, "III. Occitan Studies. Language", The Year's Work in Modern Language Studies, Vol. 59 (1997), pp. 257-279.
  9. ↑ Sauzet, Patrick i Ubaud, Josiane, Le verbe occitan. Lo vèrb occitan, Edisud, Aix-en-Provence, 1995, ISBN 2-85744-815-5
  10. ↑ Lafita, Jan, "DIGAM - DIccionari deu GAscon Moderne: Presentacion", Estudis Occitans, ISSN 0980-7845, 12 (1992), 44-52
  11. ↑ Lafita, Jan, "DIGAM - DIccionari deu GAscon Moderne: Presentacion", Ligam-DiGaM, ISSN 1246-1512, 1 (1993), 16-20.
  12. ↑ Kathryn Klingebiel. Occitan Lexicon Online.
  13. ↑ Michela Giovannini, Lessico nuovo in lingue di minoranza: ladino fassano e aranese a confronto, 2015
  14. ↑ Moureau, Pierre, Dictionnaire gascon-français français-gascon, Princi Negre, Belin-Beliet, 1997, ISBN 2-905007-37-0. ISBN 978-2846184533
  15. ↑ Lexique thématique français-occitan. L’informatique. L’informatica, Institut d’Estudis Occitans, 2009, ISBN 978-2-859104-30-6
  16. ↑ Escrituras descobertistas, número especial de la revista Lo Gai Saber, 1996, ISSN 0047-4916.
  17. ↑ Vexil'Òc n°1, 1997.
  18. ↑ "Nueit de junh", in De quan panèren un peishic de pais, Editorial Pagès, Lhèida, 1994, ISBN 84-7935-231-0
  19. ↑ "Onzadas", in Paraules dera tèrra, Editorial Pagès, Lhèida, 1997, ISBN 84-7935-415-1
  20. ↑ Joan Francés Blanc, Heisei, Princi Negre, Pau, 1999, ISBN 2-905007-42-7
  21. ↑ Lo Gai Saber, 470, Estiu de 1998, p. 133, ISSN 0047-4916
  22. ↑ Jaume Figueras i Trull. "Heisei" in "Aué", p. VII. Suplement a Avui. 3 d'abriu de 1999. (Còpia numerizada.)
  23. ↑ Jaume Figueras, A cau d’orella. Antologia de narrativa breu occitana del segle XX (edició bilingüe), Llibres de l'Índex, Barcelona, 2005, ISBN 84-95317-95-8
  24. ↑ Joan Francés Blanc, Heisei (Édition 2010), Éditions des Régionalismes, Cressé, 2010, ISBN 978-2-84618-740-4
  25. ↑ Christian Andreu. "Viatgèrs der espaci". Diu negre. 30 Octobre de 2016. https://diunegre.com/2016/12/30/viatgers-der-espaci/
  26. ↑ Cristian Andreu. "Viatgèrs der espaci". La Setmana. n°1105. 7 de julhet de 2018. p. 16 (Legir sus Calaméo).
  27. ↑ Prouvènço aro n°116, octobre de 1997
  28. ↑ Bibliografia nacionala francesa
  29. ↑ Livres de France, 203-208, Éditions professionelles du livre, 1998
  30. ↑ Jaume Figueras i Trull. "Heisei" in "Aué", p. VII. Suplement a Avui. 3 d'abriu de 1999. [https://docplayer.es/94643152-Era-sala-sociau-tara-joenessa-plagada-en-betren-entrara-en-foncionament-en-ostiu.html (Còpia numerizada.)
  31. ↑ Cristian Andreu. "Viatgèrs der espaci". Diu Negre. 30 de decémer de 2016.
  32. ↑ Cristian Andreu. "Viatgèrs der espaci". La Setmana. n°1105. 7 de julhet de 2018. p. 16 (Legir sus Calaméo).
  33. ↑ Fica deu libe
  34. ↑ Comparative Romance Linguistics Bibliographies, https://web.archive.org/web/20160311035852/http://www.csdl.tamu.edu/~crln/1995bib.html#occitan
  35. ↑ Comparative Romance Linguistics Bibliographies, https://web.archive.org/web/20070423200717/http://www.csdl.tamu.edu/~crln/1997bib.html
  36. ↑ Ligam-DiGaM n°3. Somari analitic.
  37. ↑ 37,0 37,1 37,2 37,3 37,4 et 37,5 Kathryn Klingebiel, "Language", The Year's Work in Modern Language Studies. Vol. 70 (2008) p. 261. https://www.jstor.org/stable/25833085
  38. ↑ [1]
  39. ↑ 39,0 39,1 39,2 39,3 et 39,4 Comparative romance linguistics newsletter, Volume 47, Issue 2, Texas A & M University. Dept. of Hispanic Studies, 1998 https://web.archive.org/web/20070311223513/http://www.csdl.tamu.edu/~crln/1998bib.html
  40. ↑ Peter V. Davies, "Language", The Year's Work in Modern Language Studies, Vol. 57 (1995), pp. 242-291 Stable URL: http://www.jstor.org/stable/25832673 "R. Marti, 'Los camins de l'imaginari', Occitans!, 66:3, and J.-F. Blanc, 'Un estiu en Ciberia', ib, 68, 8-9, note the possibility of promoting Occitan on the Internet"
  41. ↑ Somari dels n° 457 a 467, lo Gai Saber, n°467, tardor de 1997
  42. ↑ Kathryn Klingebiel. "Occitan Studies. Language". The Year's Work in Modern Language Studies Vol. 60 (1998), p. 191 https://www.jstor.org/stable/25833085
Recuperada de « https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_Francés_Blanc&oldid=2353837 »